diversitat

Fem lloc al tercer lloc?

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

Polítiques culturals en temps de crisi

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

Diversitat de cultures populars a la Catalunya del segle XXI

Extracte de l'article "Diversitat de cultures populars a la Catalunya del segle XXI" publicat al núm. 40 de Caramella. Revista de música i cultura popular.

A vol d'ocell, podem observar un mapa de Catalunya pintat amb diversitat de pràctiques culturals fetes des d'identitats diverses i en múltiples escenaris. Ara bé, quan acostem el focus distingim algunes pràctiques que adjectivem com a «nostres» i unes que no; unes de «tradicionals» que se singularitzen en relació a les que que no se'n consideren; celebracions culturals que són «d'interès nacional» i d'altres que no estan en disposició d'adquirir aquesta categoria. Etcètera. Entre les raons d'aquesta escisió de la cultura n'hi ha com a mínim una de sociològica i una altra de burocràtica: les persones classifiquem i estigmatitzem; les administracions, institucions i lobbies necessiten aquesta fragmentació per gestionar-ne l'exclusivitat.

1

Ciutats, Cultures i usos del temps

La perspectiva de gènere com a eina imprescindible per a la reflexió sobre els múltiples desafiaments que afronten les ciutats en un canvi de cicle. La igualtat en la diversitat és a la vegada un repte i una oportunitat.

 

Intervenció de la Zaida Muxí a la Jornada Conjunta dels Cercles de Comparació Intermunicipal de l'àmbit cultural, celebrada el passat 12 de febrer a l'Espai Francesca Bonnemaison.

La diversitat cultural és diversa

Christiaan De Beukelaer, Miikka Pyykkönen, J. P. Singh (eds.) | Palgrave Macmillan

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat. Amb l’objectiu d’oferir solucions a aquesta problemàtica, la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va aprovar l’any 2005 la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Més de deu anys després, “Globalization, culture, and development: The UNESCO Convention on Cultural Diversity” en valora l’impacte i la vigència.

L’educació en la intersecció de la tecnologia, l’art i la creativitat (II)

Preparats (responsablement) per a la revolució 4.0

Actualment, “en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació”, dèiem en la primera part d’aquest post, entenent els avenços tecnològics com els llenguatges, les eines i les possibilitats expressives que utilitzem en el dia a dia per a comunicar-nos. Posem nom a aquesta etapa: estem immersos en la “revolució industrial 4.0,[1] un nou paradigma social basat en la reorganització dels mitjans de producció en què es difuminen les esferes física, digital i biològica, hereu de les cadenes de muntatge dels segles XIX i XX. Quins són els referents conceptuals, però, d’aquesta evolució? Els paradigmes no se succeeixen sense més a la deriva dels canvis en curs; hem de saber quin és el pes de les polítiques que ens fan avançar en un o altre sentit per decidir com volem expandir el nostre potencial (educatiu, artístic, científic...) individual i col·lectiu.

Passos cap a l’equitat en cultura i educació

La diversitat és un factor que condiciona diàriament les nostres vides. La contemporaneïtat és canviant i mestissa; totes les persones som diferents i provenim dels orígens més variats. Aquesta diferència intrínseca a la condició humana enriqueix la societat quan la interacció i l’intercanvi de cultures es fa sota condicions d’igualtat; sabem, però, que la realitat és una altra i que les desigualtats són presents en molts àmbits. Què en sabem, de les desigualtats en cultura i educació? Quin és l’estat de la qüestió pel que fa a les polítiques públiques? Quines propostes es plantegen des d’alguns sectors?

L’estat de la cultura o què passa quan no fas cas del metge

Un cop l’any toca. Buscar el número a l’agenda del mòbil, trucar, empassar-se la melodia d’espera (Vivaldi, potser alguna peça de jazz) i demanar hora per una revisió mèdica rutinària. Amb els cotxes, el mateix: la normativa imposa que anualment han de passar la inspecció tècnica per poder circular. I moltes altres coses: el canvi d’armari, la festa d’aniversari, el dinar de Nadal; són cites anuals difícilment eludibles. L’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas presenta el cinquè “Informe sobre el estado de la Cultura en España” (ICE), tal com havien fet el 2017, el 2016, el 2014 i el 2011. L’objectiu: radiografiar l’estat de la cultura deu anys després de l’inici de la crisi.

Queer dius?

‘I am your worst fear, I am your best fantasy’

Fa molt temps que aquest lema es va convertir en una icona dels moviments d’alliberament sexual arrel de les protestes de Stonewall  un 28 de juny, reversionat uns anys més tard a Catalunya després de la mort del dictador amb un ‘Nosaltres no tenim por, nosaltres som’ a la primera manifestació del moviment a Barcelona.

Un patrimoni cultural sense límits

Antonio Espinosa Ruiz [ed.]  Carmina Bonmatí Lledó [ed.] | Trea

Quin espai patrimonial vol renunciar a bona part del seu públic? A Catalunya, més de 400.000 persones tenen alguna ‘discapacitat’, gairebé el 6% de població. Per tant, és imprescindible pensar els espais patrimonials per a tot el públic i la seva diversitat.