cooperativisme

Continua el tic-tac a Can Batlló

Maria Victoria Sánchez Belando | City, Culture and Society 8 (2017) 35-42

Barri de la Bordeta, gener de 2010. La PlataformaCan Batlló és pel barri” llança un ultimàtum: si l’11 de juny de 2011 les excavadores no han entrat al recinte de l’antiga fàbrica tèxtil, les veïnes l’ocuparan. Comença el compte enrere de l’anomenada campanya “Tic, tac”. La reclamació: que es complexi amb el Pla General Metropolità de 1976, que preveia la creació de zones verdes i equipaments en aquella zona. 11 de juny de 2011: s’obre una de les naus, el Bloc 11. Ha nascut un espai social autogestionat pel veïnat. A fi d’analitzar de quina manera Can Batlló representa una alternativa a les polítiques de les ciutats creatives, Maria Victòria Sánchez Belando ha escrit “Building alternatives to the creative turn in Barcelona: The case of the socio-cultural centre Can Batlló”.

La cultura de Barcelona més enllà del relat oficial

Pol·len Edicions i La Ciutat Invisible

«Desbordar Barcelona, Un relat alternatiu de la cultura a la ciutat» es presenta aquesta tarda a la Virreina, per obrir la mirada a les altres maneres de fer cultura de base, que no venen d’avui, i que tenen un llarg camí per recórrer.

La setmana a Facebook: turisme, Instagram, humanitats, districtes culturals, cooperatives, TIC, lectura, dones, museus

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Cooperativismo y cultura: una alianza necesaria

Resulta llamativo como en tiempos de recesión y atribulaciones el sector de la economía social no sólo se mantiene sino que logra incrementar significativamente su volumen. Siguiendo datos de CEPES, la patronal española del ramo, en 2013 habría crecido en facturación interanual un 4%. Sin duda, en esta eventualidad influye poderosamente el hecho de que el 45% de los jóvenes emprendedores apuesten por fórmulas de economía social para sus futuros negocios, sean en forma de cooperativas, sociedades laborales o bajo otras personalidades jurídicas. También resulta chocante que, en esta época de minijobs, un 80% de los puestos de trabajo en la economía social sean indefinidos y que un 49% sean ocupados por mujeres, rozando la paridad absoluta.

Un nouveau référentiel pour la culture? : pour une économie coopérative de la diversité culturelle

Philippe Henry | Éditions de l’Attribut

Llibre que analitza les transformacions que ha experimentat l’essència i el paper de l’art en la societat durant les últimes dècades, tant pel que fa tant a les pràctiques culturals de la ciutadania com als nous marcs artístics professionals i a les polítiques públiques. Philippe Henry centra la seva atenció en les tensions potencials sorgides de la diversitat d’identitats i dels nous patrons culturals dins la nostra societat. L’autor també analitza les noves economies creatives i culturals que apareixen al centre d’un nou model de desenvolupament.

Últim número de la revista italiana Economia della cultura

Economia della cultura Anno XXIII, 2013, n.2

Ja podeu consultar l’interessant monogràfic sobre els finançament de les organitzacions culturals i creatives no lucratives i la promoció dels joves emprenedors culturals a Itàlia publicat a l’últim número de la revista «Economia della cultura». Diversos autors analitzen els incentius de les fundacions bancàries italianes per a les iniciatives i empreses promogudes per joves en els àmbits del patrimoni i el turisme cultural; s’hi destaca la flexibilitat i creativitat d’aquest tipus d’empreses i iniciatives però s’alerta de les seves debilitats en termes organitzatius, de la seva fragilitat financera i d’un alt risc de fallida financera; s’hi apunten alguns arguments per justificar els ajuts públics als joves emprenedors, i s’hi remarca el paper de les organitzacions i cooperatives culturals independents en la configuració d’una xarxa dinàmica al llarg de tot el territori italià que lluita contra els efectes negatius de la crisi econòmica i fomenta la creativitat social a través de la cooperació comunitària, la racionalització dels recursos i l’ús de les tecnologies.

Cooperatives de músics. Un nou model de gestió

Antoni Mas i Bou | Musicat

Llibre presentat en el marc de l’última edició del Mercat de Música Viva de Vic i editat per Musicat (Associació Professional de Músics de Catalunya) en què l’autor, Antoni Mas, explica la seva experiència en l’organització i el desenvolupament de les cooperatives i les diferents entitats que configuren el grup de gestió Musicat. Així mateix explica com utilitzar correctament les cooperatives de músics per treure’n el màxim profit i facilita la comprensió dels temes legals que planteja l’exercici de la professió.

Experiències de màrqueting cultural

Experiències de màrqueting cultural (29' Círculo de Bellas Artes; peça en anglès)

Conferència impartida per Björn Stenvers, Director de Màrqueting i Comerç Exterior a l'Amsterdam Historical Museum, Holanda. Els museus a Europa no sempre veuen els beneficis de col·laborar entre ells. Però quan aquests ho fan, s'inicien dinàmiques positives que afavoreixen la pròpia gestió de la institució cultural. Exemples interessants són les cooperatives d'agents culturals a Amsterdam, Moscou, Moldàvia, Manchester i Londres. La meta? Arribar a créixer treballant junts, aconseguint que el resultat total sigui més gran que la simple suma de les parts.

De la créativité dans les modèles de financement de la culture. Proposition du Forum d’Avignon

«La culture exige un investissement personnel et financier, individuel et collectif : un engagement qui ouvre nos horizons intellectuels, une convivialité singulière faite de curiosité et de découvertes, un investissement économique pour développer les secteurs culturels et créatifs et rendre possible les projets. Le Forum d’Avignon souhaite qu’investissements culturels et productifs ne soient pas opposés, mais considérés comme créateurs de valeur, d’emplois et de lien social.» p. 9

Les mesures proposades pel Forum d’Avignon es fonamenten en una triple convicció:

  1. la cultura no és una despesa, és una inversió creadora de valor (s);
  2. la inversió pública i la inversió privada no s’oposen;
  3. cal mantenir el paper impulsor i ordenador dels poders públics.