Divendres d'Interacció

Le ballet mécanique

Avui tornem amb un clàssic de les grans avantguardes, 'Ballet Mécanique', un treball del pintor Fernand Léger fotografiat per Dudley Murphy al 1924, amb música original de George Antheil, i amb la no acreditada, però si demostrada intervenció de Man Ray.

Léger va plasmar la fascinació exercida sobre ell per la civilització maquinista composant amb els motius de la seva predilecció: engranatges, articles de basar, titulars de diari, etc. un auténtic ballet on no hi ha coreografia de ballarins, sinó d'objectes, formes i figures humanes en moviment segons un concepte futurista de bellesa de la velocitat i de rellevància concedida a la màquina. en aquest principi del segle 20, "allò bell es troba arreu". 

La seva visualització ens pot ajudar a reflexionar sobre l'art, la tecnologia, la transhumanització,, la relació entre ciència i música...  tots temes d'Interacció17

Bon cap de setmana!

FlowMachines, la màquina que imita Lennon i McCartney

Aquesta és la primera cançó creada mitjançant la intel·ligència artificial segons l’estil dels Beatles. Es diu «Daddy’s car» i forma part de Flow Machines, un sistema d’algoritmes que crea música a partir d’una gran base de dades amb milers de cançons d’estils diferents. Els científics del SONY CSL Research Lab són els responsables del projecte, que té previst el llançament d’un disc sencer en breu. 

Björk: restablim la connexió entre ciència i cultura

Mentre restablim la connexió entre ciència i cultura, acomiadem la setmana amb un vídeo de Björk. Ningú millor que ella per il·lustrar el tema d'Interacció 17.
 

Les ciutats d’un futur no tan llunyà?

Fernando Barbella

Des de fa uns anys el creatiu argentí Fernando Barbella reflexiona sobre com seran les ciutats d’un futur proper a través dels senyals que hi trobem per tot arreu. Al seu blog «Signs From The Near Future» reinventa el contingut d’aquestes senyals des d’una vessant divertida, però que ens fa repensar sobre els llocs que hi habitem i en què podrien convertir-se.

El cinema revela el que amaguen les imatges

Les imatges, i encara més les imatges en moviment, tenen un pes important en la nostra vida. A les xarxes socials són el mitjà principal amb què rebem informació i ens comuniquem, però el seu flux continu sovint impedeix que eduquem la mirada per identificar-ne el discurs subjacent, a través de la semiòtica dels fotogrames.

«First and final frames» és un vídeo de Jacob T. Swinney que juxtaposa a la pantalla els inicis i els finals de 55 pel·lícules de cine. Aquest muntatge, a través de grans obres com «Solaris», «2001: Una odissea de l’espai», «Taxi driver» o «Her», mostra el valuós significat de les imatges en la construcció d’una història, més enllà del seu impacte visual, i ens interpel·la com a productors i receptors de la iconografia del nostre temps, alhora que reivindica el paper del cinema en la cultura contemporània.

La filosofia posa a prova els discursos dels polítics francesos

Antoine Schirer i Karim El Hadj | Le Monde

En plena carrera cap a l’elecció de la presidència francesa, acomiadem la setmana amb un vídeo que, en clau filosòfica, revisa els discursos amb què els polítics busquen persuadir les audiències. I Macron i Le Pen, entre d’altres, queden en evidència: les seves argumentacions són plenes de fal·làcies, és a dir, errors de lògica que serveixen per intentar convèncer amb raonaments enganyosos i tenir sempre la raó.

Dia Internacional de la Dansa 2017

El dia 29 d’abril celebrem el Dia Internacional de la Dansa, «l’antídot als antidepressius» com defensen des de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya al seu missatge en aquesta celebració.

Amb aquest motiu, volem compartir amb vosaltres el programa «La ciència en dansa», emès al programa de divulgació científica de Televisió de Catalunya «Quèquicom». A partir de les lleis de la física, el document analitza l’expressivitat de l’anatomia humana i permet conèixer millor el funcionament del cos a través de la disciplina de la dansa i de diversos experiments científics.


Com sonen les estrelles?

Deia Kepler que el moviment celeste és una cançó composta per a ser percebuda per l’intel·lecte, no per l’oïda. Si visqués avui dia, quedaria meravellat pel projecte de l’artista Brian Foo: «Music Eclipticalis», el més semblant a escoltar la banda sonora de l’univers a través dels algoritmes d’Internet.

Dance your Ph.d.: explicar la recerca científica ballant

Us presentem el vídeo guanyador del concurs anual de comunicació científica Dance Your Ph.D. (‘Balla el teu doctorat’), de Jacob Brubert, de la Universitat de Cambridge, en què mostra la seva tesi doctoral en enginyeria biomèdica. Per explicar la seva recerca sobre el desenvolupament d’una vàlvula del cor, Brubert i els seus amics van ballar claqué i salsa i van fer malabars.

Dance your Ph.D. es tracta d’un concurs anual organitzat per la revista Science des del 2008, i permet als investigadors que s’hi presenten explicar, per mitjà de la dansa, la recerca en què es basa la seva tesi doctoral.

Diferents cultures i un mateix objectiu: dones que lluiten per la pau

El 19 d’octubre de 2016, una marxa de més de 4.000 dones palestines i israelianes va desfilar des del nord d’Israel cap a Jerusalem. Al capvespre ja eren 15.000 les participants que s’aplegaven davant la residència del primer ministre. Totes juntes van fer part del projecte ‘March of Hope’, en el marc del moviment ‘Women Wage Peace’, que va començar l’estiu de 2014 durant l’escalada de violència entre israelians i palestins en l’operació militar Tzuk Eitan.

En el vídeo que presentem avui l’artista israeliana Yael Deckelbaum canta «Prayer Of the Mothers», una oració en què més de 30 dones jueves, àrabs i d’altres cultures i religions donen suport i honoren la tasca valenta d’aquest moviment, i en la qual Leymah Gbowee, Premi Nobel de la Pau que va liderar la fi de la segona guerra civil de Libèria el 2003, anima les dones a lluitar pel millor futur possible per als seus fills.