Europa

Hacia una política cultural de la Unión Europea

Belén Becerril Atienza| Aranzadi

En el marc de la creixent diversitat cultural actual, la cultura és essencial per al futur del projecte polític de la Unió Europea. El procés d’integració europeu necessita fonamentar-se en polítiques que no es limitin a l’àmbit econòmic i polític, sinó que comprenguin aspectes d’ordre cultural basats en una herència comuna i una comunitat de cultures, i que afecten l’imaginari simbòlic col·lectiu. Però, estem avançant, realment, cap a una política cultural europea?

Els instituts de cultura nacionals i la política exterior europea

Yolanda Smits, Clémentine Daubeuf, Philippe Kern | KEA European Affairs

Estudi que analitza el paper que poden jugar els instituts de cultura nacionals en la nova estratègia europea per a la cultura en les relacions exteriors de la Unió Europea. L’informe descriu la missió, estructura, recursos i models de gestió dels diversos instituts de cultura dels estats membres, l’Institut Cervantes en el cas espanyol. L’objectiu dels autors és determinar la dimensió europea de les activitats que realitzen aquestes institucions nacionals i quan les seves accions poden donar suport a les relacions de la UE amb països tercers. L’estudi fa una sèrie de recomanacions polítiques i propostes de millora per una cooperació més eficaç entre els instituts de cultura nacionals i els organismes europeus per tal de potenciar la visibilitat de les accions exteriors de la UE.

El paper de la Unió Europea en la governança cultural

Evangelia Psychogiopoulou (ed.) | Palgrave

Llibre que analitza les polítiques i accions de la Unió Europea per a la protecció i promoció de la diversitat cultural a Europa. Inclou un recull de contribucions acadèmiques que estudien qüestions clau relatives a les polítiques, legislacions i accions en matèria de cultura de la UE. S’hi analitzen debilitats i fortaleses, mecanismes i instruments emprats, objectius que es persegueixen i com s’afronten els grans reptes actuals: crisi econòmica, globalització, revolució digital i canvis en els models de producció, distribució i consum cultural. L’objectiu del llibre és proporcionar una visió panoràmica de la contribució de la UE a la governança cultural.

Cultura i fiscalitat a Europa: propostes per a l’harmonització

Forum d'Avignon | EY Société d’Avocats

Aquest estudi sobre polítiques fiscals en matèria de cultura revela un dèficit d’harmonització i de convergència a escala europea i una manca total de polítiques fiscals en els sectors culturals en alguns països de la Unió. L’estudi proposa deu mesures concretes per a l’emergència d’una fiscalitat europea de la cultura en sintonia amb la realitat actual, són les següents:

  • Incloure l’àmbit cultural dins el projecte de base comú consolidada per a l’impost de societats;
  • Harmonitzar a escala comunitària els crèdits fiscals i el mecenatge en les sectors culturals;

Els festivals de cinema europeus una oportunitat per a la diplomàcia cultural de la Unió Europea

Comissió Europea (DG CONNECT)

Segons aquest informe de viabilitat, els festivals de cinema europeus són plataformes úniques perquè les pel·lícules europees ampliïn audiències a països tercers, per promoure la imatge d’una Europa creativa a l’exterior i per fomentar la comprensió mútua entre cultures. L’estudi  remarca també que una major professionalització és fonamental perquè aquests festivals puguin assolir tot el seu potencial cultural, comercial i diplomàtic.

El valor educatiu dels museus en la societat actual

Network of European Museum Organisations (NEMO)

Document que recull les aportacions a la última conferència anual de la xarxa de museus NEMO. Les ponències conviden a revisar el concepte de valor educatiu dels museus i remarquen el gran potencial i el paper crucial de les institucions museístiques com a entorns d’aprenentatge per formar ciutadans més responsables i contribuir a una societat més inclusiva i informada.

Recomanacions per a les polítiques locals i regionals en matèria d’indústries creatives

Interreg Europa

Podeu consultar els informes d’anàlisi i recomanacions sobre indústries creatives i culturals (ICC) que es van presentar en les jornades que va organitzar el programa Interreg el passat mes de desembre a Bolònia per reflexionar sobre cooperació interregional, presentar experiències i projectes i informar sobre les principals tendències.

El mercat de les indústries culturals i creatives a Europa

Ernst & Young ׀ Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (Gesac)

Segons aquest estudi, les Indústries Culturals i Creatives (ICC) han demostrat una extraordinària resistència a la crisi econòmica. El sector, que dona feina a cinc vegades més persones (7,1 milions de llocs de treball) que el sector de les telecomunicacions (1,2 milions de llocs de treball) presenta, segons els autors, una clara tendència de creixement gràcies al seu paper precursor en la innovació digital. Amb un volum de 535.900 milions d’euros i 7,1 milions de llocs de feina (el 19,1% de treballadors tenen menys de 30 anys), la cultura i la creació representen el 3,3% de la població activa de la Unió Europea.

Com acabar d'una vegada per totes amb la cultura a la Unió Europea.

Eduard Miralles  |  Editorial CyberKaris  Nº 140, Novembre 2014   |   Interarts 

1. No és gens bo que la cultura estigui sola, ocupant un únic departament o direcció general, com és el cas de les polítiques estructurals. Justament perquè la cultura és molt important, millor mal acompanyada que ben sola, i si és en companyia de matèries com educació, joventut, esports? molt millor encara.

2. Cal barrejar amb precaució les dosis exactes de suport a les arts i a les indústries, a les iniciatives amb afany de lucre i a aquelles propostes que persegueixen l'interès social o general, desoint aquelles veus que, tot i apostar per la necessària diversitat d'iniciatives, consideren que cal practicar una certa discriminació selectiva.

Creative industries and innovation in Europe

Luciana Lazzeretti  | Routledge

En aquest llibre s'analitza l’estat de la creativitat i de les indústries creatives i culturals (ICCs) a Europa, així com dels processos d’innovació que s’hi generen al seu voltant. Els autors plantegen les qüestions següents: Com identificar, mapejar, definir i mesurar les ICCs a Europa? De quina manera contribueixen a la innovació i el creixement? Quins factors condicionen la seva agrupació geogràfica? I quines implicacions tenen en la creativitat rural i urbana? Els autors alerten que cal parar atenció a la cara fosca de la creativitat i analitzar els riscos de les ICCs i dels clústers creatius. Així mateix, afirmen que cal reflexionar-ne  i extreure’n conclusions que poden obligar-nos a revisar els models de desenvolupament social i econòmic actuals.