estructura de mercat

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament:

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies (vídeo jocs). Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2014 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior. Tot i la lleugera recuperació que semblen experimentar alguns dels indicadors, l’any 2014 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).
 

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb l’objectiu de conèixer a fons l’ampli espectre que conforma el teixit associatiu cultural de Catalunya, des del Departament es presenten: d’una banda, les principals dades estadístiques que el defineixen, a través dels resultats d’una enquesta proporcionada de primera mà a prop de 3500 entitats culturals del territori. I per l’altra, l’impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya l’any 2013.

A través de l’enquesta proporcionada a un total de 3.445 associacions culturals catalanes (que tenen com a objectiu principal el desenvolupament de diferents activitats relacionades amb les tradicions i les expressions culturals d’arrel popular a Catalunya), ha permès elaborar una radiografia de l’estat del tercer sector cultural l’any 2013.

Asociación PROTECTURI

En aquest informe es destaquen algunes de les dades més rellevants en matèria de protecció patrimoni cultural i l’impacte econòmic del sector a l’estat espanyol durant el període 2009-2013. A destacar:

• Només en el període 2009-2012, la inversió pública en matèria de patrimoni cultural cau un 43% (un 47% si es té en compte la inversió des de les comunitats autònomes).

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Les propostes escèniques incloses al Circuit s’adrecen a més de 2,6 milions de persones de la província de Barcelona (el 67,6% del total), un 8,2% més que al 2013 d’ens locals participants (66 en total), tot i que encara és un 40% inferior a la de 2009, l’any amb una participació més elevada.

Stephanie Kurschus | Springer

Obra que analitza el concepte de cultura del llibre a Europa, tant des del punt de vista del sistema de valors que l’envolten (el llibre com a objecte de transmissió de coneixements, d’innovació, de tradició i de sentiment identitari), com des del punt de vista del mercat editorial. I des d’una doble perspectiva, la de les cultures, identitats i polítiques culturals estatals, d’una banda, i la d’una cultura del llibre europea amb unes característiques compartides que cal també preservar, de l’altra. L’autora estudia en profunditat les mesures de promoció del llibre com a instrument de balanç i equilibri per garantir la diversitat i pluralitat cultural i recomana a tots els agents involucrats en el foment del sector del llibre realitzar un esforç important per adaptar-se a la nova realitat digital.

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

UK Music

Informe que revela la gran contribució del turisme musical en l’economia d’aquest país que compta amb una important tradició musical. Segons l’estudi, entre 2011 i 2014 els beneficis econòmics  que va aportar el turisme musical van augmentar un 34%. Així, l’any 2014, els 9,5 milions de turistes que van visitar el Regne Unit per assistir a concerts i festivals van generar £3,1 bilions de despesa directa i indirecta. Aquest mateix any 2014, 38.238 llocs de treball depenien directament de la indústria turística musical, un 57% més que l’any 2012 quan  només en depenien 24.521 llocs de feina.

Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. L’obra ha comptat amb la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), junt amb ComScore, Inc; Infoadex i Portal de la Comunicació (IncOm-UAB) i tres subscriptors institucionals: l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i laSocietat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a aquesta edició, l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors i autores, procedents de sis universitats catalanes públiques i privades i de l’àmbit professional, coordinats per un equip editor format per Carme Ferré Pavia, Joan M. Corbella Cordomí, Joan Sabaté i Salazar i Marta Civil i Serra. 

European Audiovisual Observatory | European Commission (DG Connect)

Estudi  sobre la situació i desenvolupament dels serveis de vídeo a la carta i el seu impacte en el mercat audiovisual europeu. L’informe proporciona dades estadístiques i explicacions sobre les principals característiques d’aquests serveis a Bèlgica, República Txeca, Alemanya, Espanya, França, Croàcia, Itàlia, Polònia, Portugal i Eslovènia. La investigació aporta també informació detallada sobre la proliferació de plataformes de provisió de serveis audiovisuals en línia a Europa i sobre el paper que juguen els grans operadors nord-americans a escala global; explica els diversos segments de mercat, els diferents graus de maduració que han assolit a cada país i les principals tendències en matèria de publicitat; informa també sobre el paper d’aquests serveis en la promoció dels productes audiovisuals europeus i alerta sobre la manca d’informació detallada per part dels proveïdors en referència al volum de negoci i d’ingressos exactes que generen aquests serveis.