marca de ciutat

Music City, musicalitzar les ciutats

Frances Moore i Graham Henderson | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica i Music Canada

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI, per considerar aquestes, com a ciutats musicals:

El rescat de la creativitat a les «ciutats creatives»

Oli Mould | Routledge

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser «Creative Cities: What they are and how not to be one» (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la «creativitat»; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura. Malgrat tot, a les ciutats encara bullen milers de focus genuïnament artístics i creatius; són els espais per a la creativitat amb ‘c’ minúscula, els espais de la subversió urbana que Mould posa en relleu a «Urban subversion and the creative city».

És el moment de reivindicar l’art i la cultura a les ‘smart cities’

Jenée Iyer | Carnegie Mellon University

Les dades ho demostren: a les smart cities les competències pròpies de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, com el pensament creatiu i les habilitats comunicatives, són cada cop més importants. A més, s’estima quela saturació informativa generada amb el big data suposa pèrdues de 900 bilions de dòlars per any, i es necessita l’art públic més que mai per assegurar l’habitabilitat urbana, i també per contrarestar l’impacte negatiu que té en el valor de marca d’una ciutat l’estandardització que comporta la tecnologia.

La paradiplomàcia cultural de Barcelona

Mariano Martín Zamorano i Arturo Rodríguez MoratóInternational Journal of Cultural Policy, Vol. 21, No 5, 2015 p. 554-576

Aquest article analitza les condicions per al sorgiment i institucionalització de la paradiplomàcia cultural de la ciutat de Barcelona, les condicions que van propiciar la seva institucionalització i els seus efectes en la política cultural local.

A través d’una lectura temporal i intergovernamental es contextualitza l’aparició de la paradiplomàcia cultural a Barcelona a partir dels anys 80 (com estratègia de l’Ajuntament de la ciutat per atreure capitals i promoure el desenvolupament local); el seu establiment i consolidació en l’època dels Jocs Olímpics (i la posterior creació de l'ICUB); i els efectes de la creació de la marca Barcelona de finals dels anys 90 fins l’actualitat i les condicions polítiques específiques que la sustenten.