memòria

Patrimoni d'un exili

La retirada no va ser només una retirada, és sinònim de l'exili de milers de persones davant d'un feixisme que avançava esmicolant tothom i tot el que quedava de la República, ara fa just 80 anys.

El llegat no llegat

La nostra cultura és cada vegada més global. A això hi ha contribuit la tecnologia, però també un 'passat' colonitzador que ens va apropar a cultures llunyanes, massa sovint de la pitjor manera. Si bé es segueix treballant en el postcolonialisme, aquest és el llegat històric que tenim i son molts els reptes que s'encaren, com ara la restitució del patrimoni expoliat per part dels estats colonitzadors o la reconstrucció de la memòria de les cultures colonitzades. Sobretot, fer entendre com de perillós pot ser tocar aquelles coses que ens son alienes, sinó veieu-ho:

Desmemòria històrica

Segurament us heu pogut oblidar alguna vegada de l’aniversari d’algú que aprecieu o fins i tot d’aquella data que va ser tan important per a vosaltres i que no voldríeu oblidar mai. Ara bé, el més probable és que acabem oblidant aquells fets més desagradables que hem viscut a la vida, el nostre cervell així ho sòl fer precisament per poder dur una vida més lleugera.

INTERACCIÓ18 | Fer de les experiències històries: la memòria

<< Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>

amb Ben Okri


 

Ben Okri: “Ser narrador és tenir el cor obert”

“Vaig convidar a Ben Okri per necessitat, és un mestre nat de la narració”. Així començava Eulàlia Bosch a explicar als assistents de les jornades Interacció 2018 qui era aquella persona que estaven a punt d’escoltar. Poeta i novel·lista, Okri ha viscut a Nigèria i a Londres, i bona part de la seva producció literària explora la violència política que experimentà durant la guerra civil del seu país. Després ha estudiat literatura comparada a la Universitat d’Essex,  ha treballat al Triity College de Cambridge i ha sigut membre de la Royal Society of Literatura. Resumim els moments més importants de l’entrevista que Bosch li va fer en directe, per delícia dels oients:

INTERACCIÓ18 | Històries de migrants: viatges a través de cultures

<< Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>

amb Yudit Kiss i Pau Carratalà


 

La immigració: sentir-la, pensar-la

Des del punt de vista educatiu i cultural, la temàtica de la immigració es pot tractar de diverses maneres. A Interacció18, la coordinadora Eulàlia Bosch ha convidat una persona perquè l’expliqués des del sentiment, i una altra perquè l’expliqués des del raonament. Es tracta de Yudit Kiss, investigadora d’economia de desenvolupament però també autora del llibre “A lessive et autres histoires de femmes migrantes” (2017), on exposa històries de vides migrants reals; i Pau Carratalà, expert en antropologia i exclusió social, i mà dreta de Pep Subirós a l’hora de publicar el llibre “Ser immigrant a Catalunya” (Edicions 62, 2010).

INTERACCIÓ 18 | Paraules i imatges

Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna

amb Emili Manzano i Jordi Balló



 

Pels periodistes Emili Manzano i Jordi Balló, el que defineix el fet de ser humans són les relacions entre les comunitats i les persones, el que ambdós anomenen com "el valor cultural de l'amistat".

INTERACCIÓ18 | Les ciències i les arts: històries compartides

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Marina Vegué i Cesc Gelabert


 

Gelabert gesticula com un cavall. El ballarí recorda a en Bonito, l'equí de Baró d'Evel i protagonista indiscutible de Bèsties que va morir l'estiu passat. La memòria per Gelabert és al cos i a la consciència, les idees es tradueixen amb el cos en un intent de compartir d'acostar-nos a una cultura comuna.

La relació entre les ciències i les arts no ha estat mai fàcil de definir: tot i tenir històries compartides i arrels culturals comunes -només cal pensar en el Renaixement on la ciència determinà la mida i envergadura de la cúpula de Brunelleschi i l'art va ser qui va atorgar-li la capacitat de meravellar amb la seva imponent bellesa- les dues disciplines han estat separades amb un mur, que a vegades compartimentava sense deixar-se veure. Fent una tria entre l'una o l'altra.

El valor de les biblioteques i la memòria no escrita d'una generació

En els darrers anys, amb l’adveniment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el rol de les biblioteques ha passat a ser llargament qüestionat. Els canvis en l’accés al coneixement i les noves pràctiques de lectura fruit de la digitalització de continguts han fet que les biblioteques emprenguin un procés de transformació per encarar els actuals reptes de la societat.[1]

Les biblioteques, com a centres culturals i educatius de proximitat, segueixen sent punts de trobada comunitaris que desenvolupen una important tasca per a la construcció del llegat individual i col·lectiu de les persones i per a la cohesió social, però a més a més han obert la porta a l’experimentació amb metodologies innovadores i creatives incorporant elements de les fàbriques de creació i els makerspaces, i algunes fins i tot s’han convertit en hubs culturals especialitzats en art contemporani a través de projectes de residències d’artistes, a més de multiplicar el seu abast en petites comunitats rurals millorant els programes de mobilitat destinats a satisfer les seves necessitats.

 

Tuit de la setmana

El fil d'aquest tuit d'en Xavier Antich, en el Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, acaba amb 28 testimonis, i  més de 30 llibres de recomanable lectura.

Molt per llegir. Molt per conèixer, encara. Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust. Obrim fil de lectures #WeRemember @xavierAntich

Arte en España (1939-2015): ideas, prácticas, políticas

J. L. Marzo, P. Mayayo | Cátedra

Us presentem una obra indispensable que actualitza la història de l’art contemporani espanyol, des de la fi de la Guerra Civil fins l’actualitat, que repassa els principals debats, tendències i pràctiques dels artistes més importants de cada etapa i renova la literatura publicada en la matèria.

A més, es fa ressò de la trajectòria de les institucions artístiques, les polítiques culturals i les teories histogràfiques que han influenciat aquesta era. Però potser el més interessant és que qüestiona certs relats de consens de la transició, revisant les pràctiques i expressions contraculturals, experimentals i perifèriques, els discursos feministes o les manifestacions artístiques de l’activisme social i polític.