mecenatge

David Márquez Martin de la Leona | Fundación Alternativas
 

El següent article ens planteja com la figura del patronat podria millorar certes mancances que actualment presenten els sistemes de governança pertinents a tot el territori espanyol. En un context propi de la tradició europea-continental de caràcter molt intervencionista, l’element del patronat no es té gaire en compte en general sobre cap equipament, ja que respon a una lògica pròpia de la cultura anglosaxona, de caràcter molt més liberal. Malgrat el xoc inicial que pot suposar insertar una pràctica poc habitual dins d’un sistema intervencionista, el patronat es pot entendre com una solució a certes tensions i mancances presents als sistemes de governança de les institucions culturals. 

Juan Arturo Rubio Arostegui i Anna Villarroya Planas | Fundación Alternativas

Mecenatge i cultura son dos conceptes que han anat lligats des d’antic. De fet, l’origen etimològic de la paraula 'mecenatge' prové de 'mecenes', nom que li deu l’origen a una de les famílies més poderoses i influents de la Florència renaixentista, els Mèdici. Sembla ser doncs que el context de la Florència del segle XV té certs paral·lelismes amb el context actual on cultura, interessos privats i poder tenen fortes connexions. A més, a l’actualitat cal afegir-hi la crisi del finançament públic per a les polítiques culturals, fet que ha propiciat que les empreses privades trobessin noves vies de mecenatge per tal d’ampliar el seu radi d’influència. La realitat és que les polítiques culturals han de rebre la figura del mecenatge per tal de poder dur a terme certs projectes culturals. 

Santos M. Mateos-Rusillo. 'The use of the museum as a public relations agency by sponsors: the role of the media' Communication & Society, vol. 32, núm. 2, 2019, p. 51-66.

Presentem aquest interessant artícle de Santos M. Mateos Rusillo, company de la comunitat d'Interacció i autor del blog "Miradas desde la copa", que presenta l'evolució del patrocini empresarial als museus públics espanyols i els canvis produïts en aquesta relació. Mitjançant l'anàlisi de contingut de casos que responen al nou model i entrevistes a periodistes culturals de premsa escrita, es demostra que les empreses patrocinadores no assoleixen el seu objectiu: que és sumar a l'equació als mitjans de comunicació per tal d'augmentar la seva notorietat i enfortir-ne la imatge corporativa.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Feu-vos un favor i llegiu els articles!

Aquesta setmana trobareu un molt bon article de César Rendueles 

També us volem informar que avui hem arribat als 1.000 seguidors de Facebook que ens animen a continuar per fer-nos grans. Moltes gràcies per fer-nos costat i per ajudar-nos a créixer.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 

Montserrat Casanellas Chuecos | Revista catalana de dret públic

Resum: Aquest treball analitza de forma exhaustiva la legislació estatal i les últimes legislacions autonòmiques aprovades en matèria de mecenatge. L’estudi es planteja des d’una perspectiva jurídica comparada, en la mesura en què analitza els principals aspectes jurídics que caracteritzen la regulació dels incentius fiscals al mecenatge, tenint en compte els àmbits i sectors d’aplicació, el marc competencial i els impostos afectats, els beneficiaris i donants de les actuacions incentivades i les diverses figures normatives creades per a desenvolupar el mecenatge.

Forum d'Avignon | EY Société d’Avocats

Aquest estudi sobre polítiques fiscals en matèria de cultura revela un dèficit d’harmonització i de convergència a escala europea i una manca total de polítiques fiscals en els sectors culturals en alguns països de la Unió. L’estudi proposa deu mesures concretes per a l’emergència d’una fiscalitat europea de la cultura en sintonia amb la realitat actual, són les següents:

• Incloure l’àmbit cultural dins el projecte de base comú consolidada per a l’impost de societats;

• Harmonitzar a escala comunitària els crèdits fiscals i el mecenatge en les sectors culturals;

De les més de 11.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes d’abril.

Els 5 articles més llegits:

1. Informe sobre el estado de la cultura en España 2016. La cultura como motor del cambio

2. Fes Cultura. Pla Estratègic Cultura Valencià 2016-2020