despeses públiques

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals


Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.
 

La despesa municipal en cultura, 2018-2021


Un nou estudi del Centre d'estudis i Recursos Culturals (CERC) constata que la irrupció de la pandèmia covid-19 interromp la recuperació de la despesa municipal executada en cultura a la demarcació de Barcelona després de la crisi econòmica del període 2008-14.


El CERC elabora, amb certa periodicitat, l’anàlisi de la despesa en cultura dels municipis de la demarcació de Barcelona. L’objectiu general de l’anàlisi és oferir una visió global de la despesa en cultura dels municipis i la seva evolució al llarg dels darrers anys.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2022


Com evoluciona la situació de la cultura a l’Estat espanyol?  Quins són els efectes de la Covid-19 en el sector cultural? Es poden detectar canvis en els hàbits culturals?


Per resoldre aquestes preguntes, analitzem l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2022, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio.

Estat, religió i cultura: bases dels règims culturals a Europa


International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.

Informe de resultats del Cercle de Comparació de Serveis Culturals

S’ha publicat l’informe de la quarta edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals, un projecte que es realitza en col·laboració entre el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Servei de Programació de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i un grup de municipis de la demarcació, amb l’objectiu de recollir i analitzar informació sobre l’acció cultural d’aquests darrers. L’informe s’adreça a les Regidories i els serveis tècnics de cultura d’aquests ajuntaments i vol aportar elements per a una anàlisi global i integrada de la gestió dels serveis culturals locals orientada a facilitar la seva millora.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2018

La cultura a l’Estat espanyol creix al ritme del turisme cultural.

Com evoluciona l’assistència de públics a les sales de cinema o com es distribueix el treball de la cultura a l’Estat espanyol? Per resoldre aquests interrogants ja tenim aquí l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2018, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio. Com cada any, el seu objectiu és proporcionar una selecció dels resultats estadístics més significatius de l'àmbit cultural procedents de diverses fonts, que faciliti el coneixement de la situació i de l'evolució de la cultura a l’Estat espanyol, el seu valor social i el seu caràcter com a font generadora de riquesa i desenvolupament econòmic.

La dimensió social de la cultura | Informe CoNCA 06_18 L'Estat de la cultura i de les arts

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?

Els presspostos municipals de cultura 2012 -2015

Als ajuntaments de la demarcació de Barcelona, els recursos destinats a la cultura van ser dels que més es van reduir durant els anys de crisi econòmica, amb una davallada un 50% superior a la mitjana. Es podria afirmar que la cultura va patir una doble retallada: en termes absoluts, per la reducció general dels recursos disponibles, i en termes relatius, en relació al conjunt de la despesa dels municipis.

La setmana a Facebook

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà