economia

Bienes comunes, nuevos cercamientos y economía política popular

Bru Laín Escandell |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 99-124.

Resumen: Este artículo discute la creciente importancia que están adoptando los llamados “bienes comunes” en el ámbito de la creación cultural. Para ello se discuten críticamente dos importantes analogías que han emergido en los últimos años: la primera, entre los “bienes comunes naturales” y los “digitales” y la segunda, entre los “viejos” y los “nuevos cercamientos digitales”.

¿Es esto cultura?

Quiero invitarte a pensar, por eso te hago esta pregunta.

Cultura, industria cultural y políticas culturales. Episodio 0.

Llevo tiempo pensando cómo abordar un espacio dedicado a estos tres pilares y ayer Pilar Gonzalo, si ella saberlo, me ayudó a arrancar al enviarme un artículo escrito por ella para Interacció.  Casualmente, también ayer, leía el editorial de Eduard Miralles en el nuevo número de Cyberkaris, el boletín electrónico que mensualmente publica la Fundación Interarts. Así que, ni corto ni perezoso me dije ¿y porqué no empiezas ya a soltar lo que tienes dentro? Y aquí va el resultado, en un primer episodio de lo que espero sea una serie, más o menos larga, más o menos acertada.

Últim número de la revista italiana Economia della cultura

Economia della cultura Anno XXIII, 2013, n.2

Ja podeu consultar l’interessant monogràfic sobre els finançament de les organitzacions culturals i creatives no lucratives i la promoció dels joves emprenedors culturals a Itàlia publicat a l’últim número de la revista «Economia della cultura». Diversos autors analitzen els incentius de les fundacions bancàries italianes per a les iniciatives i empreses promogudes per joves en els àmbits del patrimoni i el turisme cultural; s’hi destaca la flexibilitat i creativitat d’aquest tipus d’empreses i iniciatives però s’alerta de les seves debilitats en termes organitzatius, de la seva fragilitat financera i d’un alt risc de fallida financera; s’hi apunten alguns arguments per justificar els ajuts públics als joves emprenedors, i s’hi remarca el paper de les organitzacions i cooperatives culturals independents en la configuració d’una xarxa dinàmica al llarg de tot el territori italià que lluita contra els efectes negatius de la crisi econòmica i fomenta la creativitat social a través de la cooperació comunitària, la racionalització dels recursos i l’ús de les tecnologies.

Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si deve fare per la cultura?

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.

Revista de revistes #6

Arte, individuo y sociedad. Vol. 25, n. 1 (2013)

La cultura como agente de cambio social en el desarrollo comunitario
MORENO GONZÁLEZ, Ascensión (p. 95-110)

Ascensión Moreno, des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, estudia els antecedents, l’evolució i la realitat actual del desenvolupament cultural comunitari (DCC). Analitza com s’integren els conceptes de ciutadania, participació i creativitat en els processos de treball comunitari, així como el paper que hi juguen els creadors. Explica també el marc metodològic i les fases de desenvolupament dels projectes DCC.

L’économie mauve : économie, développement durable et diversité culturelle

Jacinthe Gagnon | Laboratoire d'étude sur les politiques publiques et la mondialisation (LEPPM) 

«L’économie mauve a été cadrée dans une perspective où la durabilité oblige à ménager les ressources environnementales. Ainsi, pourquoi ne pas utiliser la culture comme vecteur de créativité et de création de richesse?» p. 10

La crisi posa en qüestió alguns dictats de la globalització. Entre aquests, l'associació de la cultura amb l'entreteniment i de l'economia amb els diners. Però, i si una nova interacció dinàmica entre cultura i economia produís creixement? Aquest informe intenta definir els àmbits d’un nou model, una nou maridatge, anomenat economia malva. L’aparició d’aquesta nova terminologia anima a repensar la relació entre l’economia i la cultura. L’economia malva, un desafiament ètic i econòmic, segons els seus defensors, respon a la millora i diversificació de l’entorn cultural que no pot reduir-se a l’economia de la cultura.... tot un concepte!