economia

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

NEMO (Network of European Museum Organisations)

Quina mena de valor creen els museus? Un dels criteris més estudiats en els darrers temps per mesurar l’activitat de les institucions culturals és el valor econòmic, considerat des d’una perspectiva holística que integra també el valor social, educatiu i de desenvolupament urbà, entre altres. Precisament aquest va ser el tema de la 24a Conferència Anual de la Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus, ‘NEMO’ (en anglès, Network of European Museum Organisations), que el novembre passat va comptar amb 170 participants de 36 països i de la qual presentem el document resultant: «Money matters: The economic value of museums.»

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.

Federation of European Publishers (FEP)

El sector del llibre és la indústria cultural més gran a Europa, i genera més de 22 bilions d’euros l’any només a la UE i l’Espai Econòmic Europeu, segons l’informe «The Book Sector in Europe: Facts and Figures», que recentment ha presentat la Federació Europea d’Editors (FEP), coincidint amb el seu 50è aniversari.

Segons Henrique Mota, president de la FEP, aquest és el primer informe en què es recopila una quantitat tan gran de dades sobre l’edició de llibres a Europa, que prové majoritàriament d’enquestes elaborades per la mateixa Federació a les 28 associacions d’editors de la UE, i de la recerca en bases de dades nacionals i internacionals.

Philip Schlesinger, Melanie Selfe, Ealasaid Munro | Palgrave Macmillan

En els darrers temps estem sentint a parlar molt d’economia creativa. Les bases del sector empresarial s’han reorganitzat sobre aquest paradigma. Però, quin és el posicionament de les polítiques culturals públiques respecte aquesta tendència global? «Curators of cultural enterprise: A critical analysis of a creative business intermediary» ofereix una perspectiva privilegiada per entendre el discurs institucional que ha adoptat Escòcia per fer front als reptes i les oportunitats que s’esdevenen. Un discurs que, com diuen els mateixos autors, es pot interpretar fàcilment en altres contextos locals.

Christian Fuchs | Routledge

Qui determina les ideologies a Internet? Qui se’n beneficia, i quina relació s’estableix amb el treball i el lleure? És clar que les xarxes socials són un dels nexes essencials entre cultura i economia, avui dia. Les plataformes com Twitter i Facebook són importants per entendre les noves configuracions que determinen el valor simbòlic i material de la cultura, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. Partint d’aquestes premisses, «Culture and economy in the age of social media» constata que els mitjans corporatius estan fortament controlats, políticament i econòmicament. Però, hi ha alternatives?

Barbara Lison, Natascha Reip, Frank Huysmans i Dan Mount | Parlament Europeu

L’informe que presentem és una compilació de tres documents elaborats per a un taller del Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu (CULT Committee):  «The New Role of Public Libraries in Local Communities»; «Promoting Media and Information Literacy in Libraries»;  «E-Lending: Challenges and Opportunities», en els quals s’analitzen qüestions d’actualitat pel que fa a les biblioteques públiques: la inclusió social i la dinamització econòmica local, l’educació per a una visió crítica dels mitjans de comunicació i la informació, i la regulació del préstec digital.

Econcult

El Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València acaba de publicar el documental que relata el procés participatiu d'elaboració de les línies programàtiques incloses en el Pla Estratègic Cultural Valencià 2016-2020 "Fes cultura", dissenyat per l’equip coordinat per Pau Rausell, membre d’Interacció, amb la col·laboració de 156 agents culturals de tots els sectors.

El vídeo recull la presentació del pla al Palau de les Arts de València —del qual ens vam fer ressò en aquesta entrada— davant 400 agents culturals, amb les opinions d’especialistes com Xavier Cubeles (Coordinador del Pla Estratègic de la Cultura de Catalunya) o Ramón Zallo (Coordinador del Pla Basc de la Cultura), amb qui es revisen en forma de conversa les tendències actuals, i les contribucions d’alguns dels agents que han pres part del procés de participació.

Fontys Academy for Creative Industries

«Reader on the Creative Industries & Social Innovation», fruit de 4 anys de recerca de l’equip d’Indústries Creatives de la Universitat Fontys de Tilburg (Països Baixos), és una guia adreçada a estudiants i professionals que vulguin endinsar-se i assolir una bona orientació en camps com les indústries creatives, l’economia de la cultura i la innovació social.