escoles de música

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.

Sóc una seguidora incondicional d'Interacció però el meu paper sempre és de voyeur. Sóc dels gestors culturals amb les mans sempre enfangades de feina i amb poques oportunitats de compartir les reflexions amb la resta de la comunitat d'Interacció.

No volia acabar aquest curs, però, sense compartir amb vosaltres les pinzellades de l'activitats de l'Escola de Música - Centre de les Arts de L'Hospitalet que hem compartit amb les famílies i els alumnes de l'escola.

Aquí van i bon estiu!

educ@diba #114

Un centenar de les 180 escoles de música municipals que hi ha a Catalunya es poden veure obligades a tancar si no els arriba la subvenció de 230 euros per alumne per part del Govern. Tal com va avançar l'ARA, fonts del departament d'Ensenyament van reconèixer el novembre passat que és difícil mantenir aquestes ajudes en els pressupostos del 2014 perquè les seves prioritats són les llars d'infants, els conservatoris i els estudis artístics. Per evitar tancaments i garantir la sostenibilitat dels centres, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), entitat on hi ha adherides 110 escoles, ha convocat una assemblea extraordinària el proper 23 de desembre en què ja han confirmat la seva presència més d'una trentena d'ajuntaments.

Des de l’any 2000, un seguit d’entitats de la ciutat treballen plegades a la plataforma ‘L’Hospitalet sense vies’ reivindicat el soterrament de les vies a la ciutat, un projecte aprovat però que està totalment aturat, l’Escola de Música i entitats musicals de la ciutat es van afegir l’1 de juny a la reivindicació amb accions musicals a quatre de les passarel·les que travessen les vies. 

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta.