inversions públiques

Manel Verdú i Martí, Marçal Terrades i Planadevall  | Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Informe elaborat pel Departament de Cultura on s’analitzen les inversions de l’Estat en matèria de cultural dels darrers quatre anys, a partir de la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. Les dades es classifiquen per àmbit temàtic o programàtic i pel seu impacte territorial i l’estudi conclou que les aportacions nominatives de l’Estat a Catalunya en matèria de cultura s’han vist reduïdes un 75,2%. Dels 62,3 milions d’euros invertits l’any 2011 s’ha passat a 15,4 milions l’any 2014. Tot i que la reducció del 2014 respecte el 2013 és del 16,4%, fet que permet observar una certa estabilització. 

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Evolución presupuesto Adm. Central y CCAA 2007-2013 (€/hab. deflactado y % s/presupuesto total)

El gráfico es elocuente. En seis años, de 2007 a 2013, el gasto público presupuestado en cultura ha bajado no solo en valor absoluto (una vez deflactado el efecto de la inflación) sino también su proporción en los respectivos presupuestos públicos. 

Tres principios económicos que justifican la inversión pública en cultura  ¿Por qué el estado Francés invierte en la Cultura?

Carlos Santos,  Maria Alberta Oliveira, João Coelho |  World Business and Economics Research Conference (2012)

Abstract  In this paper, the first panel on sources of funding for Portuguese publicly owned museums is explored. There has been little work in this field worldwide, and none for Portugal. Evidence in this paper seems contrary to that relating to the UK and to the US. We find that incremental budgeting still plays a major role on the funding of Portuguese museums, allowing for inefficient management and moral hazard: the interests of museums’ management may diverge clearly from those of the authorities ruling them and from those of the general public.

Arts Development UK (AD:uk) has just completed its tenth annual local authority spending survey to assess the level of arts spending for 2013/14. The survey shows continued and significant changes to budgets in local authority arts spending. As of August 2013, 133 local authorities in England and Wales have no dedicated arts officer and have no direct arts service. This represents 35.3% of all authorities in England and Wales. The remaining 64.7% have services that are vulnerable to cuts and like the rest of the local authority cultural sector and the majority are operating in reduced financial circumstances.

Enrico Bertacchini, Chiara Dalle Nogare l International Centre for Research on the Economics of Culture, Institutions, and Creativity (EBLA)

Abstract Cultural policy often implies the transfer of public resources to private cultural institutions. In this contribution we focus on the determinants of a government’s choice between cultural transfers and in-house cultural production. We argue that in the cultural field transfers may be seen as a proxy for the value of outsourced services, and we make reference to the empirical literature on outsourcing of local public services. We consider Italian cities’ cultural policies in the1998-2008 period, a time when overall cultural expenditure shrank while cultural transfers increased. Using dynamic panel data analysis and controlling for specific characteristics of each city, we find that outsourcing of cultural services is negatively affected by cultural assets  specificity and is more likely to occur in cities subject to fiscal stress. The results also highlight that the timing of elections affects the transfer of public resources to private cultural institutions

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona continuen incrementant el seu públic: l'any 2012 van rebre 991.671 visitants, és a dir un 4,8% més que el 2011 (946.061 usuaris). Aquestes i altres dades es desprenen dels indicadors elaborats anualment per la Diputació a partir de les enquestes rebudes pels 64 museus –corresponents a 52 municipis de les comarques de Barcelona- que formen l'XML.

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol disposar d’elements que permetin valorar l’impacte real (econòmic, social i cultural) dels esdeveniments de la cultura popular i tradicional. El 2012 va establir els objectius i les línies metodològiques per a la realització d’estudis focalitzats en l’anàlisi de l’impacte econòmic i l’encarregà al consultor Toni González dos estudis sobre les Falles d’Isil i l’Aquelarre de Cervera.

Els estudis permeten dimensionar la magnitud dels esdeveniments a escala local: la celebració de les Falles representa un 0,60% del PIB anual de les Valls d’Àneu, i l’Aquelarre un 0,13% del PIB de la Segarra.

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"