estructura de mercat

El impacto del IVA en las artes escénicas, la música y el cine (2014)

Observatorio Vasco de la Cultura

La subida del tipo impositivo del IVA aplicado a las entradas a espectáculos y conciertos supone un doble cambio: dejan de ser productos sujetos a un IVA reducido (pasa del 8% al 10%) para ser productos a los que se aplica un IVA general (del 18% sube al 21%). Este aumento aleja la fiscalidad sobre la cultura que se aplica en España de la tendencia que siguen la mayoría de países europeos.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2014

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 183.000 persones al segon trimestre del 2014, un 9,9% més que al mateix trimestre del 2013, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,0% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 110.700 homes i 72.400 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 832.900 persones, un 1,0% més que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

Festivals de musiques[s], un monde en mutation, une comparaison internationale

Emmanuel Négrier, Michel Guérin, Lluis Bonet (dirs.) | France Festivals | Editions Michel de Maule

Estudi comparatiu sobre els festivals de música a nou països europeus i el Quebec. En total s’hi analitzen 390 festivals de diferents gèneres, estils musicals i dimensió. En l’anàlisi es tenen en compte aspectes com les finances, la naturalesa de les ajudes públiques o privades, el projecte cultural i la política de programació, activitats paral·leles, els públics, accessibilitat, cooperació artística i partenariat territorial, estratègies de comunicació o recursos humans. L’objectiu és proporcionar, un estudi íntegre i rigorós sobre el context polític, de gestió, cultural i artístic en el qual es desenvolupen aquests esdeveniments culturals i artístics.

La Xarxa de Museus Locals supera el milió de visitants

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona van incrementar l’any 2013 un 3,8% el seu públic, sobrepassant per primera vegada la xifra del milió de visitants. Concretament, 1.029.637 persones van visitar al llarg de 2013 els museus de la XML, xifra que representa un 39% del total de la població dels municipis adherits.

El públic de les exposicions temporals i els usuaris d’activitats són els segments que més han crescut en el darrer any, amb un 18,8% i un 24%, respectivament. Per la seva part, els visitants de l'exposició permanent va créixer un 1,7% en contraposició al públic escolar de les exposicions permanents, que ha mostrat un lleu retrocés —un 3,2% menys respecte a l’any anterior.

Articles sobre economia de la cultura

Journal of cultural economy


Nou número amb articles que analitzen polítiques, estratègies i accions concretes en matèria de política econòmica dins el sector de la cultura i les indústries culturals, tant des d’una perspectiva general com en països concrets com Rússia o Dinamarca. S’hi analitzen, entre d’altres qüestions, les dinàmiques de formació dels mercats digitals de béns culturals i els mecanismes complexos que determinen i condicionen els sistemes de preus dels productes culturals. S’hi presenta un estudi sobre el desequilibri existent en la Teoria actor-xarxa en relació a un predomini dels aspectes econòmics per sobre dels culturals.

Pour un renouveau des politiques publiques de la culture

Claude Michel ׀ Conseil Economique, Social et Environnemental (CESE)

Informe del CESE, òrgan consultiu del govern francès amb recomanacions per a una renovació de les polítiques culturals en perspectiva de la futura llei sobre la creació artística i l’audiovisual. L’informe té en compte el context de crisi econòmica actual que afecta als pressupostos públics i incideix en la democratització de l’accés a la creació cultural en totes les seves modalitats i formats. Les recomanacions van orientades a desenvolupar instruments innovadors de política pública al servei de la creació, estructurar el mercat de treball cultural i conciliar els instruments d’intervenció nacionals amb els de les col·lectivitats territorials i la societat civil. A escala internacional, l’informe aposta per una Europa de la cultura capaç de lluitar contra l'homogeneïtzació cultural.

La gestión de festivales en tiempos de crisis

Tino Carreño Morales ׀ Ros Roca Group i FiraTàrrega

Estudi que analitza la gestió dels festivals artístics en un context de crisi econòmica i pressupostària. Els objectius generals de la investigació són estudiar les principals estratègies de gestió dels festivals (tipològiques, financeres i de recursos humans) i examinar els efectes de la recessió econòmica i pressupostària després del període d’expansió que el va precedir. Carreño es fixa en festivals d’arts escèniques, música i audiovisual de l’Estat espanyol i Catalunya.

Els sectors de les arts escèniques a França i a la ciutat de Guatemala

Isabelle Barbéris, Martial Poirson ׀ Presses Universitaires de France ׀ Oikos  Observatorio Andaluz para la Economía de la Cultura y el Desarrollo

Dos estudis que analitzen el sector de les arts escèniques i les particularitats del seu model de negoci i finançament en aquests dos territoris tan diferents. El primer, «L’Économie du spectacle vivant» fa un repàs a l’evolució històrica de l’economia d’aquest sector a França i es planteja si es tracta d’un sector en aquests moments arcaic o si contràriament, pot aportar idees o ser un bon laboratori per experimentar un nou model de capitalisme. El segon, «El sector de las artes escénicas en medios urbanos» analitza el sector a la ciutat de Guatemala amb l’objectiu de remarcar la importància del sector per al desenvolupament cultural i econòmic del país.

El impacto económico de las industrias creativas en las Américas

La Organización de los Estados Americanos (OEA), el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Consejo Británico (British Council), comisionaron conjuntamente el informe “El impacto económico de las industrias creativas en las Américas, ejercicio realizado por primera vez con el fin de demostrar la importancia de la contribución de las actividades culturales y creativas —tales como las artes, el diseño, la música y la publicidad, entre otros— [1] al crecimiento, al empleo y al comercio en el hemisferio.

Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La industria del videojuego española se consolida como motor en la economía digital, ofreciendo así múltiples oportunidades para todas las empresas y para la creación de empleo. Esta es la conclusión que se desprende del 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos' que ha presentado la Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV).

Este estudio ha sido patrocinado por U-tad, Centro Universitario de Tecnología y Arte Digital y ha contado con el apoyo de ICEX. El documento presentado, recoge los principales datos de la industria, así como algunas recomendaciones para potenciar el impulso de este sector.

La industria española del videojuego facturó 313,7 millones de euros en 2013, cifra que sitúa al sector entre las principales industrias nacionales de contenidos digitales. Además, se estima que las ventas del sector crecerán hasta los 723,6 millones de facturación en un período de tres años, una tasa anual compuesta del 23,7%.