emprenedoria

ES:emprendimiento FR:entrepreneuriat EN:entrepreneurship

La cultura i la creació, puntes de llança de la innovació

 Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat i els atacs no s’aturen. Això no obstant, la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea ha presentat ‘The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors’. Es tracta d’un informe d’un dels grups de treball basats en la fórmula de cooperació Open Method of Coordination. En el marc del Pla de treball per la Cultura (2015-2018), els debats d’aquests d’experts dels estats membres han portat a col·lació la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa, ja que “they generate considerable economic wealth and form European identity, culture and values” (p. 11).

Richard Gerver: "Les habilitats que busquen les empreses les tenen els nens"

Entrevista de Laia Corbella publicat a Via Empresa el 8 de novembre del 2016.

 Fes clic aquí per veure l’article original

Convertit en un dels assessors més sol·licitats per governs i institucions, l'exprofessor britànic aposta per l'art i la cultura com a motor de transformació de les empreses

Richard Gerver (Londres, 1969), com Ken Robinson, és un gran orador. El seu gran èxit va ser convertir la Grange Primary School, un dels pitjors col·legis de la Gran Bretanya, en un dels centres més creatius i innovadors del món, fet que li va atorgar el títol de Millor Director en els British National Teaching Awards. Des de llavors, Gerver s'ha convertit en un dels pensadors educatius més sol·licitats per governs i institucions que aposten per un model on la creativitat i la innovació són el motor per sobreviure.

Iniciatives d’emprenedoria social i transformadora en l’economia de l’experiència

Britta Timm Knudsen, Dorthe Refslund Christensen, Per Blenker (eds.) | Routledge

Llibre interessant que analitza l’impacte de l’emprenedoria des d’un punt de vista més social i cultural que econòmic. Els autors, acadèmics europeus coordinats per un grup d’investigadors de la universitat danesa d’Aarhus, entenen l’emprenedoria com un fenomen que va més enllà del profit econòmic i que s’estén cap a la recerca del potencial individual i l’apoderament ciutadà. L’objectiu del llibre és investigar estratègies i pràctiques transformadores que generin oportunitats i valor social. S’hi explora un ampli ventall d’iniciatives ciutadanes individuals, col·lectives i cooperatives que sota el paraigües de l’emprenedoria, la participació, la innovació i l’activisme, busquen que els ciutadans assoleixin tot el seu potencial. Les anàlisis es realitzen més des del punt de vista de ciutadans apoderats que des de la perspectiva de productors i consumidors.

Economia social, sector cultural i creatiu, una nova emprenedoria social i cultural

SMart | Pour la Solidarité  

El sector cultural i creatiu s’inscriu sovint dins el model d’empresa social perquè l’objectiu primer de les seves produccions no és lucratiu sinó cultural i artístic i perquè comparteix nombrosos punts comuns amb aquest model. En quin punt la cultura i l’economia social es relacionen i com fan d’aquesta aliança un motor per al desenvolupament dels territoris? L’empresa social SMart i el ‘think tank’ europeu ‘Por la Solidarité’ tracten de respondre a aquetes qüestions en aquestes dues publicacions, una dedicada a la realitat de França i l’altre a la regió valona de Bèlgica.

Aquests dos quaderns, números 34 i 35 de la col·lecció ‘Cahiers pour la solidarité’, tenen el propòsit de ressaltar les interseccions existents entre cultura i economia social i identificar, a través de bones pràctiques i recomanacions, estratègies concretes per desenvolupar projectes culturals i artístics inscrits dins la nova economia social. L’objectiu general és mirar de respondre a les necessitats dels territoris dins una lògica de transició econòmica, social i mediambiental.

Manual sobre gestió i creativitat

Chris Bilton, Stephen Cummings ׀ Edward Elgar

S’ha repetit fins a la sacietat que els gestors culturals han de ser més creatius però, en canvi, s’ha escrit poc sobre el que significa exactament aquesta expressió i com es pot assolir. Així ho afirmen els autors en aquest manual on analitzen la recerca acadèmica recent sobre la gestió des d’un punt de vista creatiu. El llibre inclou tant reflexions teòriques com casos pràctics que il·lustren com els gestors culturals poden esdevenir més creatius des del punt de vista de la innovació, l’emprenedoria, el lideratge i l’organització. L’objectiu principal del llibre és proporcionar una aproximació estratègica més holística que abordi de manera conjunta els àmbits de la creativitat i la gestió.

La pequeña industria cultural. en torno a microempresas, autoempleo, emprendimiento y contradicciones.

 David Ruiz | Economía y Cultura

Asomándonos a algunos datos

Más de cien mil empresas culturales (108.556 según los datos del anuario de estadísticas culturales) constituyen (constituían en 2013) la base sobre la que hablamos cuando hacemos referencia a la industria cultural en España. No es posible establecer fronteras rígidas sobre qué sea, mas, si ciertamente existe algo que sea “industria cultural” (consideramos en nuestra reflexión su existencia, aunque no esté del todo claro que sea, efectivamente, cultura) no sólo está constituida por el tejido empresarial. Las administraciones públicas tienen un peso determinante en ella, además del tejido asociativo, creadores y múltiples agentes más, pero estas empresas se erigen en el elemento fundamental de tal industria.

Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social

Sinnergiak Social Innovation UPV/EHU ׀ Diputación Foral de Gipuzkoa

Informe del projecte ‘Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social’, una proposta d’investigació i acció per al desenvolupament de competències dins el sector de les indústries culturals i creatives (ICC) de Guipúscoa. Aquesta experiència pilot es basa en l’elaboració d’un mapa de competències (investigació) i en el desenvolupament d’espais de formació per a competències (acció). L’informe es basa en la identificació de cinc subsectors (moda, museus, música, serveis, videojocs) de les ICC en el territori de Guipúscoa. I es planteja, per a cada subsector, una exploració de la seva diversitat, implementació, presència tecnològica, projecció present i futura, nivells de visibilitat, capacitats, competències, potencialitat innovadora i presència dels àmbits públic i privat.

Economic Development in the Contemporary Global Environment: The Role of Place Branding as a Tool of Local Economic Development

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.

Bones pràctiques en matèria d’indústries creatives

Asia-Europe Foundation (ASEF)

L’ASEF presenta aquesta compilació de bones pràctiques en l’àmbit de les indústries creatives prèvia a la 6a trobada de ministres de cultura del fòrum Àsia Europa ASEM que tindrà lloc el proper mes d’octubre a Rotterdam. L’objectiu de la trobada és afavorir l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les indústries creatives, la societat civil i els estaments governamentals, així com fomentar el diàleg interregional entre Europa i Àsia.

Struggling for the Right to the (Creative) City in Berlin and Hamburg: New Urban Social Movements, New ‘Spaces of Hope’?

Johannes Novy ; Claire Colomb  | International Journal of Urban and Regional Research, Vol. 37, Issue 5, September 2013

Abstract  In cities across the globe there is mounting evidence of growing mobilization by members of the so-called ‘creative class’ in urban social movements, defending particular urban spaces and influencing urban development. This essay discusses the meaning of such developments with reference to the hypothesis made by David Harvey in Spaces of Capital about the increasing mobilization of cultural producers in oppositional movements in an era of wholesale instrumentalization of culture and ‘creativity’ in contemporary processes of capitalist urbanization. After briefly reviewing recent scholarly contributions on the transformations of urban social movements, as well as Harvey's hypothesis about the potential role of cultural producers in mobilizations for the construction of ‘spaces of hope’, the essay describes two specific urban protests that have occurred in Berlin and Hamburg in recent years: the fight for Berlin's waterfront in the Media Spree area, and the conflict centred on the Gängeviertel in Hamburg. In both protests artists, cultural producers and creative milieux have played a prominent role. The essay analyses the composition, agenda, contribution and contradictions of the coalitions behind the protests, discussing whether such movements represent the seeds of new types of coalitions with a wide-ranging agenda for urban change. The essay finally proposes a future research agenda on the role of artists, cultural producers and the ‘creative class’ in urban social movements across the globe.