economia de la cultura

La cultura del treball cultural

Toby Miller | Gedisa

Treballes per viure o vius per treballar? Segurament us han fet o us heu arribat a plantejar alguna vegada aquesta pregunta de resposta complexa, ja que es pot fer difícil apostar clarament per alguna de les dues opcions. De fet, dependrà de molts factors i força basculants, sobretot si ens dediquem a treballar la cultura.

Observar la cultura

Percebre els canvis en la gestió i l’impacte de la cultura quan hi ha un treball i una implicació diària es fa difícil. És per això que de vegades cal prendre distància i poder observar amb major perspectiva com evoluciona la cultura en diferents factors. L’observatori, per definició, és l’indret des d’on es pot observar des de la distància, com el firmament en el cas dels observatoris astronòmics, però en aquest cas en comptes d’estrelles hi tenim dades i indicadors que es mouen al ritme de l’economia més que no pas pel moviment dels astres.

Alerta complaent

Miquel Molina | La Vanguardia

Les ciutats, o més que ciutats, les metròpolis son avui en dia els grans pols d’atracció generadors de creativitat i creixement econòmic més enllà del territori i les fronteres que delimiten els estats. Barcelona n’és una d’elles que s’ha erigit sempre a través de grans esdeveniments, exposicions, jocs olímpics i fòrums inventats precisament per tal de donar continuïtat al model cultural de ciutat que s’ha anat reciclant amb els anys.

El retorn social de les convocatòries de subvencions culturals, Avaluació CoNCA

Per defecte, les avaluacions de les subvencions, en la majoria de casos, es porten a terme quan el projecte no està desenvolupat i només es disposa d’un disseny i previsió de l’impacte social. En aquest sentit, la incorporació o mesura d’indicadors de retorn social es realitza solament a partir d’hipòtesis i previsions. Ara bé, en el present treball s’aconsegueix fer una passa més enllà, ja que s’han sistematitzat tendències i comportaments que es repeteixen en diferents convocatòries (anàlisi documental de les convocatòries emeses pels diferents agents) i s’han afegit a una reflexió comparativa amb els criteris i mecanismes d’anys anteriors. A partir de l’anàlisi s’ha arribat a una sèrie de raonaments finals d’utilitat per comprendre a quins efectes està subjecte el valor públic i retorn social de les convocatòries.

El valor de la creativitat i la innovació cultural

Biljana Mickov [ed.] i James Doyle [ed.] | Routledge

El sector i les indústries culturals són generadores d’oportunitats. I és per això, que cada vegada més, l’economia creativa guanya adeptes entre els mercats i els empresaris en busca de negocis innovadors i atractius.

Aquesta manual, ‘Culture, innovation and the economy’, és una guia per l’emprenedoria en el sector cultural a partir de les dinàmiques economicistes del sector creatiu, a partir d’experiències i projectes concrets.

Lògic: En venda cultura

Lògic, dilluns, 26 de març del 2018, a les 13.38

Cada cultura crea un espai per a l’intercanvi d’expressions, idees, objectes, experiències, etc. Aquest espai hauria de ser lliure de tota explotació econòmica o la lògica del mercat millora la productivitat cultural? L’art i la cultura es tracten com si fossin activitats econòmiques en alguns aspectes i com a excepcions en d’altres, i al llarg d’aquest capítol ens preguntem sobre les possibles relacions entre la cultura i la lògica capitalista.

 

Els quatre genets de la participació

Lluís Bonet i Emmanuel Négrier | Poetics 66 (2018) 64-73

Què implica la participació en les polítiques culturals? A mitjans d’abril el grup de treball The OMC (Open Method of Coordination) de la Unió Europea publicava l’informe “Participatory governance of cultural heritage”, en què recollia bones pràctiques de gestió participativa del patrimoni (tangible, intangible i digital). L’estudi del Secretariat General d’Educació i Cultura  exemplifica que el concepte de participació ha calat en l’àmbit de les polítiques culturals. Amb l’objectiu d’analitzar el fenomen, Lluís Bonet i Emmanuel Négrier han escrit l’article “The participative turn in cultural policy: Paradigms, models, contexts”.

Cartografia econòmica de la cultura en el món digital

Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

Quin impacte econòmic té la cultura en l’era digital? A l’entrada del passat 16 d’abril us parlàvem de la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa arran de la presentació de 'The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors' A més a més, el dia 20 d’abril reflexionàvem sobre la transformació digital del món de la cultura a partir de les conclusions de 'l’Anuario AC/E de cultura digital 2018'. En la mateixa línia, «Mapping the Creative Value Chains», projecte coordinat per Isabelle de Voldere, busca cartografiar la cadena de valor dels sectors culturals i creatius (CCS en anglès) per entendre com la digitalització ha obert la porta a noves oportunitats de creixement a la vegada que ha alterat les regles de joc del negoci.

El valor d’incentivar les indústries creatives

Igrid Hemels i Kazuko Goto (Eds.) | Springer

Les polítiques culturals i les indústries creatives han d’anar de la mà, o això és el que planteja «Tax incentives for the creative industries’» La publicació de la col·lecció 'Creative economy’' fa un repàs a l’economia cultural, les finances públiques, i les lleis tributàries pel que fa a la cultura, de manera transversal i accessible, a l’hora que pretén reivindicar l’ús de les polítiques públiques per tal d’incentivar el sector cultural.

Music City, musicalitzar les ciutats

Frances Moore i Graham Henderson | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica i Music Canada

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI, per considerar aquestes, com a ciutats musicals: