drets culturals

ES: derechos culturales; FR: droits culturels; EN: cultural rights Definició Conjunt de drets humans relatius a l'educació i el desenvolupament de la identitat cultural de les persones. Nota 1. Els drets culturals són, principalment, el dret a l'educació i el dret a la cultura. Nota 2. Els drets culturals són considerats drets humans de segona generació. Nota 3. S'utilitza la denominació en singular dret cultural per a fer referència individualment a cada un dels drets culturals. Font: Termcat

La llibertat creativa al món

The state of artistic freedom 2020 | Freemuse|  Libertad & creatividad | UNESCO         

Actualment, com mai a la història, comptem amb més eines i major accessibilitat a una producció i distribució de continguts culturals i artístics, però per contra trobem major resistència a la llibertat d'expressió artística arreu del món que pren formes ben diverses. De la mateixa manera, la UNESCO, prenent aquest informe de referència revisa l'aplicació de la Convenció de 2005 sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals al document ‘Libertad & creatividad’.

Recentment, al post 'Poder crear amb llibertat', vam publicarels resultats d'un informe de Freemuse sobre l'estat de la llibertat d'expressió i creació a Europa. Ara, l'informe ‘The state of artistic freedom 2020’, ens mostra l'estat actual de la llibertat d'expressió artística arreu del món, i aquests són els resultats.

Poder crear amb llibertat

Freemuse

Ofensa, blasfèmia, obscenitat, terrorisme o insults, especialment als símbols, són algunes de les premises amb les que alguns estats europeus censuren la llibertat d’expressió de molts artistes d’arreu del continent.
 

‘La seguretat, la creativitat, la tolerància i la seva coexistència: La nova agenda europea de llibertat d’expressió artística’, aquesta seria la traducció del títol de l’informe que exposa com els governs europeus tenen la responsabilitat legal de respectar, protegir i complir les obligacions de la llibertat artística. 

Com posar en pràctica els drets culturals

Observatori Basc de la cultura

El passat mes de gener de 2019 el Parlament de Navarra va aprovar la Ley Foral de Derechos Culturales de Navarra, convertint aquesta comunitat en la primera de l’Estat a comptar amb una llei de drets culturals. Fruit de la creença que, per poder aplicar aquests drets culturals, és necessari un treball previ que els clarifiqui i concreti, l’Observatori Basc de la Cultura ha elaborat l'informe Derechos culturales, amb el clar objectiu d’aclarir a què es refereixen i de què tracten els drets culturals que, per la seva condició de drets fonamentals, comporten l’observació de la cultura des d’una òptica política.

La presència de la cultura a l'Agenda 2030

L’impacte del canvi climàtic en el patrimoni cultural és una qüestió urgent dels drets humans; el patrimoni cultural representa un poderós recurs per prevenir i abordar els reptes causats pel canvi climàtic d’una manera respectuosa amb els drets humans.
 

Amb aquestes paraules relacionava Karima Bennoune, relatora de les Nacions Unides sobre els Drets Culturals, cultura i sostenibilitat medi ambiental.
 

L’informe Culture in the implementation of the 2030 agenda: a report by the culture 2030 goal campaign pretén posar en relleu el paper que la cultura està jugant (i hauria de jugar) en la implementació dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (SDG) de l’Agenda 2030 , malgrat que cap d’ells fa al·lusió a la cultura de manera exclusiva, com ja expressàvem en un altre article d’Interacció.

Per què són necessàries la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània | Inauguració Debat d’Interacció 2019

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

Democratització, democràcia i drets culturals

Fites, fonaments teòrics, històrics i contemporanis.

Réjane Sourisseau i Cécile Offroy | Fundación Daniel y Nina Carasso


 

El dret a descobrir, a tenir espais per a la reflexió, treballar des de l’experimentació i possibilitar l’emancipació a través de la participació són aspectes intrínsecs en qualsevol societat que s’autoanomeni democràtica. És per aquest motiu que respectar, reconèixer i reforçar la dignitat de cada persona, serà indispensable pel respecte dels drets humans, però també en paral·lel, dels drets culturals.

Les polítiques culturals com a base per a un desenvolupament sostenible

Anita Kangas, Nancy Duxbury, Christiaan De Beukelaer | Routledge

Un dels reptes que es plantegen per les polítiques culturals és la de incloure-hi una perspectiva més sostenible, és a dir, entendre la sostenibilitat com a un aspecte transversal de totes les polítiques, també de les culturals. El llibre ‘Cultural policies for sustainable development’ mostra diverses aproximacions per tal de repensar les polítiques cultural i el desenvolupament sostenible. Ens planteja doncs revitalitzar els rols pels actors culturals (arts, llegat, activitats socioculturals…) a tots els nivells per tal de transformar les polítiques culturals. L’aspecte transversal i els objectius de desenvolupament sostenible es tracten a l’Agenda 21 de la Cultura, com ja vam poder llegir a Interacció en l'article: 'La cultura transversal en el desenvolupament sostenible'.

Drets culturals, drets humans i llibertats fonamentals a l'espai públic.

L'espai públic és un espai lliure, inclusiu i divers de persones que gaudeixen realment de les mateixes oportunitats, drets humans i culturals?

Avui, 22 d’octubre, serà presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides l’informe «Promotion and protection of human rights: human rights questions, including alternative approaches for improving the effective enjoyment of human rights and fundamental freedoms», de Karima Bennoune, relatora especial sobre els drets culturals

L’infome es centra en la importància dels espais públics pel lliure gaudi dels drets humans, i en particular, dels drets culturals. S’assenyala que per tal d’assegurar la garanties de drets humans recollides als diversos instruments internacionals, especialment pel que fa als drets culturals, és necessari que totes les persones gaudeixin d’espais públics adequats, sense cap mena discriminació. Per tant l’espai públic ha de ser considerat com un assumpte relatiu als drets humans.

L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.