governança

ES:gobernanza FR:gouvernance EN:governance

La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales

Lluís Bonet, Héctor Schargorodsky | Bissap Consulting

Aquest llibre fa una mirada analítica i integral sobre la gestió d’equipaments escènics, des de l’òptica de l’economia de la cultura, la ciència política i la planificació estratègica, per proposar un model de gestió fàcilment adaptable a diverses realitats.

La col·laboració dels professors Bonet i Schargorodsky aporta elements interessants sobre la gestió de teatres, tant de la realitat europea, com de la llatinoamericana, partint de l’anàlisi comparada dels models existents i proposant estratègies d’intervenció aplicables a un ventall més ampli d’equipaments culturals. El contingut s’enriqueix amb les opinions, debats i diàlegs entre professionals referents d’ambdós costats de l’Atlàntic.

Avaluació estratègica del Gran Teatre del Liceu

CoNCA

En la seva missió d’assessorar el Govern en política cultural, el CoNCA realitza avaluacions estratègiques dels grans equipaments culturals de Catalunya. En aquest cas, s’acaba de publicar el document corresponent al Gran Teatre del Liceu.

D’aquesta avaluació, que abasta les temporades entre 2012-2016, destaquem les recomanacions que fa l’equip del CoNCA en matèria d’estratègia de preus (s’aconsella una formulació de caràcter públic que potenciï l’accessibilitat), d’oferta pedagògica i immersió de públics en el llenguatge operístic, de la seva vessant més social (garantint la cohesió social a través del desenvolupament de polítiques específiques) o la funció pública del Liceu, que inclogui un suport a la creació i l’encabiment de propostes innovadores i artistes emergents.

Els espais de producció i creació a Catalunya: espais creats, noves convivències

A Catalunya tenim un bon nombre d’espais de creació i producció artística. Molts d’ells estan representats per Xarxaprod, (Xarxa d’espais de producció i creació de Catalunya). La xarxa és una associació que, des de l’any 2006 aglutina centres de producció i creació tant públics com privats al servei de la producció cultural contemporània.

Enguany, Xarxaprod està preparant unes jornades professionals pels dies 24 i 25 de novembre. Aquestes jornades que tenen per nom 'Espais creats | Noves convivències' giraran entorn la relació que s’estableix entre els usuaris/creadors i els espais que habiten. A través de varies activitats, entre les que destaquen dos tallers i un debat, Xarxaprod vol crear un espai de diàleg i intercanvi amb la finalitat de construir noves formes de convivència.

El diagnóstico de la crisis de la cultura en España: del recorte público a la crisis sistémica

Arturo Rubio ArosteguiJoaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

El factor proximidad en las políticas culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

El concepto de proximidad está en el centro de los debates; aunque siempre ha estado presente en las políticas culturales, ha ido ampliando su significado como factor transversal de la gobernanza local. Esto hace que su análisis sea complejo, puesto que remite a un abanico de temas ciertamente amplio.

Este trabajo realiza un acercamiento a nivel teórico y práctico a las políticas culturales de proximidad. A nivel teórico repasa su significado y sus implicaciones. Con ello se realiza una modelización del tipo de políticas culturales de proximidad que pueden encontrarse. Estos modelos sirven luego para, a nivel práctico, aproximarnos a la realidad y detectar casos relevantes en algún aspecto.

Nova política, vella cultura? Algunes propostes per obrir el debat cultural

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.

Drets culturals: què són, com s’han desenvolupat a Catalunya i quin tipus de polítiques demanen?

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

Construint la ciutat comú

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

Participació i patrimoni cultural entre els estats membres de la UE

Margherita Sani, Bernadette Lynch, Jasper Visser, Alessandra Gariboldi | European Expert Network on Culture (EENC)

L’informe creat en nom de l’European Expert Network on Culture (EENC) com suport al grup de treball l’OMC analitza, a través d’exemples d’arreu del territori europeu, diversos exemples de graus de Participació en matèria de Patrimoni Cultural.

Més enllà de proporcionar una base sòlida per a la discussió i reflexió per al grup de treball d'OMC i el seu Pla de Treball 2015-2018, l’informe busca identificar i presentar els reptes i possibilitats de la Participació de les comunitats en matèria de polítiques públiques, així com de les institucions culturals i les parts interessades en la valoració i gestió del Patrimoni Cultural.

Pla de Museus de Catalunya 2015-2025

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.