investigació

Si s'hagués de destacar una ponència que ha generat molta expectació durant les jornades d'Interacció17 aquesta seria, sense cap mena de dubte, la plenària de Jorge Wagensberg: Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees.

Parlar de la història de la creativitat també és parlar de la història de les idees. Wagensberg defineix aquest concepte com un foc sense flama, un coneixement que encara no és. El debat sobre l'origen i l'essència de les idees està més d'actualitat que mai. En un context en què el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial comença a plantejar determinats dilemes ètics, com a societat ens hem començat a preguntar si aquestes màquines que hem creat tenen la capacitat de pensar i generar idees o no. Deixant aquesta pregunta per a la reflexió, Wagensberg apunta que el tret diferencial de les nostres idees és la intuïció que les genera. Llavors com es captura una idea? El físic planteja tres possibilitats.

F. Houllier, J-B. Merilhou-Goudard | Ministeri d’Ensenyament Superior i Recerca (FR)

La participació de no professionals en la producció de coneixement no és un fenomen nou i ha estat practicada durant segles en l’àmbit de la història natural o en l’astronomia (botànica, etimologia, descobriment d’objectes astronòmics...), així com en el de la salut, a través de les contribucions actives dels pacients per a la producció de coneixement que permeten un avenç considerable en certs espais de recerca. Tot seguit farem un cop d’ull a l’estat de la qüestió a França, un dels estats capdavanters a Europa (junt amb el Regne Unit i els Països Baixos), en el desenvolupament de polítiques de ciència ciutadana.

Jorge Wagensberg | Tusquets

Hi ha alguna fórmula per escapar de la mediocritat? Com podem reconèixer quins ambients propicien les idees i quins les reprimeixen? Jorge Wagensberg, doctor en física i investigador en matemàtica, filosofia de la ciència i museologia científica, entre d’altres disciplines, i director durant 15 anys del museu CosmoCaixa, desenvolupa en aquest assaig tota una teoria sobre la creativitat que repassa les grans descobertes de la història de la humanitat en els camps de l’art, la ciència i la quotidianitat gràcies al mutu intercanvi d’idees.

Wagensberg serà l'engarregat de conduir la conferència «Teoria de la creativitat: Eclosió, grandesa i misèria de les idees» a Interacció17.

Echosciences | CCSTI La Casemate

Una de les missions fonamentals dels centres de cultura científica, tècnica i industrial francesos (els CCSTI, dels quals ja us vam parlar en aquesta entrada) és la dinamització del territori amb el desenvolupament d’activitats d’aquests àmbits. Creada en 2012 a iniciativa del CCSTI La Casemate de Grenoble i seguint aquest ojectiu, Echosciences es va convertir en la primera xarxa social territorial d'aficionats i d'actors de les ciències i la tecnologia, una plataforma col·laborativa que ofereix als seus membres eines per a incentivar l’intercanvi d'experiències.

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.

Claudie Haigneré (coord.)| Le Pommier - Universcience

Inspirat per un programa de conferències organitzat pel Collège d’Universcience en què s’abordava la qüestió de la celeritat que estan prenent els avenços tecnològics i científics sobre la societat, s’ha elaborat aquest llibre amb la idea de construir unes eines per a una cultura científica compartida i per alimentar el diàleg ciència/societat. Universcience és una institució pública francesa de cultura científica que es va néixer l’any 2010 a partir de la unió de dos museus emblemàtics en la matèria, la Cité des Sciences et de l’Industrie i el Palais de la Découverte.

1. El rol de les ciències socials en les recerques de tall urbà

Les ciències socials juguen un paper doble en la construcció col·lectiva (física i simbòlica) de la ciutat. Un paper d’agents prospectius i al mateix temps un paper d’agents del canvi. Sigui des de l’acadèmia, sigui de bracet amb institucions públiques o privades, des del món empresarial o des de l’urbanisme, en comitès d’assessors o en el desplegament de polítiques determinades, en qualsevol camp les ciències socials avaluen, modifiquen i proposen, al mateix temps.

Martinus Buekers i Bas Nugteren | League of European Research Universities (LERU)

Quin hauria de ser el rol de les universitats pel que fa a la integració de la cultura i les arts en el món acadèmic? Per què és necessària, aquesta integració? I quin paper hi tenen les indústries creatives i els agents culturals locals, com ara els museus? Martinus Buekers i Bas Nugteren, investigadors en centres membres de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), plantegen una xarxa de col·laboracions dirigida a ressituar les universitats com a institucions culturals de primer ordre, a partir de la identificació dels processos d’aprenentatge científics amb els artístics.

Us presentem el vídeo guanyador del concurs anual de comunicació científica Dance Your Ph.D. (‘Balla el teu doctorat’), de Jacob Brubert, de la Universitat de Cambridge, en què mostra la seva tesi doctoral en enginyeria biomèdica. Per explicar la seva recerca sobre el desenvolupament d’una vàlvula del cor, Brubert i els seus amics van ballar claqué i salsa i van fer malabars.

Dance your Ph.D. es tracta d’un concurs anual organitzat per la revista Science des del 2008, i permet als investigadors que s’hi presenten explicar, per mitjà de la dansa, la recerca en què es basa la seva tesi doctoral.

Canada Council for the Arts

Amb l’objectiu de fer servir entorns i eines digitals per millorar la qualitat i l’abast de les arts, el Consell de les Arts de Canadà està desenvolupant una estratègia digital per a que el sector de les arts respongui més eficaçment als canvis originats per la irrupció de les tecnologies digitals: la cimera «the Arts in a Digital World», que es va celebrar entre el 15 i el 17 de març, n’és una prova.

En aquest context, el Consell ha encarregat l’informe «The Arts in a Digital World – Literature Review», que analitza les estratègies digitals adoptades per artistes i institucions culturals referents d’arreu del món, a partir d’una revisió de la literatura i entrevistes amb membres d’aquestes organitzacions.