exclusió social

ES: exclusión social; FR: exclusion sociale EN: social exclusion Definició: Situació resultant de l'acció exercida per una societat que rebutja una o més persones o col·lectius per la seva situació de dependència física, psíquica o econòmica, amb la desigualtat subsegüent en l'accés als recursos necessaris per a una bona qualitat de vida. Font: Termcat

Inclusió (i exclusió) digital en el sector cultural i les arts


Arts Council England | Good Things Foundation
 

La bretxa digital existent abans de la pandèmia no va fer més que accentuar-se amb la crisi, posant de manifest els reptes als quals havien de fer front les organitzacions culturals a l’hora d’adaptar-se a les necessitats digitals emergents.

La importància de significar el temps lliure: "meaningful leisure time"


Les polítiques relacionades amb l'esport i la cultura comparteixen trets comuns. Històricament, s’han avaluat pràctiques en ambdues àrees en relació amb els beneficis potencials per a les persones i la societat en general, com la salut i el foment d’un entorn democràtic
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem.

Basket, Arts i Comunitat

Josep Mª Aragay | Neret Edicions - Art Social

Quan la pilota de basket passa de ser l’objecte de joc d’un esport, a ser un instrument musical col·lectiu, pot ser que ens trobem davant del projecte comunitari Basket Beat.

La pilota en aquest projecte és capaç de transformar no només per la seva funció, que més enllà de l’esport es converteix en un instrument rítmic. Pot transformar també el seu entorn, teixir relacions, qüestionar i replantejar horitzons, i promoure una altra manera de crear música, però també i sobretot, de fer comunitat.

Quines oportunitats d’aprenentatge ofereixen els museus als joves?

NEMO (Network of European Museum Organisations) - LEM (Learning Museum Network) Working Group

Estudi que analitza les oportunitats d’aprenentatge formal i no formal que ofereixen els museus als adolescents i joves de 14 a 25 anys. Els autors  destaquen els beneficis que el compromís cultural de la gent jove genera en termes de benestar personal, ciutadania activa, desenvolupament de capacitats socials i oportunitats d’ocupació. Així com el potencial dels museus de cara a atendre les necessitats dels joves actuals.

Landfill Harmonic: l'orquestra que va sorgir de les escombraries

Landfill Harmonic és un documental sobre un projecte musical impulsat per Luis Szarán, director d'orquestra, i Fabio, professor de música, a Paraguai, que es basa en la construcció d'instruments musicals utilitzant materials recollits de les escombraries i en l'ús d'aquests instruments per a la formació d'orquestres, on participen un centenar de joves.

Els instruments es construeixen a la ciutat de Cateura, una petita localitat situada prcticament en un abocador amb uns índexs de pobresa elevats.

Public libraries and social justice

John Pateman ׀ John Vincent ׀ The Network ׀ Ashgate

La bretxa entre rics i pobres augmenta cada dia Per això, és urgent que les biblioteques públiques facin front a l’exclusió i s’impliquin més en la justícia social. La supervivència de les biblioteques públiques dependrà del seu posicionament i de la seva vocació de servei a les seves comunitats locals. Aquestes són algunes de les conclusions d’aquest llibre que examina el context històric i les polítiques d’exclusió social desenvolupades durant les últimes dècades al Regne Unit. 

Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Culture and class

La cultura permet la mobilitat social o fomenta la divisió de classes? John Holden a «Culture and class» es planteja el paper que té la cultura alhora de perpetuar les desigualtats socials i per tant, la funció emancipadora d’aquesta.

En aquest assaig, molt recomanable, Holden ens presenta un estudi dels conceptes de cultura i de classe, i les relacions entre sí, al Regne Unit. Fa una prospecció de la societat contemporània que en el cas anglès considera que està definida per un sistema polític, social i cultural exclusiu, definit per una distinció entre classes. En positiu destaca que el país és un centre amb un fort dinamisme en l’àmbit de la creació cultural. L’estudi ens insta a anar més enllà de la descripció d’aquesta paradoxa, i buscar fórmules que permetin l’accés igualitari a aquests espais de creació cultural per part de tothom.

John Holden a partir de la idea de cultura com a capital, però també com a capacitat, considera que és important que quan parlem d’accés a la cultural es plantegi l’accés a l’acció, la producció i la participació cultural.