equipaments culturals

Espais en viu

Live DMA | Creative European Programm for the European Union

La música en viu, es fa veritablement viva quan és capaç d’arribar als circuits i espais més petits, ja siguin bars o cafeteries, ateneus o petites sales de concerts. D’aquesta manera els músics ho tindran més fàcil per donar-se a conèixer i arribar a nous públics.

Les claus del procés de la planificació estratègica

Gail Dexter Lord & Kate Markert | Rowman & Littlefield

Si necessiteu posar en marxa un pla estratègic d’un equipament cultural, aquest manual us donarà una guia de com fer-ho. Començant per les necessitats de posar-lo en marxa i passant per totes les fites importants fins arribar a l’avaluació. És molt interessant l’anàlisi de casos que incorpora, que ajuda a aterrar en la realitat i no adoptar l’òptica centrada només en la teoria.

L’agenda de les polítiques culturals del CoNCA

En la presentació de l’Informe de l’Estat de la Cultura i de les Arts 05_2017 es destaquen coneguts reptes de les polítiques culturals. El text sorgeix arran d’un procés de reflexió col·lectiva realitzat mitjançat set taules de treball formades per 236 agents culturals, entre artistes i creadors, associacions, responsables d’equipaments nacionals i altres de territoris. La gran absència dels públics i/o usuaris comença aquí.

Els líders institucionals de la cultura de Catalunya, en aquest esforç per arribar a consensos, han debatut sobre 8 aspectes que són els considerats pedres angulars del sistema cultural: centralitat de la cultura, suport públic, dignitat laboral, educació i cultura, difusió cultural, territori i equipaments públics nacionals.

L’impacte gegant dels «petits» elefants blancs. El cas del PECCat 2010-2020

Santi Martínez i Illa | Arxius de Ciències Socials

La proliferació dels «elefants blancs», equipaments culturals desmesurats promoguts sense tenir en compte la viabilitat i el retorn social de les inversions, no és cosa de grans ciutats, només. A Catalunya, el model de ciutat creativa ha impulsat aquest tipus d’infraestructures en municipis mitjans i petits també, per als quals suposen un impacte molt negatiu.

El Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat), aprovat el 2010 i formalment vigent però latent, ha demostrat fins ara que l’aplicació de criteris de planificació és necessària i pertinent, tot i que els seus efectes només es podran valorar a mitjà i llarg termini. Santi Martínez i Illa, des de la seva experiència personal de redacció d’aquest pla, signa aquesta i altres conclusions en l’article «Planificació cultural contra elefants blancs».

Avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música

CoNCA

Més transparència en la gestió i una major cooperació amb l’Auditori i el Liceu és la recepta aportada pel Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) en l’informe d’avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música que acaba de publicar-se i que analitza l’activitat de la institució entre 2013 i 2016.

Museo del Prado. Plan de Actuación 2017-2020

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

El Museo del Prado ha elaborat el «Plan de Actuación 2017-2020», un document de planificació que aborda el programa commemoratiu de tres anys de durada del Bicentenari del Museu, que serà el 19 de novembre de 2019, i que destaca per la transformació del seu model de gestió, l’ampliació i rehabilitació arquitectònica de l’espai mitjançant la incorporació del Salón de Reinos al campus, i la projecció exterior de les seves activitats, després d’una etapa sense creixement com a «consecuencia de la coyuntura económica y las políticas de austeridad del periodo 2013-2016».

Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2015

Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

El 2015, prop de 20,5 milions de persones van visitar els equipaments patrimonials de Catalunya, xifra que s’eleva gairebé als 22 milions si es compten els usuaris dels serveis complementaris que ofereixen els museus, les col·leccions i els monuments catalans.[1] Els equipaments dedicats a l’art, els quals representen el 30% del total, van atreure el 64% dels visitants i van aconseguir el 86% del total de seguidors a les xarxes socials, mentre que els equipaments dedicats a la ciència i la tècnica són els que van tenir més visitants escolars (una mitjana de 15.573) i a més van presentar la taxa d’usos per visitant més elevada (2,37).

La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales

Lluís Bonet, Héctor Schargorodsky | Bissap Consulting

Aquest llibre fa una mirada analítica i integral sobre la gestió d’equipaments escènics, des de l’òptica de l’economia de la cultura, la ciència política i la planificació estratègica, per proposar un model de gestió fàcilment adaptable a diverses realitats.

La col·laboració dels professors Bonet i Schargorodsky aporta elements interessants sobre la gestió de teatres, tant de la realitat europea, com de la llatinoamericana, partint de l’anàlisi comparada dels models existents i proposant estratègies d’intervenció aplicables a un ventall més ampli d’equipaments culturals. El contingut s’enriqueix amb les opinions, debats i diàlegs entre professionals referents d’ambdós costats de l’Atlàntic.

Polítiques culturals i elefants blancs

Joaquim Rius Ulldemolins i Gil-Manuel Hernàndez (coord.) | Arxius de Ciències Socials Nº33 (desembre 2015). Universitat de València.

El propòsit d’aquest monogràfic és estudiar la gènesi i el desenvolupament dels anomenats "elefants blans" en política cultural, és a dir, les infraestructures que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, aquelles grans construccions o esdeveniments que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de finals dels noranta fins a finals dels dos mil i que, avui, són el símbol d’una època de malbaratament amb greus problemes de finançament i de gestió de continguts.

Nova política, vella cultura? Algunes propostes per obrir el debat cultural

L'agenda política i mediàtica marca molts dels debats, també en cultura. El preu a pagar és la focalització del debat en uns pocs titulars i la pèrdua de complexitat i textures. D'això va aquest article breu: d'apuntar elements per a altres (possibles) debats de fons a l'entorn de la cultura. Pensar la cultura com a activitat i recursos compartits, pensar en els equipaments culturals com a mediadors de projectes ciutadans, pensar en la ciutadania com a usuària activa i culta dels serveis culturals o demanar del mecenatge alguna cosa més que la simple captació de recursos econòmics.