economia

Les polítiques culturals públiques, més enllà de l’impacte econòmic.

Yann Nicolas i Olivier Gergaud | Ministère de la culture et de la Communication

Per tal de posar en valor les polítiques culturals, cal legitimar l’acció pública, sobretot tenint en compte el context de retallades que afecta especialment al sector. Avaluar les conseqüències d’unes polítiques culturals concretes ens aportarà millor coneixement de la realitat per tal de millorar les accions futures. En aquest compendi de projectes i mètodes que s’exposen com a exemples, podem trobar eines que ens ajudin a avaluar i posar de relleu les mancances i necessitats d’unes polítiques ajustades al context socio-econòmic, tenint en compte la repercussió que tenen les seves accions tant a nivell econòmic com social.

Ciència i construcció de la ciutat. Crònica

Les ciutats són un dels millors invents de la humanitats, segons l’economista Edward Glaser, autor de “El triomf de la ciutat”: són els llocs més productius, on es paguen els salaris més alts, on la gent és més saludable i on s’esdevé la majoria de la innovació. “L’iPad no es va inventar al bel mig del desert”, va resumir l’economista de la Universitat de Barcelona Elisabeth Viladecans.

La investigadora va participar en la taula rodona “Ciència i construcció de la ciutat”, emmarcada en el congrés Interacció17 (Barcelona, 18-20 d’Octubre de 2017). Aquesta trobada bianual explora l’impacte de grans temes i tendències sobre el món de l’administració local i aquest any es va titular “Ciència i cultura: restablim la connexió”.

El paradigma de l’artista-empresa en l’era de les indústries creatives

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

La setmana a Facebook: ciutats, economia, living labs, educació, participació, RRI, big data, art, dones, despesa pública

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

El valor (també) econòmic dels museus, a debat

NEMO (Network of European Museum Organisations)

Quina mena de valor creen els museus? Un dels criteris més estudiats en els darrers temps per mesurar l’activitat de les institucions culturals és el valor econòmic, considerat des d’una perspectiva holística que integra també el valor social, educatiu i de desenvolupament urbà, entre altres. Precisament aquest va ser el tema de la 24a Conferència Anual de la Xarxa d'Organitzacions de Museus Europeus, ‘NEMO’ (en anglès, Network of European Museum Organisations), que el novembre passat va comptar amb 170 participants de 36 països i de la qual presentem el document resultant: «Money matters: The economic value of museums.»

Artistes, tecnologia i creativitat: què està passant a l’est de Londres?

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.

Informe sobre el sector del llibre a Europa 2017

Federation of European Publishers (FEP)

El sector del llibre és la indústria cultural més gran a Europa, i genera més de 22 bilions d’euros l’any només a la UE i l’Espai Econòmic Europeu, segons l’informe «The Book Sector in Europe: Facts and Figures», que recentment ha presentat la Federació Europea d’Editors (FEP), coincidint amb el seu 50è aniversari.

Segons Henrique Mota, president de la FEP, aquest és el primer informe en què es recopila una quantitat tan gran de dades sobre l’edició de llibres a Europa, que prové majoritàriament d’enquestes elaborades per la mateixa Federació a les 28 associacions d’editors de la UE, i de la recerca en bases de dades nacionals i internacionals.

Polítiques culturals i economia creativa: el cas de Curators of Cultural Enterprise

Philip Schlesinger, Melanie Selfe, Ealasaid Munro | Palgrave Macmillan

En els darrers temps estem sentint a parlar molt d’economia creativa. Les bases del sector empresarial s’han reorganitzat sobre aquest paradigma. Però, quin és el posicionament de les polítiques culturals públiques respecte aquesta tendència global? «Curators of cultural enterprise: A critical analysis of a creative business intermediary» ofereix una perspectiva privilegiada per entendre el discurs institucional que ha adoptat Escòcia per fer front als reptes i les oportunitats que s’esdevenen. Un discurs que, com diuen els mateixos autors, es pot interpretar fàcilment en altres contextos locals.

Culture and economy in the age of social media: com entendre i canviar les xarxes socials

Christian Fuchs | Routledge

Qui determina les ideologies a Internet? Qui se’n beneficia, i quina relació s’estableix amb el treball i el lleure? És clar que les xarxes socials són un dels nexes essencials entre cultura i economia, avui dia. Les plataformes com Twitter i Facebook són importants per entendre les noves configuracions que determinen el valor simbòlic i material de la cultura, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. Partint d’aquestes premisses, «Culture and economy in the age of social media» constata que els mitjans corporatius estan fortament controlats, políticament i econòmicament. Però, hi ha alternatives?

El nou rol de les biblioteques públiques segons el Parlament Europeu

Barbara Lison, Natascha Reip, Frank Huysmans i Dan Mount | Parlament Europeu

L’informe que presentem és una compilació de tres documents elaborats per a un taller del Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu (CULT Committee):  «The New Role of Public Libraries in Local Communities»; «Promoting Media and Information Literacy in Libraries»;  «E-Lending: Challenges and Opportunities», en els quals s’analitzen qüestions d’actualitat pel que fa a les biblioteques públiques: la inclusió social i la dinamització econòmica local, l’educació per a una visió crítica dels mitjans de comunicació i la informació, i la regulació del préstec digital.