espais comuns

Fem lloc al tercer lloc?

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

Arts de carrer a espais comuns

Aida Pallarès i Manuel Pérez | Raig Verd

“Al carrer les jerarquies es desdibuixen, tothom mira i és mirat. El carrer és nostre malgrat que l’intentin limitar amb regulacions i restriccions”. Les arts de carrer són concebudes per a ser representades a l’espai públic i aquest fet s’erigeix com una acció sociopolítica directa que té la voluntat primera de connectar-se amb aquells que no acostumen a anar al teatre.