globalització

ES:globalización FR:mondialisation EN:globalisation

Tax Incentives as a Measure to Support the Arts in a Globalizing World

Renate Buijze | Department of Tax Law, Erasmus University Rotterdam | Social Science Research Network

Abstract     
The notion of common goods or shared goods can help explain the expansion of audiences for arts organizations due to globalization. This expanded audience provides new fundraising opportunities for the arts. Governments, however, often have not anticipated to these new opportunities. In many countries government support for the arts remains a domestic issue. By only granting tax incentives in a domestic situation governments can even discourage their taxpayers to contribute to an arts organization resident abroad, hindering cross-border fundraising activities of arts organizations. This article puts forward the new fundraising opportunity for the arts that occurs due to globalization, as well as how this opportunity is hindered by tax barriers. An overview is provided of the current existing private- and state solutions to overcome these tax barriers. The solutions are illustrated by means of examples derived from the Netherlands.

Voces híbridas : reflexiones en torno a la obra de García Canclini

Eduardo Nivón Bolán (coord.) | Universidad Autónoma Metropolitana Unidad Iztapalapa

Llibre homenatge a l’escriptor, antropòleg, professor i crític cultural Néstor García Canclini amb motiu del seu 70è aniversari. S’hi aborden, des de diverses perspectives, les aportacions i qüestions tractades per Canclini al llarg de la seva trajectòria intel·lectual com són els conflictes interculturals, la comunicació en un món globalitzat, la joventut, l’economia creativa, les polítiques culturals, les relacions entre intel·lectuals i funcionaris, els mètodes d’investigació en ciències socials o l’art contemporani, entre d’altres. Així mateix, el llibre situa l’obra de Canclini en la perspectiva actual de les ciències socials.

Art, culture et philosophie: matière à penser

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

LAPIDARIUM (5)

"Todas las explicaciones que se ofrecen para aclarar lo que significa la globalización se contienen en la metáfora de que el mundo se ha quedado sin alrededores, sin márgenes, sin afueras, sin extrarradios. Global es lo que no deja nada fuera de sí, lo que contiene todo, vincula e integra de manera que no queda nada suelto, aislado, independiente, perdido o protegido, a salvo o condenado, en su exterior. (…) En un mundo sin alrededores la cercanía, lo inmediato deja de ser la única magnitud disponible y el horizonte de referencias se amplía notablemente.

Cultura popular, avui. La consagración de lo profano

El nou format monogràfic de la revista 'Cultura' editada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, inicia la seva cinquena època amb l’anàlisi de l’estat de la cultura popular catalana. En poc temps, la cultura popular i tradicional catalana ha hagut de redefinir les seves formes d’expressió i significats davant la constant transformació que viu la societat actual, conseqüència del procés globalitzador, les onades migratòries i les revolució del mitjans de comunicació i informació. Manuel Delgado, Lluís Gendrau, Jordi Bianciotto i Mònica Terribas, entre d’altres, són algunes de les contribucions en aquest debat.

Generación global

Obra publicada pels sociòlegs Ulrich Beck  i Elisabeth Beck-Gernsheim on es planteja la necessitat d'una mirada global del subjecte social per tal d'interpretar sociològicament els processos, fenòmens i conflictes en el terreny local. Pels autors, en la recerca social predomina encara la mirada circumscrita a les fronteres dels estats-nació, concepte creat al segle XIX que topa amb la realitat social que es dibuixa avui en un món interconnectat.

Cultural expression, creativity and innovation

Com evidencien els investigadors Helmut Anheier i Yudhishthir Raj Isar, el context globalitzador genera una nova via d’acció per la creativitat i la innovació de l’expressió cultural,  i proporciona els inputs bàsics de l'economia cultural actual, i sobretot de les indústries culturals i creatives. El predomini d’aquestes indústries en les polítiques i pràctiques culturals actuals ha transformat les condicions per a l'expressió cultural creativa en si mateixa.

Seguint l’esquema d’anàlisi multidisciplinar que caracteritzen les aportacions teòriques dels volums de la sèrie The cultures and globalization series, en aquesta ocasió es busca mostrar la relació simbiòtica que existeix  entre expressió cultural, creativitat, innovació i globalització, i la importància que han pres en el discurs cultural actual.