governança

ES:gobernanza FR:gouvernance EN:governance

El sistema de la política cultural en Cataluña: un proceso inacabado de articulación y racionalización

Joaquim Rius Ulldemolins, Arturo Rodríguez Morató, Santi Martinez Illa | RIPS, Vol. 11, núm. 3, 2012, p. 173-203

Resumen  El sistema de la política cultural en Cataluña representa un caso complejo y singular. Complejo porque tres administraciones públicas desempeñan en él un papel central, por su relevancia presupuestaria, organizativa y sustantiva: Departamento de Cultura, Diputación de Barcelona y Ayuntamiento de Barcelona. Y un sistema singular porque representa un caso que no se ajusta a los modelos tradicionales de política cultural, ya que la Diputación ha desarrollado un sistema de cooperación cultural que va más allá de sus atribuciones

Pistes per la interdependència

La tradicional responsabilitat de construir un edifici sòlid sobre les polítiques culturals reposa tant en els actors culturals com en l'administració pública. Avui potser cal anar una mica més lluny: en un context massa institucionalitzat, la responsabilitat reposa sobretot en els actors culturals i en la seva determinació de ser actors rellevants per a la societat. Entenc aquestes línies, sobretot, com a provocacions per accelerar uns debats urgents.

Ateneu Candela: confiança, autonomia i cultura del fer

L'Ateneu Candela és un centre social de Terrassa (Barcelona) amb més de 10 anys de vida, un espai obert a la ciutat i a la seva gent, un punt de trobada d'iniciatives ciutadanes, d'activitat i de producció cultural i comunitària. 

Som un lloc a la ciutat per a la conquesta de nous drets socials. Un centre social de codi obert, node d'una àmplia xarxa de persones i centres socials. Defensem les nostres vides. Apostem per la defensa de les qüestions comunes.

Viver d’Iniciatives Ciutadanes: transferències de la innovació ciutadana a l’espai públic

Esaú Acosta Pérez, Mauro Gil-Fournier Esquerra, Miguel Jaenicke Fontao | Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, Núm. 55 (2013),  p. 92-100

Resum: La complexitat urbana a causa de la sobreproducció a la qual ens exposa Internet i els actuals mitjans de producció econòmics implica pensar cada vegada més la ciutat de manera diversa i complexa. On la multitud de factors que influeixen per a la resolució de qualsevol aspecte no s’ha de reduir a un mínim comú múltiple sinó a pensar-lo des d’òptiques de diverses disciplines. Les iniciatives ciutadanes ofereixen un canal d’innovació des del qual proposen “altres maneres de fer les coses” i pensar així allò urbà des d’una dimensió més operativa.

Cambios sociales y estructuras de poder. ¿Nuevas ciudades, nueva ciudadanía?

Joan Subirats, Marc Parés Franzi Interdisciplina, Vol. 2, núm. 2 (2014), p. 97–118

El cambio de época al que estamos asistiendo (globalización mercantil, informativa y social, nuevos modelos de relación social, laboral y familiar, la revolución tecnológica de Internet, etc.) está afectando también la capacidad de las organizaciones públicas para dar respuestas efectivas y redistributivas a los nuevos y complejos problemas colectivos de las sociedades contemporáneas. En este escenario, los procesos tradicionales de elaboración de políticas públicas se están viendo claramente interpelados.

La co-responsabilidad de la cultura. Un reto a poner en práctica.

La reforma de la Administración local se aborda desde un punto de vista estrictamente económico para garantizar la estabilidad y sostenibilidad financiera.  No se considera la reforma de las Diputaciones, Cabildos o Consells Insulars, mucho más cuestionados por los ciudadanos y sin embargo no se tiene en cuenta el principio de autonomía local.

La promoción de la Cultura y los equipamientos culturales no se definen como servicio mínimo obligatorio para ningún municipio, independientemente de su población, aunque en alguno de sus artículos haga referencia a instalaciones culturales.

Educación, cultura y ciutadania

Lucina Jiménez | Agenda 21 de la cultura - Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)

En este artículo titulado 'Educación, cultura y ciudadania', la autora examina el papel que ejercen la educación y la cultura en el desarrollo social y sostenible. Aquí tenéis un extracto:

Modelos de política cultural y modelos de equipamientos culturales. Análisis del caso de Barcelona

Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

Resumen: El desarrollo del análisis de la política cultural por parte de las ciencias sociales ha producido una teorización sobre los modelos de política cultural por parte de la sociología y la ciencia política. En estos análisis se plantea la influencia del modelo nacional de política cultural sobre las formas de gobernanza y gestión de los equipamientos culturales. No obstante, en este artículo defenderemos que actualmente es el modelo local de política cultural el que influye en el modelo de institución cultural. Ello se explica por la creciente importancia de la cultura en las estrategias de desarrollo local. Para demostrarlo analizaremos el caso del Modelo Barcelona de desarrollo local y política cultural, que destaca por el nivel de liderazgo del gobierno local, la gobernanza multinivel, el uso de la cultura en los procesos de planificación urbana y una tendencia a la concertación público-privado en la gestión pública. Un Modelo Barcelona que determinará la génesis y desarrollo de sus equipamientos culturales, generando un modelo singular y relativamente exitoso.

Dinàmiques digitals a Catalunya

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

Kult-ur: Governança de la ciutat i drets culturals

Kult-ur

Ens plau presentar-vos aquesta nova revista acadèmica, multidisciplinària i digital  d’investigació i assaig que vol aproximar-se a la complexitat de tot allò que s’ha relacionat amb els modes de viure en la ciutat i que presta una atenció especial a les seves modalitats emergents, a les noves formes de convivència. El primer número està dedicat a la governança de la ciutat i als drets culturals i compta amb articles de Jordi Pascual, Patrice Meyer-Bisch, Raymond Weber, Nicolas Barbieri, John Holden, Montserrat Pareja Eastaway, Davide Ponzini, Nancy Duxbury o Jordi Baltà Portolés, entre d'altres. El segon número tractarà qüestions relatives a l’emancipació, autogestió, el canvi i com retornar la sobirania a les persones.