interacció social

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

 Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga | RES. Revista Española de Sociología, Nº. 21, 2014 , p. 47-67

Resumen: En los últimos 20 años ha ido creciendo en el ámbito de las ciencias sociales el interés por el análisis de la dinámica territorial de la cultura y en particular su tendencia a la clusterización. La mayor parte de la literatura sobre el tema analiza los clústeres culturales entendiéndolos como un solo tipo y desde la dimensión de la planificación urbana o los impactos económicos. No obstante, cada vez se toma más consciencia de la importancia de la naturaleza de la actividad y de las dinámicas de interacción sociales de los clústeres culturales. Un análisis a fondo de estas dos dimensiones nos revela que es necesario distinguir entre cuatro tipos de clústeres: clústeres de industrias culturales, agrupaciones de instituciones culturales, distritos culturales y escenas artísticas. El presente artículo mostrará cómo esta tipología nos permite distinguir entre las diferentes dinámicas de clusterización cultural presentes en la ciudad de Barcelona y, de este modo, comprender por qué algunas dinámicas de clusterización resultan más creativas en términos de innovación cultural.