cinema

La indústria del cinema a Catalunya 2014-2015

Observatori de la Producció Audiovisual

L’OPA acaba de publicar els informes «La producció cinematogràfica a Catalunya 2014-2015» i «L’exhibició de cinema a Catalunya 2014-2015», basats en dades facilitades per l’Institut d’Empreses Culturals de Catalunya (ICEC) i fonts complementàries per a les comparacions amb d’altres països.

La setmana a Facebook: ciència, bones pràctiques, cultura digital, dones, cinema, democràcia i cultura, gentrificació, públics

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

ROS film festival: el primer festival de cinema robòtic

El Caleidoscopio

Com ens relacionarem en un futur amb els robots? La primera edició del ROS (Robotic Online Short Film Festival), un festival online inèdit de curtmetratges sobre robòtica que aborda la complexa relació entre els robots i els éssers humans, podria respondre a aquesta pregunta.

A banda d’establir un diàleg entre art, ciència i tecnologia, el principal objectiu del festival és donar espai a la reflexió col·lectiva i crear debat sobre el paper de les màquines en una societat d’un futur no tan llunyà.

El llibre blanc de l’audiovisual

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya acaba de presentar el Llibre blanc de l’audiovisual, una radiografia del sector audiovisual que té com objectiu aconseguir un desenvolupament del sistema català de comunicació, a través de propostes i línies de treball concretes, que el situï a nivells semblants a altres països europeus de dimensions similars a Catalunya.

La dansa envaeix el cinema

Acomodadors dansant al pati de butaques, venedors de crispetes amb tutús... Què va passar al desembre en un cinema francès? Amb motiu de l’estrena de la pel·lícula ‘Ballerina’, els ballarins de l’Atelier d’Art Chorégraphic (LAAC), dirigits per Nicolas Le Riche i Clairemarie Osta i caracteritzats com a treballadors de la sala, van envair un cinema davant la sorpresa dels assistents. Avui, amb motiu de la imminent projecció d’aquesta pel·lícula al nostre país, us oferim el vídeo del que va passar: ‘Dance invasion at the movies’.

Anuari SGAE 2016 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2015 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior.

Malgrat la tímida recuperació que semblen experimentar per segon any consecutiu alguns dels indicadors, l’any 2015 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Elle, o cuando lo perturbador no es suficiente.

Existen en el cine al menos dos escenas de violación sexual más perturbadora e incómodas que la que presenciamos en el inicio de Elle. Me refiero a los filmes Baise moi, (Fóllame en España) de Virginie Despentes, 2000, e Irreversible, del director Gaspar Noé, 2002. Estas dos películas están en las antípodas de lo que pretende el director holandés Paul Verhoeven, autor entre otras películas de Basic instinct, 1992 o Showgirls, 1995.

Se apaga la luz en el cine y con el negro de la pantalla se escuchan gritos que no podemos identificar si son de una agresión o de un acto sexual salvaje. La oscuridad se ilumina y vemos el plano de un gato que mira fijamente al fuera de cuadro que evoca la todavía desconocida acción. El director coloca al espectador en posición de voyeur, buscando que nos identifiquemos con la curiosidad primaria de los felinos.

El hombre de las mil caras y el despertar de lo siniestro

Estamos en la época en el que las alturas eran para unos pocos y cuando los aviones aún no eran autobuses. Este es el comienzo sobrio pero inquietante y expectante de la película de uno de los directores españoles que están más en forma en la actualidad. No es habitual que el comienzo de un film prometa y te embriague tanto como lo hace El hombre de las mil caras. También es muy complicado encontrar la metáfora adecuada en el cine. Sobretodo que defina no solo las expectativas de la historia que se quiere relatar sino el deseo de casi un todo país, como sigue siendo, de conquistar las alturas de la manera más rápida posible y a cualquier precio. ¿Les suena?

Festival Internacional de Curtmetratges documentals. Curt.doc

Festival Internacional de Curtmetratges documentals. Curt.doc

El Festival Curt.doc és un dels exemples més clars de propostes culturals innovadores a municipis petits (tot i que cal aclarir que Vidreres supera els 5.000 habitants). No abunden les propostes audiovisuals localitzades a petits municipis, però la gran aportació de Curt.doc és que treballa amb dos gèneres que tot i estar directament associats amb els inicis del cinema són forà minoritaris: el curtmetratge i el documental.

La construcció social de l’experiència d’oci cultural

Jordi López-Sintes (ed.) | OmniaScience

Llibre que presenta nou investigacions sobre l’experiència del consumidor de cultura durant el seu temps d’oci. Els estudis seleccionats s’han realitzat a partir de diferents metodologies qualitatives (una etnografia de l’experiència de jugar en comunitats virtuals, narracions de persones que realitzen activitats d’oci digital, teories fonamentades en les dades proporcionades per aficionats de l’òpera, per consumidors de música contemporània i per visitants de museus, i també interpretacions de l’essència de l’experiència de veure pel·lícules cinematogràfiques en sales de cinema i en les llars.