educació

Debatre a debat

Professores o educadors, han de gaudir de plena llibertat d’ensenyar?

Ensenyar vol dir educar en valors. Aquests poden ser, valors democràtics, de participació o esperit crític. Per tant el debat i  qüestionament constant de la mateixa realitat que es viu i s’ensenya.

Fomentar el diàleg a l’aula entorn l’actualitat, conferint total llibertat d’expressió a l’alumne, és un aprenentatge tan important com qualsevol altre.

Dansa i diversitat

Stephanie  Burridge [ed.] |  Charlotte Svendler Nielsen [ed.]

Les arts poden tenir un paper essencial a l'hora d’encoratjar les persones amb necessitats especials a través de diverses iniciatives artístiques. L’objectiu, estimular i apreciar les pròpies capacitats mitjançant llibertat que confereixen els espais experimentals creatius.

Hi ha un model de pedagogia inclusiva, cada vegada més activa, que promou l’aprenentatge de la dansa i d’altres arts, d’una manera equitativa en la diferència dins els marcs educatius. Al mateix temps, són cada cop més els coreògrafs que treballen amb la diversitat, per inspirar al mateix temps la creativitat per mitjà de projectes comunitaris.

Firar-se la ciència

Aprendre ciència pot ser una experiència ben divertida. A l’entrada del passat 6 d’abril us parlàvem de la pàgina web surtderecercapercatalunya.cat, que agrupa aquelles opcions d’oci del territori que cerquen acostar la ciència a la població. En una línia semblant, la Fundación Espanyola de Ciencia y Tecnología (FECYT) ha preparat el 'Libro Verde de las Ferias de Ciencia'.

Dret a l'educació, tota la vida

L’1 d’abril, a més de diumenge i festiu, va ser el Dia Mundial de l’Educació. Els objectius d’aquest dia mundial són posar el focus en els drets i els deures educatius per part de les administracions públiques, i plantejar els reptes de futur per una educació lliure i universal com els punts següents:


La tribu educa

Muriel Villanueva | Catorze14

Com a mare de dues criatures ben petites, fa temps que apel·lo al concepte de tribu, i he constatat –tant en llargues converses amb amigues com en breus intercanvis d'ascensor– que no soc l'única. En aquests temps de rellotges veloços i de pocs drets laborals per al puerperi i el període de lactància, educar en comunitat, compartir la criança, és per a moltes de nosaltres la clau de la supervivència emocional i, per tant, de la pau que transmetem als nostres fills.

L’educació de les arts per millorar l’economia

 Magdalena PASIKOWSKA-SCHNASS |  Direcció general d’Educació, Joventut, Esports i Cultura | Parlament Europeu, 2017

L’ensenyament de les arts han anat a la baixa a la majoria de països de la Unió Europea els darrers anys, i justament la Comissió Europea ens planteja en aquest estudi la necessitat de complementar els estudis de les matèries elementals i de ciències, no pas de convertir-lo en eixos troncals, amb l’ensenyament de disciplines artístiques.

Els principals motius s’exposen fent ús de conclusions de conferències, convencions i d’altres estudis realitzats principalment per la UNESCO o l’OCDE. Conclouen que les arts fomenten en els estudiants l’augment de la comprensió de la complexitat social i cultural, cohesionen la societat, milloren l’empatia i l’autoestima, i que apodera una majoria de la societat.

'Be curious' deia Stephen Hawking

‘Recorda mirar cap a les estrelles i no als teus peus. Intenta trobar sentit al que veus i pregunta't què és el que fa que l'univers existeixi. Sigues curiós.’ Stephen Hawking.

Explicava així quina era la principal motivació que l’havia dut a superar totes les barreres de la seva vida, com l’esclerosi lateral amiotròfica que cada vegada el fia més immòbil. La seva recerca, tenia origen en la curiositat que el va portar a ser el físic, astrofísic i cosmòleg més conegut dels nostres dies. Va ser especialment reconegut arreu per la seva faceta de divulgador, ja fos a través dels llibres que difonien els seus estudis sobre física i l’univers, com de les conferències que oferia amb l’ajuda de l’ordinador que el permetia comunicar-se.

Pel dret a l’educació artística i cultural

Observatoire des politiques culturelles

Les relacions de cooperació actuals entre els estats francès i alemany, tenen el seu origen en la voluntat de cosir les ferides de la II Guerra Mundial a partir de la Declaració Schuman, i el Tractat de l’Elisi, que són llavor de la Unió Europea. L’evolució que ha fet aquesta relació entre França i Alemanya és que, més enllà de la perspectiva econòmica, ha anat guanyant terreny en la cooperació social i cultural entre els dos estats. En són exemples els programes de l’Alt Consell Cultural Franco-Alemany (HCCFA),  l’Oficina Franco-Alemanya per la Joventut (OFAJ), el Fons Cultural Franco-Alemany (FCFA) o el canal cultural ARTE.

Educació, ciutat i patrimoni

Laia Coma i Joan Santacana [coords.] | Ediciones Trea

És un recurs especialment dirigit a educadors i educadores per a la implementació de nous models pedagògics per a formar en patrimoni; més que receptes o models tancats s’hi poden trobar suggerències i idees que cal adaptar-les al projecte concret.

Com desenvolupar un projecte d’educació patrimonial a un museu

José Maria Cuenca López i Myriam J. Martín Cáceres | Ediciones Trea

Aquest llibre va ser publicat l’any 2014 dins la Col·lecció “Manuales de museística, patrimonio y turismo cultural”. Es tracta d’una interessant eina per al desenvolupament de propostes didàctiques d’educació patrimonial al museus.