districte cultural

EN: cultural district, cultural cluster Definició: Grup d'empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l'objectiu d'augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector. Font: Termcat

Artistes i territoris creatius a Europa

Christine Liefooghe ׀ Territoire en mouvement

La revista «Territoire en mouvement» proposa un número doble titulat “Artistes et territoires créatifs en Europe. Dynamique communautaire ou dynamique économique?” per reflexionar i debatre sobre geografia econòmica i desenvolupament artístic en els districtes, ciutats i territoris culturals i creatius. Alguns autors critiquen el paradigma de la centralitat cultural urbana i creativa i debaten sobre quin ha de ser el paper dels col·lectius d’artists dins les polítiques i programes de renovació urbana.

Ciudades creativas. Espacio público y cultura en acción

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic. 

Creative industries and innovation in Europe

Luciana Lazzeretti  | Routledge

En aquest llibre s'analitza l’estat de la creativitat i de les indústries creatives i culturals (ICCs) a Europa, així com dels processos d’innovació que s’hi generen al seu voltant. Els autors plantegen les qüestions següents: Com identificar, mapejar, definir i mesurar les ICCs a Europa? De quina manera contribueixen a la innovació i el creixement? Quins factors condicionen la seva agrupació geogràfica? I quines implicacions tenen en la creativitat rural i urbana? Els autors alerten que cal parar atenció a la cara fosca de la creativitat i analitzar els riscos de les ICCs i dels clústers creatius. Així mateix, afirmen que cal reflexionar-ne  i extreure’n conclusions que poden obligar-nos a revisar els models de desenvolupament social i econòmic actuals.

Publicat el volum 5, número 1 i 2 de la revista Creative Industries Journal

Quin és l’impacte dels grans promotors de musica en viu internacionals (com Live Nation) en els mercats de festivals de música popular locals? O com són i quina visió del món tenen aquests grans promotors, considerats la classe dominant en la indústria de la música actual? Aquestes són les qüestions que aborden els articles de Ellen Huijgh i Tom Evens i el de Martin Cloonan, que destaquem d’aquest número doble de «Creative industries journal» que inclou els resultats d’una sèrie d’investigacions acadèmiques que analitzen les indústries creatives, tant des d’un punt de vista empresarial com des de l'anàlisi i la comprensió dels comportaments, desitjos, emocions i les creences dels individus i les societats.

«Popular music and cultural policy» International journal of cultural policy Vol.19, Iss.3, 2013

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.

Arts and Culture in Urban or Regional Planning: A Review and Research Agenda

 Ann Markusen and Anne Gadwa |  Journal of Planning Education and Research, 29 (3), 379-391, January 2010

The authors of this article argue that, despite increasing attention to creative cities and cultural planning, “knowledge about what works at various urban and regional scales is sorely lacking”. The authors highlight the relative lack of research “evaluating the efficacy of specific cultural strategies” designed to improve local cultural development.

In particular, they indicate that better information about designated cultural districts and cultural tourism would be useful. Important questions regarding cultural district designations include:

  • Is a clustered group of cultural venues better or worse than a “decentralized mosaic of cultural activities” in different neighbourhoods?
  • Does a concentrated cultural district attract more tourists than dispersed cultural venues and activities?
  • Are designated cultural districts attached to (or detached from) “the fabric of neighborhoods and residences”?

A Interacció trobareu: Laboratori de Cultura i Turisme de Barcelona Media

El Laboratori de Cultura i Turisme de Barcelona Media desenvolupa productes i serveis que posen en valor el patrimoni, la cultura i el turisme com a factors de creixement i que donen respostes innovadores a empreses i institucions per impulsar les seves activitats.

Critique of creativity : precarity, subjectivity and resistance in the ‘creative industries’

Recull d’assaigs que analitzen des d’un punt de vista crític la creativitat i les indústries creatives contemporànies. Els autors reflexionen sobre les modalitats actuals de precarietat i subjectivació des de perspectives teòriques molt variades. Sota l’edició de Gerald Raunig, filòsof i cofundador del European Institute for Progressive Cultural Policies (eipcp) i dels teòrics de la cultura Gene Ray i Ulf Wuggenig, molts dels textos sorgeixen de les conferències Critique of Creative Industries i Creating Effects celebrades a Helsinki el 2006 i organitzades per l’eipcp i per la Leuphana University Lüneburg.

Nuevas direcciones en políticas culturales

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local.  En destaquen la importància de la cultura per al desenvolupament econòmic dels territoris però alerten que cal trobar nous models que generin un creixement sostenible i garanteixin el respecte al patrimoni i a les identitats locals.

Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo sostenible

Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.