mercat

ES:mercado FR:marché EN:market

Renovar-se o morir: el mercat del llibre en català

Bernat Ruiz Domènech | Saldonar

La revolució d’Internet ha fet canviar el funcionament de molts sectors. El cas del llibre és un dels més esmentats, sobretot des de l’aparició del llibre digital i de les llibreries on-line. En aquest nou escenari els hàbits dels lectors del segle XXI han canviat substancialment i amb ells tota la cadena de valor del mercat del llibre. Malgrat no encertar alguns dels escenaris apocalíptics com ara que el llibre digital destronaria per complet el llibre de paper, el cert és que la producció i el consum del mercat del llibre estan patint forts canvis. Els llibres segueixen sent de paper però al seu voltant ha canviat gairebé tot, i és per això que apareix la necessitat de crear un nou paradigma que encaixi amb el present i el futur del mercat del llibre.

Ser empresa per sobreviure

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

El relat de la diversitat cultural des de la UNESCO, crítiques i lloances

Ben Garner | Routledge

Mercat, política cultural i diversitat cultural; aquest és el subtítol del llibre que ens ocupa. A priori, què ens fa pensar la unió d’aquests tres conceptes? Mercantilització de la cultura, hegemonia cultural, tecnocràcia, laxitud de la legislació internacional... Segons el propi text, es tracta d’una anàlisi des del punt de vista històric i contextual de com s’ha situat la cultura en l’agenda de desenvolupament internacional i els seus efectes en les polítiques i la seva implementació.

El sector cultural anglès davant el Brexit

Mia Jankowicz | Politics.co.uk

A quins reptes s’enfronta el sector cultural anglès pel que fa al Brexit? Mia Jankowicz signa un interessant article per comprendre els aspectes essencials que conformaran el nou panorama de les arts i les indústries creatives després del 29 de març, així com el posicionament i les reaccions dels agents implicats.

L’article posa de manifest que el Brexit desafiarà tots els pilars del sistema cultural anglès, que actualment depèn de subvencions públiques, fons privats, dinàmiques de mercat, la legislació i el lliure flux de gent i informació, en els estrats nacionals i internacionals però sobretot comunitaris. La retirada de les negociacions sobre el Mercat Únic Digital (DSM), un sistema de propietat intel·lectual basat majoritàriament en la legislació europea, els fons provinents de Creative Europe o els intercanvis d’idees i projectes entre artistes propiciats per la facilitat de moviment i la proximitat geogràfica entre els països de la UE són alguns dels temes que es posen sobre la taula.

Audience Explorations: Guidebook for hopefully seeking the audience

IETM International Network for Contemporary Performing Arts

El desenvolupament de públics és un concepte de difícil definició, depenent de l’òptica de les persones i de contextos diferents, fins i tot dins d’una mateixa organització. Molts artistes i professionals de l’esfera cultural, a més, miren aquest terme amb recel, com si es tractés d’un sinònim de retorn de la inversió.

L’IETM publica aquesta guia per convidar el sector a aprofundir en el món dels públics, què signifiquen i repensar el seu desenvolupament d’una forma propera amb la ciutadania, tot i evitant aportar solucions màgiques per augmentar la presència de públics, però oferint eines i suggerint accions a dur a terme per connectar millor amb ells, en relació als valors i missions de cada projecte.

El desenvolupament del mercat europeu de serveis audiovisuals a la carta

European Audiovisual Observatory | European Commission (DG Connect)

Estudi  sobre la situació i desenvolupament dels serveis de vídeo a la carta i el seu impacte en el mercat audiovisual europeu. L’informe proporciona dades estadístiques i explicacions sobre les principals característiques d’aquests serveis a Bèlgica, República Txeca, Alemanya, Espanya, França, Croàcia, Itàlia, Polònia, Portugal i Eslovènia. La investigació aporta també informació detallada sobre la proliferació de plataformes de provisió de serveis audiovisuals en línia a Europa i sobre el paper que juguen els grans operadors nord-americans a escala global; explica els diversos segments de mercat, els diferents graus de maduració que han assolit a cada país i les principals tendències en matèria de publicitat; informa també sobre el paper d’aquests serveis en la promoció dels productes audiovisuals europeus i alerta sobre la manca d’informació detallada per part dels proveïdors en referència al volum de negoci i d’ingressos exactes que generen aquests serveis.

Articles sobre economia de la cultura

Journal of cultural economy


Nou número amb articles que analitzen polítiques, estratègies i accions concretes en matèria de política econòmica dins el sector de la cultura i les indústries culturals, tant des d’una perspectiva general com en països concrets com Rússia o Dinamarca. S’hi analitzen, entre d’altres qüestions, les dinàmiques de formació dels mercats digitals de béns culturals i els mecanismes complexos que determinen i condicionen els sistemes de preus dels productes culturals. S’hi presenta un estudi sobre el desequilibri existent en la Teoria actor-xarxa en relació a un predomini dels aspectes econòmics per sobre dels culturals.

¿Por qué se concentran los artistas en las grandes ciudades?

Joaquim Rius Ulldemolins | REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. núm. 147 (2014)

El análisis de las causas de la concentración de los artistas en las grandes ciudades ha ido ganando centralidad en los ámbitos académicos en la medida en que se ha destacado su importancia para la economía de las industrias creativas. Los estudios sobre este fenómeno generalmente se basan en las teorías de la clusterización económica, las cuales sólo toman en consideración los factores infraestructurales de localización. A pesar de que de forma creciente se ha criticado este enfoque y se ha reivindicado la importancia de considerar las interacciones sociales, las contribuciones de la sociología de las profesiones artísticas o de la sociología urbana han sido en gran medida ignoradas. Retomando los resultados de estas perspectivas sociológicas el artículo propondrá construir un enfoque más pluridimensional y más crítico respecto al fenómeno de la aglomeración artística, como un fenómeno funcional en la economía postfordista.

Conclusions Sessió de Treball Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer Viladecans

El 8 d’abril del 2014 va tenir lloc a l’Atrium de Viladecans una sessió de treball del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer on es van analitzar les conclusions de l’anterior sessió que s'havia celebrat novembre del 2013.