educació

Creative Industries Policy and Evidence Centre – Arts Council England
 

Un recent estudi, en el qual han participat més de 7000 professors de secundària del Regne Unit, afirma que l’educació creativa afavoreix el benestar dels joves i que els professors d’assignatures creatives preparen millor l’alumnat per a una futura ocupació laboral.

 Academia de las Artes Escénicas
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

    
Creative Innovation Lab és una convocatòria del Capítol Intersectorial dirigida a dissenyar i provar solucions digitals innovadores amb un impacte a llarg termini en diferents sectors culturals i creatius.

Les actuacions finançables són el desenvolupament d’eines innovadores, models i solucions aplicables en l’àmbit audiovisual, cultural i creatiu. Les activitats tindran com a objectiu donar suport a la competitivitat, el procés d'ecologització, la cooperació, la circulació, la visibilitat, la disponibilitat, la diversitat i/o els públics entre sectors. 

 "M’agrada contagiar el meu entusiasme, perquè és una de les virtuts que convé tenir quan vols actuar en aquesta societat"
 
 

 "Els artistes i gestors culturals sabem que no podem continuar parlant de públics,
sinó de ciutadania i participació en la vida cultural"

 
 

Donem la benvinguda a l’any 2022 amb el llançament, anunciat a finals de l’any passat, de Els Podcasts d’Interarts: a través d’entrevistes a professionals destacats del sector, compartirem coneixements i experiències de la gestió i la cooperació cultural.

 International Journal of Cultural Policy | C. Steigerwald
 

El discurs al voltant de l’educació cultural s’ha aplicat des de diferents enfocaments que, si bé, tendeixen a integrar diverses pràctiques de la cultura, la participació o l’educació, sembla no comptar amb una definició coherent per part dels seus defensors en l’àmbit conceptual i teòric, sobretot pel que fa als seus objectius i abast.

 Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 17/12/2021
 

La relatora especial pel dret a l’educació, la Dra. Koumbou Boly Barry va publicar el passat mes d’abril un informe sobre les dimensions culturals del dret a l’educació[1]. D’entrada pot semblar una obvietat, però és molt rellevant que els mecanismes de protecció dels drets humans plantegin aquesta qüestió.

En una contundent declaració de la necessitat de repensar els sistemes educatius, la relatora afirma que cal canviar moltes perspectives i considerar la vida educativa i tots els recursos culturals com a bens comuns.

Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.