cinema

Els festivals de cinema europeus una oportunitat per a la diplomàcia cultural de la Unió Europea

Comissió Europea (DG CONNECT)

Segons aquest informe de viabilitat, els festivals de cinema europeus són plataformes úniques perquè les pel·lícules europees ampliïn audiències a països tercers, per promoure la imatge d’una Europa creativa a l’exterior i per fomentar la comprensió mútua entre cultures. L’estudi  remarca també que una major professionalització és fonamental perquè aquests festivals puguin assolir tot el seu potencial cultural, comercial i diplomàtic.

Avaluació estratègica. Filmoteca de Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El CoNCA, en virtut de les seves competències, ha portat a terme l’avaluació estratègica de la Filmoteca de Catalunya i les seves activitats durant els exercicis 2012, 2013 i 2014. De l’estudi i anàlisi metodològic de les dades obtingudes es poden destacar els següents aspectes d’interès:

El impacto internacional de la industria cinematográfica y audiovisual española

Jesús Prieto Sacristán | Boletín Económico de ICE

L’article vol ser una reflexió sobre l’estat del sector cinematogràfic i televisiu espanyol i de com les exportacions de béns i serveis d’obres d’aquest àmbit poden esdevenir quelcom estratègiques per tal de garantir la supervivència del sector l'audiovisual espanyol.

Tot i que la diversitat de fons estadístiques utilitzades a l’article mostra unes dades econòmiques amb les que cal anar amb certa prudència, és fefaent la xifra de negoci que genera la venta internacional de cine i televisió (espanyol). Un bon exemple pot trobar-se en les dades aportades per FAPAE: prenen el període 2003-2012 com a referencia, les exportacions de cinema i televisió han augmentat en prop d’un 15%,

Anuari SGAE 2015 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals: canvi de tendència?

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies (vídeo jocs). Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2014 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior. Tot i la lleugera recuperació que semblen experimentar alguns dels indicadors, l’any 2014 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Mapa d’Equipaments Culturals de Catalunya

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb la revisió del PECCat com a marc de fons, el Departament presenta les principals dades censals d’equipaments culturals disponibles del territori. Amb data 2014, el mapa d’equipaments culturals de Catalunya compta amb un total de 4.804 equipaments (públics i privats) censats en les categories: arxius, biblioteques, museus i col·leccions, espais escènics i musicals, centres culturals, espais d’arts visuals, cinemes i altres espais aptes per a un ús cultural.

Enquesta Òmnibus 2015, sobre el consum i la participació cultural a Catalunya

Xavier Redondo, Mireia Buenaventura | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El català ha crescut com a llengua de consum de llibres, cinema i teatre. Segons dades de l'enquesta Òmnibus 2015, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 35,4% dels catalans prefereix la llengua catalana a l'hora de llegir llibres, xifra que suposa 3,8 punts percentuals més que a la darrera onada de l'any passat. També ha augmentat el consum de llibres en castellà, que enguany és del 42,6%, que són 3,9 punts més que l'edició passada.

Informe de la comunicació a Catalunya 2013–2014

Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. L’obra ha comptat amb la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), junt amb ComScore, Inc; Infoadex i Portal de la Comunicació (IncOm-UAB) i tres subscriptors institucionals: l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i laSocietat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a aquesta edició, l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors i autores, procedents de sis universitats catalanes públiques i privades i de l’àmbit professional, coordinats per un equip editor format per Carme Ferré Pavia, Joan M. Corbella Cordomí, Joan Sabaté i Salazar i Marta Civil i Serra. 

El desenvolupament del mercat europeu de serveis audiovisuals a la carta

European Audiovisual Observatory | European Commission (DG Connect)

Estudi  sobre la situació i desenvolupament dels serveis de vídeo a la carta i el seu impacte en el mercat audiovisual europeu. L’informe proporciona dades estadístiques i explicacions sobre les principals característiques d’aquests serveis a Bèlgica, República Txeca, Alemanya, Espanya, França, Croàcia, Itàlia, Polònia, Portugal i Eslovènia. La investigació aporta també informació detallada sobre la proliferació de plataformes de provisió de serveis audiovisuals en línia a Europa i sobre el paper que juguen els grans operadors nord-americans a escala global; explica els diversos segments de mercat, els diferents graus de maduració que han assolit a cada país i les principals tendències en matèria de publicitat; informa també sobre el paper d’aquests serveis en la promoció dels productes audiovisuals europeus i alerta sobre la manca d’informació detallada per part dels proveïdors en referència al volum de negoci i d’ingressos exactes que generen aquests serveis.

La indústria de l’animació a Europa

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual acaba de presentar els primers resultats de l’estudi “Mapping of the Animation Industry in Europe”, que està portant a terme per obtenir  una visió general de l’estructura de la indústria de l’animació als països europeus. Es tracta d’un projecte encarregat pel programa MEDIA de la Comissió Europea.

En aquest primer informe, titulat 'Focus on animation', es donen dades de producció, distribució i circulació de pel·lícules i sèries televisives animades, entre els anys 2010 i 2014. La segona part de l’estudi, prevista per a finals d’any, se centrarà en l’anàlisi en profunditat de les dades recollides 

L’educació audiovisual a les escoles europees

Comissió Europea (DG Connect) ׀ Gabinete de Comunicación y Educación (UAB)  

Estudi que analitza la situació de l’educació audiovisual i en cinema dins els currículums escolars europeus, identifica les principals barreres i dificultats que troba el professorat a l’hora d’emprar aquests recursos, planteja la complexitat de la regulació de drets derivats de l’ús d’aquestes obres i presenta algunes bones pràctiques. L’estudi descriu la situació dels 28 estats membres, els socis de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa i fa una radiografia de l’alfabetització audiovisual a Europa. Els resultats revelen que, en general, es fa un ús escàs de materials audiovisuals a les escoles.