Europa

La clau d’accés a la cultura: despertar l’interès des de l’educació.

Magdalena Pasikowska-Schnass - Directorate-General for Parliamentary Research Services | European Parliament

Facilitar l’accessibilitat a la cultura, és un dels reptes més grans per les administracions públiques d’àmbit europeu, sobretot trobar els mètodes efectius que facilitin l’acostament i la dinamització cultural en diferents contextos i casuístiques. En aquest sentit, l’educació és la clau per facilitar l’interès cultural que obri les portes dels ciutadanas a tot tipus de manifestacions i propostes a través de les eines al seu abast.

Ciutat com escenari i condició de la vida social

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?

Interculturalisme: què és i com implementar-lo a les ciutats

Ricardo Zapata Barrero (ed.) | Edward Elgar

En els darrers anys l’interculturalisme s’ha anat posicionant com una de les formes per gestionar la diversitat en els contextos urbans, fet que ens permet parlar de «gir intercultural» a les ciutats europees i a noves àrees d’influència com Montreal, Mèxic i Tòquio, i deixar enrere la idea de multiculturalisme. Però, malgrat les polítiques i programes emergents, encara no es compta amb un marc teòric clar que legitimi aquestes aproximacions. «Interculturalism in cities» analitza aquest nou paradigma i proporciona als policy makers una base conceptual i un recull de projectes de recerca per implementar polítiques interculturals a les ciutats.

Euro-red(Es) cultural(Es): la presencia española en las ONG internacionales del ámbito de la cultura

David Márquez Martín de la Leona. ARI 48/2017 | Real Instituto Elcano

Tema

¿Cuál es la presencia española en las organizaciones internacionales no gubernamentales del ámbito de la cultura en Europa?

Resumen

A lo largo de este estudio se analizan las organizaciones internacionales de ámbito europeo y del sector cultural integradas por socios de más de tres países. Se identifica cuáles son las pautas de comportamiento de los socios o miembros españoles en el seno de las mismas, tanto en lo relativo a su representatividad como en lo que concierne a su involucración en la gobernanza de las mismas. Se presta una especial atención a cómo esas pautas tienen una correspondencia con las comunidades autónomas de origen de los miembros y en qué medida ese rasgo influye en la forma e intensidad de su participación internacional.

'Giving Europe a home': Un joc de rol sobre les polítiques culturals europees

Holger-Michael Arndt, Dr. Alexander Burka, Sebastian Gratz, Georg Schwedt | ifa - EUNIC

Si fa uns dies dèiem en un post que la Unió Europea havia signat un acord per millorar la cooperació cultural amb altres institucions, anunciem que la Comissió Europea tot just acaba de presentar, davant dels membres del Parlament i del Consell, una nova proposta en aquest àmbit que pot significar un veritable revulsiu per als projectes de cooperació entre els països de la Unió. Les negociacions ja han començat, però no en l’escenari habitual perquè, de fet, estem parlant d’un joc de rol que pot tenir lloc en instituts, museus o biblioteques del costat de casa vostra. Es tracta de ‘Giving Europe a home. A simulation game on European cultural policy’, una manera lúdica d’entendre la complexitat de l’organització de la UE i les seves institucions a través de la promoció de la cultura, desenvolupada per l’institut ifa i la xarxa EUNIC.

La xarxa EUNIC i la UE signen un acord per ampliar la seva cooperació en projectes culturals

La Unió Europea i la xarxa EUNIC (‘EU National Institutes for Culture’) han fet un pas endavant significatiu per millorar les estratègies de cooperació en projectes d’àmbit cultural.

El passat 16 de maig, ambdues organitzacions van signar un acord amb els principis, valors i objectius a aconseguir, així com les àrees principals de cooperació, junt amb els aspectes pràctics per a implementar-lo.

La cooperació cultural amb els països membres en qüestió s’enfoca en les tres àrees temàtiques següents:

El valor (també) econòmic dels museus, a debat

NEMO (Network of European Museum Organisations)

Quina mena de valor creen els museus? Un dels criteris més estudiats en els darrers temps per mesurar l’activitat de les institucions culturals és el valor econòmic, considerat des d’una perspectiva holística que integra també el valor social, educatiu i de desenvolupament urbà, entre altres. Precisament aquest va ser el tema de la 24a Conferència Anual de la Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus, ‘NEMO’ (en anglès, Network of European Museum Organisations), que el novembre passat va comptar amb 170 participants de 36 països i de la qual presentem el document resultant: «Money matters: The economic value of museums.»

Informe sobre el sector del llibre a Europa 2017

Federation of European Publishers (FEP)

El sector del llibre és la indústria cultural més gran a Europa, i genera més de 22 bilions d’euros l’any només a la UE i l’Espai Econòmic Europeu, segons l’informe «The Book Sector in Europe: Facts and Figures», que recentment ha presentat la Federació Europea d’Editors (FEP), coincidint amb el seu 50è aniversari.

Segons Henrique Mota, president de la FEP, aquest és el primer informe en què es recopila una quantitat tan gran de dades sobre l’edició de llibres a Europa, que prové majoritàriament d’enquestes elaborades per la mateixa Federació a les 28 associacions d’editors de la UE, i de la recerca en bases de dades nacionals i internacionals.

El sector cultural anglès davant el Brexit

Mia Jankowicz | Politics.co.uk

A quins reptes s’enfronta el sector cultural anglès pel que fa al Brexit? Mia Jankowicz signa un interessant article per comprendre els aspectes essencials que conformaran el nou panorama de les arts i les indústries creatives després del 29 de març, així com el posicionament i les reaccions dels agents implicats.

L’article posa de manifest que el Brexit desafiarà tots els pilars del sistema cultural anglès, que actualment depèn de subvencions públiques, fons privats, dinàmiques de mercat, la legislació i el lliure flux de gent i informació, en els estrats nacionals i internacionals però sobretot comunitaris. La retirada de les negociacions sobre el Mercat Únic Digital (DSM), un sistema de propietat intel·lectual basat majoritàriament en la legislació europea, els fons provinents de Creative Europe o els intercanvis d’idees i projectes entre artistes propiciats per la facilitat de moviment i la proximitat geogràfica entre els països de la UE són alguns dels temes que es posen sobre la taula.

The Human Library: persones «en préstec» contra la violència i els estereotips socials

Una de les funcions d’una biblioteca és, a més de procurar la divulgació del coneixement, fer recerca per ampliar, enriquir i renovar els materials i els punts de vista que posa a disposició dels ciutadans. Avui dia, en ple debat sobre el paper que han de tenir les biblioteques públiques, presentem ‘The Human Library’, un projecte que va arrencar l’any 2000 a Copenhaguen amb continuïtat arreu del món i que, si bé no es desenvolupa estrictament en l’espai de la biblioteca, sí dona un nou sentit al concepte de préstec bibliotecari: els «lectors» tenen a la seva disposició títols com «Refugiada» o «Bipolar», però no es tracta de llibres, sinó de persones que ofereixen lliurement la seva conversa, una nova lectura contra la violència, els prejudicis i els estereotips socials.