#interaccio17

Jenée Iyer | Carnegie Mellon University

Les dades ho demostren: a les smart cities les competències pròpies de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, com el pensament creatiu i les habilitats comunicatives, són cada cop més importants. A més, s’estima quela saturació informativa generada amb el big data suposa pèrdues de 900 bilions de dòlars per any, i es necessita l’art públic més que mai per assegurar l’habitabilitat urbana, i també per contrarestar l’impacte negatiu que té en el valor de marca d’una ciutat l’estandardització que comporta la tecnologia.

Enguany Interacció 2017 té com a nucli les relacions entre cultura i ciència, tot entenent que aquests lligams són indestriables des del moment en què les incorporacions conceptuals de la ciència formen part de la nostra cultura i de la manera amb què veiem i interpretem el món. El plantejament d’aquesta edició partirà d’una visió especialment centrada en el món local i en les irradiacions europees, sobretot occitanes i euroregionals, ja que Barcelona comparteix espai i vinculacions amb ciutats tan importants des del punt de vista de la recerca i la investigació com Tolosa del Llenguadoc i Montpeller.

Un organitzador personal digital o PDA (de l’anglès ‘personal digital assistant’) és un tipus d’intel·ligència artificial que ho sap tot de la persona que acompanya. Enregistra i organitza tots els moments de la seva quotidianitat i està programada per anticipar-se als seus desitjos. Però la PDA que presentem avui, a més, està dotada de sentiments i s’enamora secretament de la seva propietària.
 

Albert Barqué | El Periódico

Què tenen en comú la neurociència i el surrealisme? -Li va preguntar una neurona a l'altra. I aleshores una d'elles es va fondre a negre, l'altra a blanc, després van tornar a aparèixer, va aparèixer un grill (cric-cri), després es van desfer i un deliri sense fi va quedar amarat en el llenç.

Los museos y ferias de ciencia tienen claros efectos positivos a largo plazo, tanto en sus visitantes como en las ciudades en las que se ubican. Esta es la principal conclusión de un estudio realizado en 6 ciudades españolas en el que se han analizado 9 iniciativas de cultura científica (museos de ciencia, planetarios, ferias de ciencia, etc.), y cuya lectura recomendamos mientras nos preparamos para Interacció 17. La investigación ha sido dirigida por Gema Revuelta, directora del Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad de la Universidad Pompeu Fabra (CCS-UPF) y en ella han participado Núria Saladié, Mari Carmen Cebrián y Héctor Rodríguez, colaboradores de dicho centro. El estudio ha recibido la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía y Competitividad.

No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues de les formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana, i sempre han estat una parella de fet, malgrat que des de fa temps conviuen clandestinament. El desenvolupament de les TIC ha fet que la seva relació sigui més visible, però una altra cosa es que visquin sota el mateix sostre.

‘Art i ciència’, un dels capítols del ‘Deuwatts’ ―programa setmanal de ciència, salut i medi ambient de Betevé―, entrevista investigadors artistes i científics per aprofundir en les actuals formes d’interacció entre aquestes dues disciplines, art i ciència, i per donar a conèixer projectes que fan possible espais d’encontre i col·laboració mútua.

Laura Paús | espiantdimonis

El 1959 Charles Percy Snow, físic i novel·lista anglès, va ser l’encarregat de pronunciar una de les conferències anuals més prestigioses de la Universitat de Cambridge, la Rede Lecture. El títol de la conferència va ser «The Two Cultures and the Scientific Revolution» («Les dues cultures i la revolució científica»). L’expressió «les dues cultures» va ser la manera de Snow de referir-se als dos pols en què veia que es dividia —cada cop més profundament— la vida intel·lectual a Occident: en un pol, hi havia els intel·lectuals literaris (que, diu Snow, «per casualitat, mentre ningú no mirava, van prendre el terme “intel·lectuals” per referir-se només a si mateixos, com si fossin els únics»), i en l’altre, els científics. I entre ells s’obria «un abisme de desconfiança i incomprensió». És a dir, Snow va parlar ja de la divisió en «ciències i lletres» que avui continua tan vigent.

Óscar Abril Ascaso és llicenciat en Història de l’Art. En la seva trajectòria professional ha produït i gestionat projectes culturals en els àmbits de les arts visuals, els nous mitjans tecnològics, l’art sonor o el pensament contemporani. Actualment és director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals a l’Ajuntament de Barcelona, el departament que impulsa la ciència ciutadana a la ciutat.

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions.