llegir

L’art de riure de l’Art

Per fi han arribat les vacances. Ho necessitaves. Les piles s’havien esgotat i l’única manera de recarregar-les era desconnectant a la platja. El ritual el tens ben après. Una setmana en un càmping de la costa on no coneixes ningú. L’agenda del dia: prendre el sol, arrebossar-se de sal i de sorra, perdre el temps. Però sobretot: no pensar. Portes massa mesos prenent decisions a la feina i tens ganes de deixar la ment en blanc. Tabula rasa. Has arribat a primera hora a la teva cala preferida. Agafes lloc a tocar de l’aigua, tanques els ulls i deixes que la sonsònia de les ones et porti molt lluny… De cop, una veu t’interromp la meditació: “Què és l’art?” Obres els ulls i busques qui ha estat l’impertinent que t’ha despertat. No hi ha ningú a la platja. D’on ha vingut aquesta veu? Intentes oblidar el que ha passat però ja no pots deixar de donar-hi voltes. La pregunta és una pedra a la sabata que no pots ignorar. Ja no et pots relaxar...

La revolució la llegirem (en una pantalla)

Acción Cultural Española

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’«Anuario AC/E de cultura digital 2018».

Era digital: diversitat en la pràctica lectora

Francisco Cruces [Dir.] | Ariel i Fundación Telefónica

La lectura constitueix una de les pràctiques artístiques més estudiades des de diferents disciplines: historia, pedagogia, filologia, semiòtica... Aquest estudi li dóna un gir molt interessant al apropar-se a la lectura des de l’etnografia i ho fa des de la premissa que “pocas prácticas cotidianas han tenido un lugar tan central en la conformación del sujeto moderno como la lectoescritura”. Per això, tot l’estudi s’aborda des de la pregunta central: de quines formes llegeixen els subjectes?