dones

'The Mushroom Hunters' o el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

'Abans del pal de sílex, o de les eines de caça de sílex,

el primer estri de tots va ser un cabestrell pels nadons

per mantenir les nostres mans lliures

i alguna cosa per posar-hi les baies i els bolets,

les arrels i les fulles bones, les llavors i les erugues.

Després una maça de sílex per esclafar, triturar, moldre o trencar.'

I si aprenem a estimar bé?

Naixem sense saber estimar. 'I si aprenem a fer-ho bé?’ és la proposta que fa el Govern de les Illes Balears per tal de conscienciar a les generacions més joves sobre actituds masclistes i com evitar-les. A través de talls de vídeos en format Tik Tok, diversos joves imiten, reaccionen i posen en evidència actituds masclistes i violentes que poden tenir lloc en les relacions personals, representades d’una manera divertida, però no per això menys punyent i directa.

Polítiques culturals i gènere: reflexions i eines d'acció

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals amb la col·laboració de l’Oficina de les Dones i LGTBI ha proporcionat un espai d’encontre per tal de parlar, aprendre i reflexionar al voltant de les polítiques culturals i el gènere. Enfocat a tècnics i tècniques municipals de les àrees de cultura i igualtat, les Jornades s’han repartit en tres dies amb continguts molt diversos. Les ponents encarregades de conduir les jornades han estat Joana Masó, professora de Literatura Francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO 'Dones, desenvolupament i cultures' i Carla Alsina coordinadora de l’Ateneu Popular de Nou Barris i consultora en l’àmbit de la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere interseccional. 

Les muses de la música

La imatge d’unes poques cantants pop que omplen graelles musicals i sumen visualitzacions a YouTube ens poden arribar a crear un miratge i fer-nos creure que hi ha plena paritat al món de la música. Res més lluny de la realitat, si més no a casa nostra.

L'Anuari de la Música 2019, que han presentat recentment Enderrock i ARC, posa el focus en les dones en la industria de la música i constata que la presència femenina en la indústria musical catalana és només del 33%. Així que hi trobem una tercera part de dones tant a les escoles, com als festivals i la indústria musical en general. 

Preservar la protesta

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

El gènere institucional

Sylvie Octobre, Frédérique Patureau | Ministère de la Culture

Normes de gènere a les institucions culturals

Princeses de conte i donzelles de dubtós protagonisme a l’espera d’un heroi. El llistat de personatges per descriure el gruix que ha tingut el paper de les dones  en relats i històries de la nostra cultura, tan arrelat com persistent, és infinit. Dels més clàssics fins alguns contemporanis, en forma de drama o comèdia i dels contes de fades a les mítiques tragèdies, hi podem trobar personatges femenins.

Una peça més en l’engranatge cap a la creació d’un nou paradigma igualitari

Salaris i pensions, oportunitats, visibilitat, reconeixement, són termes clau en el cicle vital de les persones. Però sembla ser que encara falten més informes i estudis que evidenciïn les desigualtats entre homes i dones en aquests àmbits per tal que reflecteixin que les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral son una constant en la nostra societat. I encara que els números no menteixen, també sembla ser que ni en l’àmbit privat i en l’àmbit públic s’ha trobat encara la fórmula per a dinamitar una cultura patriarcal que tenim tant arrelada en el nostre sistema i que forma part de la nostra societat. És com un virus del que no trobem la vacuna.

Ciutats, Cultures i usos del temps

La perspectiva de gènere com a eina imprescindible per a la reflexió sobre els múltiples desafiaments que afronten les ciutats en un canvi de cicle. La igualtat en la diversitat és a la vegada un repte i una oportunitat.

 

Intervenció de la Zaida Muxí a la Jornada Conjunta dels Cercles de Comparació Intermunicipal de l'àmbit cultural, celebrada el passat 12 de febrer a l'Espai Francesca Bonnemaison.

Desigualtats de gènere en l'ocupació cultural a Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

En els darrers anys, tant els mitjans de comunicació com el sector cultural i el món acadèmic han evidenciat desigualtats de gènere en el sector cultural. Una part important d’aquestes desigualtats es generen en el mercat de treball, on adopten facetes i dimensions molt diverses: en la incorporació i condicions laborals a la indústria cultural i creativa, en la progressió a llocs de poder i lideratge, en l’accés a premis, ajuts, beques i d’altres reconeixements i en la visibilitat de l’obra artística i cultural de les dones, entre altres.

A la recerca de la dona desapareguda

Jenna C. Ashton [ed.] | MuseumsEtc

Fem un experiment. Què necessitem: alguna cosa per apuntar i mirada de detectiu. Acostem-nos al museu que ens quedi més a prop de casa. Si pot ser, de temàtica artística o històrica. Passegem-nos per les sales i observem amb atenció els materials expositius. La nostra missió és detectar la presència de dones en el discurs museogràfic. Un cop ben repassada l’exposició fem el recompte. Comparem-lo després amb les referències a homes. No ens enganyem. És força probable que ells guanyin per golejada. Podem repetir l’exercici aplicant altres criteris: orientació sexual, raça, classe, etc. I els resultats seran semblants: els homes heterosexuals blancs de classe benestant ens assaltaran a cada racó del museu. A fi de revertir aquesta situació Jenna C. Ashton ha editat “Feminism and Museums: Intervention, Disruption and Change”.