drets culturals

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

Fabien Van Geert,  Xavier Roigé,  Lucrecia Conget | Edicions de la Universitat de Barcelona

En trobem als llibres d’història o a les guies de viatges, il·lustrant campanyes de turisme i fins i tot colant-se en una campanya electoral (tot i que és menys probable). En aquestes situacions, i en moltes més, hi podem trobar tot tipus de patrimoni cultural, bé sigui en la forma o en els continguts. Això passa quan més enllà d’una marca turística, el patrimoni pren interès en motiu d’un conflicte d’interessos o per discrepàncies polítiques en la seva gestió.

Observatorio Vasco de la Cultura

S’obre el teló i veiem un teatre més petit que podria ser un teatre de titelles. El teatre dins el teatre o més aviat, com acotar la magnitud de la tragèdia a un públic concret? El públic infantil és un dels més grans, no per l’edat com és evident però si en quantitat i en potencial educatiu on fer-hi créixer l’interès i el retorn social que pot fomentar la cultura, més enllà dels nous públics.

Toby Miller | Gedisa

Treballes per viure o vius per treballar? Segurament us han fet o us heu arribat a plantejar alguna vegada aquesta pregunta de resposta complexa, ja que es pot fer difícil apostar clarament per alguna de les dues opcions. De fet, dependrà de molts factors i força basculants, sobretot si ens dediquem a treballar la cultura.

Molt probablement, avui mateix heu llegit o sentit als mitjans de comunicació alguna paraula com censura, delicte d’odi, querella, enaltiment al terrorisme, encausament o injúries. Son termes es troben a l’ordre del dia des que la Llei Orgànica 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també popularment, llei mordassa, va entrar en vigor l’estiu del 2015. Cada vegada hi ha més veus crítiques amb la llei que reclamen la recuperació d’una llibertat d’expressió, que si mai s’ha arribat a conquerir del tot, sembla que darrerament més aviat recula pels múltiples camins de la censura.

Christiaan De Beukelaer, Miikka Pyykkönen, J. P. Singh (eds.) | Palgrave Macmillan

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat. Amb l’objectiu d’oferir solucions a aquesta problemàtica, la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va aprovar l’any 2005 la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Més de deu anys després, “Globalization, culture, and development: The UNESCO Convention on Cultural Diversity” en valora l’impacte i la vigència.

Arnaud Alessandrin i Johanna Dagorn (dir.) |  Cahiers de la LCD: lutte contre les discriminations. Hors-série Nº 1 (2018)

Interseccionalitat. Aquest és el concepte que ha donat una nova dimensió al feminisme. Ras i curt, el concepte encunyat per Kimberlé Williams Crenshaw va aportar una nova sensibilitat als estudis feministes: els conceptes “gènere” i “sexe” ja no s’observaven aïllats sinó en relació amb les categories “orientació sexual”, “ètnia”, “classe”, “religió” o “discapacitat”. I és que no és el mateix ser dona blanca heterosexual i benestant que ser dona afroamericana lesbiana i de classe obrera. D’aquesta manera se supera la mirada occidental i burgesa i la lluita feminista esdevé més plural, àmplia i universal al mateix temps que estableix aliances amb altres col·lectius oprimits. A tall d’exemple: feminisme, anticapitalisme i antiracisme deixen de ser guerres separades. Això té conseqüències en els moviments socials però també, és clar, en la investigació. Des del punt de vista exclusivament acadèmic, les Humanitats operen d’una manera anàloga ja que generen discurs a partir de la confluència de disciplines: literatura, filosofia, art, història, geografia, ciència, etc. En aquest cas, parlem de transversalitat. Doncs bé, l’àmbit de la gestió cultural i de les polítiques públiques, de la cultura en general, ha d’impregnar-se d’aquest enfocament global. Per aquest motiu les Cahiers de la LCD (Lutte Contre la Discriminations) han publicat el primer número “hors serie” de la revista per parlar de drets culturals i lluita contra la discriminació.

Preparats (responsablement) per a la revolució 4.0

Actualment, “en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació”, dèiem en la primera part d’aquest post, entenent els avenços tecnològics com els llenguatges, les eines i les possibilitats expressives que utilitzem en el dia a dia per a comunicar-nos. Posem nom a aquesta etapa: estem immersos en la “revolució industrial 4.0”,[1] un nou paradigma social basat en la reorganització dels mitjans de producció en què es difuminen les esferes física, digital i biològica, hereu de les cadenes de muntatge dels segles XIX i XX. Quins són els referents conceptuals, però, d’aquesta evolució? Els paradigmes no se succeeixen sense més a la deriva dels canvis en curs; hem de saber quin és el pes de les polítiques que ens fan avançar en un o altre sentit per decidir com volem expandir el nostre potencial (educatiu, artístic, científic...) individual i col·lectiu.

European union agency for fundamental rights

Crear, expressar o qüestionar són sinònims de llibertat. Les expressions artístiques però, sovint es troben en tensió amb les legislacions territorials que moltes vegades ignoren la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta trobada europea sobre la relació entre els Drets Humans i les Arts, analitza quines són les causes d’aquestes tensions, per posar a debat la preservació dels drets dels creadors i la ciutadania en la plena llibertat artística.