Europa

Adaptar-se o morir

European Festivals Association (EFA)

Buscar les diferències entre l’estiu del 2019 i el del 2020 és ben fàcil: banyistes trepitjant la sorra de la platja amb o sense mascareta. Festes majors programades o anul·lades. Concerts i festivals acollint multituds o a petits grups de persones assegudes a un metre i mig de distància. I així podríem continuar identificant desenes i desenes de canvis per crear un joc de les diferències que només els més pacients serien capaços de completar.

Indiscutiblement, el sector dels festivals ha estat un dels més afectats per la pandèmia mundial que ha generat la COVID-19. Durant el període comprès entre l’abril i el maig de 2020, i a partir de la participació de més de 200 membres de l’associació provinents de 37 països d’arreu del món, l’EFA va elaborar l’informe Festivals’ needs and commitments. Report on the occasion of the COVID-19 survey.

L'impacte als museus d'Europa

Network of European Museum Organisations

La pandèmia coronavirus ha tingut i tindrà un impacte sense precedents en museus de tot el món. Per entendre millor quin és l’estat actual i el que podria esdevenir, NEMO elabora una enquesta per assenyalar l’impacte de COVID-19 al sector dels museus.

L’informe ha analitzat prop de 1.000 respostes a les enquestes recollides a museus de 48 països, majoritariament d’Europa. Els resultats a més de ser analitzats es completen amb un informe amb tot un seguit de recomanacions per a la gestió de les institucions museístiques i les polítiques culturals que se n’ocupen.

El repte de posar ales a la música

Comissió Europea

La música ens posa els pèls de punta. No cal res més que una bona melodia per regirar a tots aquells qui l’escolten, aquí o a París, a Tokyo o a Buenos Aires. La música creua fronteres i ens fa saltar, ballar i emocionar arreu. No importa on siguem, no importa d’on vinguem. Ben sovint, el seu so, el seu ritme i els missatges que transmet,  tenen la capacitat d’aturar el món.
 

Més enllà d’aquestes sensacions, però, tots sabem que allò que a primer cop d’ull sembla que es mogui sol, funciona gràcies a una indústria molt potent. Una indústria que ha patit en primera persona la irrupció de la tecnologia i la revolució digital, veient-se obligada a lluitar per regenerant-se i mantenir-se un lloc dins del sector cultural i creatiu.

Desenvolupament rural i participatiu a través de la cultura

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

Llums i ombres, un retrat del circ.

Comissió Europea
 

Genets, equilibristes, saltadors, acròbates, malabaristes i pallassos mostrant diversos números l’un rere l’altre al so de la música.


El circ tal i com el coneixem avui en dia va néixer ara fa aproximadament 250 anys. Després de l’aturada obligada causada per les dues guerres mundials, el sector va ressorgir, trobant-se al seu pas amb una nova competència (com ara la dels cinemes, teatres i parcs d’atraccions) i amb el repte de tirar endavant la seva gestió diària, havent-se d’adaptar als contextos i normatives dels diferents països en el cas de les gires internacionals.

Qui omple les pantalles?

Mart Willegens, Jessy Siongers, Lucas Pissens i John Lievens | Federation of European Film Directors i Federation screenwriters Europe


La setmana passada acabava amb la Gala dels Premis Gaudí, posant en valor per dotzè any consecutiu la labor del cinema català. Des de la primera edició i fins ara la nostra dependència envers les pantalles ha crescut exponencialment, a la vegada que les possibilitats per accedir a pel·lícules, documentals i sèries s’han multiplicat. No podríem viure en un món sense pantalles, ni tampoc sense tots aquells i aquelles que les omplen de contingut.


Els Gaudí son la cita anual que homenatja a tots aquells professionals i experts que fan possible el cinema català, des dels actors fins als directors, guionistes i productors. Precisament, l’estudi que avui presentem es centra específicament en la part de l’engranatge que es situa rere les pantalles: els autors audiovisuals.

Llibre de receptes pel desenvolupament cultural.

Simona Cavallini, Rossella Soldi, Mihaela Alina Utma, Beatrice Errico | European Committee of the Regions
 

Què, on, com i per què. El títol d’aquest estudi és ben explicatiu. Què? Disseny d’estratègies de desenvolupament cultural. On? En àmbits locals i regionals. Com? Amb un recull de bones pràctiques. Per què? Per estimular les seves competències i habilitats i establir comparatives entre les diverses iniciatives. How to design cultural development strategies to boost local and regional competitiveness and comparative advantage: overview of good practices.

Europa té deures: els reptes de futur pel sector cultural

Philippe Kern, Arthur Le Gall, Teodora Pletosu | Parlament Europeu

Quins son els reptes de futur del sector cultural europeu? L'objectiu principal d'aquest document és presentar les possibles millores pel futur del programa anomenat Europa Creativa (Creative Europe). El document prèviament busca analitzar l’impacte del programa Europa Creativa, el qual es dedica a finançar projectes creatius nascuts a Europa. Fent un repàs per les seves principals línies d’actuació, l’informe determina quines poden les direccions que pot prendre el projecte cap a un futur. Tal com es cita en aquest article d’Interacció el programa Europa Creativa és indicatiu de que Europa té la voluntat de fer un ús correcte del Mecanisme de Garantia del Sector Cultural i Creatiu gestionat pel Fons Europeu d'Inversions vigent des de l’any 2016. 

La cultura: de l’estat líquid al gasós

L’absència de la paraula Cultura a les noves Comissions de la Unió Europea fa saltar totes les alarmes. Clarament, aquest fet és resultat d’una redistribució i reestructuració de les Comissions, on ja no es veu necessari incloure la paraula Cultura en cap dels noms de les Comissions. Segons l’article ‘Culture: nowhere or everywhere?’ de KEA, es discuteix el nou paper que desenvolupa la Cultura, el qual tindrà un caràcter molt més transversal. Per tant passarà de ser una figura amb una denominació concreta a tenir una presència difuminada, distribuïda en múltiples Comissions. Aquest fet provoca que l’àmbit de la Cultura no esdevingui un valor com a tal, ja que no és mereixedor ni d’una Comissió, sinó que serà usat com a eina per tal d’impulsar altres polítiques on la Cultura pot fer servei. És a dir, la Cultura passa a estar al servei de les demés, instrumentalitzant-la. Un fet que ho demostra és l'interès per impulsar aspectes com ara la innovació i les noves tecnologies. És per aquest motiu que es cerca donar suport a indústries creatives com catalitzadores per a la innovació. Fixem-nos en que no s’anomenen indústries culturals sinó indústries creatives, elidint intencionadament el concepte cultural.

El futur del sector cultural i creatiu a l’escenari

KEA European Affairs i PPMI

Cap a quin camí es dirigeix el sector cultural i creatiu (CCS)? Quins són els reptes i oportunitats actuals i quina serà la situació d’aquí 10 anys? El Comitè de Cultura del Parlament Europeu aquest estudi per radiografiar la situació actual dels CCS i donar resposta a aquestes preguntes. Així doncs, Research for CULT Committee – Culture and creative sectors in the European Union – Key future developments, challenges and opportunities avalua com, a escala europea, els CCS es veuen afectats a dia d’avui, i com probablement ho estaran en un futur, pels canvis socials, polítics i tecnològics.


La seva lectura pot suposar una bona oportunitat per tots aquells treballadors de la cultura que vulguin fer l’exercici d’aplicar l’estudi a l’àmbit local, fent una autoanàlisi i avaluació que tingui en compte les particularitats del sector a casa nostra.