indústries culturals

Key concepts in creative industries

Obra que presenta un llistat de quaranta-dos conceptes clau en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i els analitza en profunditat. Els autors són John Hartley, Jason Potts, Stuart Cunningham, Terry Flew, Michael Keane, John Banks, tots reconeguts experts australians de diversos camps de coneixement: estudis culturals, comunicació, economia i indústries creatives. De cada concepte s’hi explica la història del terme, els debats i les tensions associades al seu ús i alguns exemples de com s’apliquen a les indústries creatives de tot el món. El volum proporciona una anàlisi actualitzada i interdisciplinària de les qüestions clau que afecten a les indústries creatives.

New Report Culture & Creative Industries in Germany 2011

The new monitoring on selected economic fundamentals of the culture and creative industries appeared.

Monitoring of Selected Economic Key Data on Culture and Creative Industries 2011” is the third report commissioned by the German Federal Ministry of Economics and Technology (BMWI), continuing the initiative to establish a monitoring mechanism for reporting on current economic data of the culture and creative industries.

The report was prepared by Michael Soendermann from the Office for Culture Industries Research in Cologne/Berlin. It describes the situation of culture and creative industries in Germany from 2009 to 2011.

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial Cyberkaris nº 126 - Juliol 2013

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.

The creative industries. Culture and policy

El professor de comunicació de la facultat d’Indústries Creatives de la Queensland University of Technology de Brisbane (Austràlia), Terry Flew, presenta la seva última obra sobre l’evolució del concepte indústries creatives, els seus impactes econòmics i industrials, com també socials, polítics i culturals. D’altra banda, Flew adverteix que és necessari que els economistes proporcionin als polítics i gestors dades sobre el rendiment econòmic d’aquestes indústries, però reivindica que s’avaluïn també des d’un punt de vista teòric, ideològic i polític. Considera que la relació entre indústries creatives i la universitat també hauria d’estar marcada per aquesta doble vessant empresarial i intel·lectual.

Internacionalización de las industrias culturales y creativas españolas

La Fundació Alternativas presenta aquest estudi, coordinat per Fernando Rueda, sobre el potencial d’internacionalització de les indústries culturals i creatives (ICC) de l’Estat espanyol. Segons els autors, Javier Celaya, fundador de diverses empreses de comunicació i noves tecnologies,  i els economistes Pau Rausell Köster (Universitat de València) i Anna Villarroya Planas (Universitat de Barcelona), el sector de les ICC és un dels pocs que es troben en una bona situació per poder superar l’actual crisi econòmica perquè els seus productes tenen un elevat grau d'innovació tecnològica, el teixit empresarial està composat majoritàriament per petites i mitjanes empreses (que són les principals generadores d’ocupació), i el seu capital humà és més qualificat que a d’altres sectors. A més, aquest sector no requereix grans inversions a llarg termini per ser productiu. Té una gran repercussió en l’economia digital i pot jugar un paper important en la política exterior així com en la imatge del país.

Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?

El passat dia 30 d'abril es va celebrar el Seminari “Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?” a càrrec del Professor de Sociologia João Teixeira Lopes (Universitat de Porto – Facultat de Lletres) i organitzat pel Centre d'Estudis sobre Cultura Política i Societat (CECUPS)
El seminari es  va focalitzar en la instrumentalització de la cultura com a mòbil per a la planificació estratègica i la creació de consens, posant en evidencia les estratègies que les ciutats desenvolupen en un context de competitivitat global. Teixeira Lopes  va abordar la problemàtica partint d'una anàlisi crítica de la relació entre "classes, territoris, districtes i indústries creatives" i  va proposar un model d'usos de la cultura a l’espai públic urbá basat en un concepte alternatiu de democràcia cultural.

Mapping of CCI export and internationalisation strategies in EU member states

Informe on s’analitzen i comenten les estratègies i els organismes que donen suport a l’exportació i internacionalització en el sector de les indústries culturals i creatives (ICCs) a la Unió Europea. Elaborat per Judith Staines i Colin Mercer, membres de la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC les sigles en anglès), proporciona dades sobre el context, les tendències i les xifres d’exportació. Elabora una sèrie de recomanacions i ofereix un llistat amb 230 organismes que treballen en exportació d’ICC (inclou ens governamentals, ONGs, entitats privades i comercials, empreses, mitjans de comunicació i organismes internacionals) i 50 festivals, fires i altres esdeveniments que promouen l’exportació i la internacionalització de béns i serveis culturals i creatius. L’estudi també recull més de 100 publicacions, informes públics i avaluacions dels últims cinc anys.

Industrias creativas y empleo: reflexiones desde la crisis. Jaron Rowan

Los gobiernos y partidos políticos, Rajoy a la cabeza, repiten hasta la saciedad que las industrias creativas y la generación de pequeñas empresas por emprendedores (emprendizaje) constituyen un modelo productivo capaz de generar empleo y contribuir a sacarnos de la crisis. Mientras los recortes en cultura no paran de crecer, las políticas culturales cada vez se enfocan más en la promoción del emprendizaje.

Innocultura

INNOCULTURA és un projecte pilot i experimental del Centre Tecnològic LEITAT, membre de Tecnio,  que té com a objectiu apropar la cultura de la Innovació al sector de les entitats i indústries culturals i creatives de la ciutat de Terrassa.

Creative economy creative industries des notions à traduire

L’objectiu principal d’aquest llibre és fer un balanç d’aquesta última dècada en què les indústries creatives i l’economia creativa s’han situat en el centre de les polítiques culturals i econòmiques tant de les grans institucions internacionals com dels governs nacionals, locals i autonòmics de tot el món.

L’anàlisi es fa des d’una perspectiva francòfona ja què segons el director de l’obra, Philippe Bouquillion, professor la Universitat Paris 13 i investigador del Laboratori de ciències de la informació i de la comunicació MSH Paris Nord, Omic, existeix molta literatura anglòfona sobre aquesta matèria però la francesa, en canvi, encara és escassa.