França

La Culture sans État : De Modiano à Google

K. Berger, M. Alduy, C. Le Moign

Aquest llibre reflexiona al voltant del rol de l’estat en la cultura i polítiques culturals enfront als poders econòmics de gegants de l’era digital com Amazon o Google. Un rol que els autors consideren haver-se esvaït com mai abans, on la cultura ha estat abandonada a les forces del mercat amb l’arribada del nou mil·lenni.

La culture contre la violence ?

Guillaume Pfister (coord.)| Arfuyen

Que la cultura no sigui un tema candent en els debats polítics no és un mal endèmic de casa nostra. Aquest llibre, una obra col·lectiva concebuda per joves estudiants de la prestigiosa universitat Sciences Po de Paris i coordinada pel professor G. Pfister, aborda la cultura com un element indispensable per fer front a la violència política, social i econòmica.

La missió dels museus del segle XXI

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.

Els secrets de la governança mundial. Estratègies i reptes del sector cultural

Antonios Vlassis| Presses Universitaires de Liège

Avui dia, la Convenció de la Unesco sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals representa un dels instruments internacionals de governança mundial de la cultura. Però, sabem quins factors van determinar el pas del paradigma d’«excepció cultural» al de «diversitat cultural»? I quin és l’abast i les conseqüències de la configuració de l'actual marc normatiu?

Les arts en el món digital: estratègies emergents

Canada Council for the Arts

Amb l’objectiu de fer servir entorns i eines digitals per millorar la qualitat i l’abast de les arts, el Consell de les Arts de Canadà està desenvolupant una estratègia digital per a que el sector de les arts respongui més eficaçment als canvis originats per la irrupció de les tecnologies digitals: la cimera «the Arts in a Digital World», que es va celebrar entre el 15 i el 17 de març, n’és una prova.

En aquest context, el Consell ha encarregat l’informe «The Arts in a Digital World – Literature Review», que analitza les estratègies digitals adoptades per artistes i institucions culturals referents d’arreu del món, a partir d’una revisió de la literatura i entrevistes amb membres d’aquestes organitzacions.

Les mondes de la médiation culturelle

C. Camart, F. Mairesse, C. Prévost-Thomas,  P. Vessely | L’Harmattan

Aquesta obra, que es presenta en dos volums, que es va publicar arran de la celebració a Paris del col·loqui internacional «Les mondes de la médiation culturelle» en 2013, repensa la mediació cultural des de l’òptica sociològica francòfona, amb estudis realitzats a França, Bèlgica o el Quebec, on aquesta disciplina ha estat especialment desenvolupada.

Bona part dels articles recollits fan una èmfasi en la possible caducitat de la noció original de «mediació cultural», que passa per una adequació d’aquesta pràctica i de les polítiques que l’inclouen en un nou paradigma, que inclouria aspectes com la diversitat o la participació social, sota noves denominacions com la transmediació o postmediació.

Les dades obertes del Ministeri de Cultura francès

Ministère de la Culture et de la Communication

El Ministeri de Cultura i Comunicació francès acaba d’estrenar una plataforma web dedicada a l’opendata cultural que posa a l’abast de tothom un espai per a la valorització de les dades culturals recollides pel ministeri i els organismes dependents des de 2011.

Les dades publicades a data.culturecommunication.gouv.fr aporten informació sobre l’activitat de les institucions culturals (estructures de creació i difusió, freqüentació dels públics...), sobre aspectes econòmics (ajuts) o sobre esdeveniments culturals i recursos iconogràfics.

Penser le jeu : les industries culturelles face au jeu

Brougère, Gilles [ed.]  (2015) | Nouveau Monde

Aquest llibre recull una sèrie de reflexions que destaquen l’impacte que el desenvolupament dels videojocs té en la indústria cultural contemporània, amb l’objectiu de respondre com aquests la modifiquen a través de la digitalització, i com la indústria cultural els transforma de tornada en una relació de reciprocitat.

Com es poden explicar els diferents graus d’implicació municipal en les polítiques culturals?

Mariette Sibertin-Blanc | Géocarrefour 

Aquest article analitza a partir d’una trentena de converses mantingudes amb tècnics de cultura i actors del sector de les polítiques culturals a petits municipis francesos. El punt de partida de l’autora és que tot i la diversitat que es troba dins de l’univers dels petits municipis francesos, (de 3.000 a 20.000 habitants) es possible reconèixer-hi la dinàmica nacional de metropolitització i les mutacions econòmiques que la caracteritzen.

Les polítiques culturals no tenen un paper protagonista dins l’acció pública dels petits municipis, tot i que s’han beneficiat d’un cert reconeixement simbòlic amb les recents reformes descentralitzadores, com la creació de les comunitats d’aglomeració[1]o dels “Pays”[2], però no han estat protagonistes d’aquestes noves formes de cooperació interadministrativa.

Política cultura, fi de trajecte o nova estació?

Françoise Benhamou | La Documentation Française

Breu assaig sobre el futur de les polítiques culturals. L’objectiu de l’autora, especialista en economia de la cultura, és estimular la reflexió i assenyalar, a grans trets, els principals reptes i les grans paradoxes que cal tenir en compte a l’hora plantejar qualsevol debat sobre el futur de la invenció pública en matèria de cultura. Benhamou reconeix la tasca feta durant les últimes dècades però convida a fer replantejaments valents a l’hora de redefinir les estructures i les institucions culturals públiques. L’autora parteix de la realitat francesa però les seves argumentacions assoleixen validesa i interès a escala europea.