Diputació de Barcelona

L’Assumpta

Per què escriure de l’Assumpta? Ben coneguda com la Bailac. Perquè crec que és de justicia donar les gràcies a una persona que ha dedicat la seva vida professional al món de la cultura, i ho ha fet d’una determinada manera, amb grans i petits resultats. Toca ara perquè se’ns ha jubilat. No és gran però tot arriba.

Dades del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya de 2014

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Els bolos de música i arts escèniques a Catalunya han crescut el 2014 fins a un 39%, un canvi de tendència pronunciat respecte la davallada dels darrers anys. Segons l'informe, el nou Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) ha contribuït a aquesta millora, doncs 168 municipis s'han beneficiat d'algun dels mecanismes de suport establert en aquest nou model, dotat enguany amb 3 milions d'euros i que l'any que ve creixerà fins als 3,2 milions. La categorització del tipus d'equipaments, així com la distinció entre ajudes puntuals i convenis són algunes de les novetats del sistema, que vol garantir la presència equilibrada de l'activitat escènica i musical professional al territori.

Carles Combarros participa al Debat d'Interacció 2014

Visualitzador de video flash no instal·lat
Entrevista a Carles Combarros

La biblioteca pública vista pels seus usuaris

El passat any 2012 es va dur a terme la tercera edició dels Estudis d'usuaris de biblioteca pública dels municipis de la província de més de 30.000 habitants. Aquests estudis, promoguts pel Servei de Planificació i Avaluació conjuntament amb la Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) de la Diputació de Barcelona, s'emmarquen en els diversos processos i projectes d'avaluació que s'impulsen en l'àmbit de la biblioteca pública des de la GSB.

1

La política cultural de la Diputación de Barcelona

Santi Martínez Illa i Joaquim Rius Ulldemolins "La política cultural de la Diputación de Barcelona. La influencia del contexto político institucional y de la articulación entre administraciones en el desarrollo de un modelo singular de cooperación cultural." RIPS. Revista de investigaciones políticas y sociológicas Vol. 11, n. 1 (2012) p. 9-37

Com es pot entendre que una administració pública que a principis de la Transició a la democràcia semblés abocada a la seva desaparició s’acabés convertint en un actor central de la política cultural a Catalunya?

Revista de revistes #6

Arte, individuo y sociedad. Vol. 25, n. 1 (2013)

La cultura como agente de cambio social en el desarrollo comunitario
MORENO GONZÁLEZ, Ascensión (p. 95-110)

Ascensión Moreno, des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, estudia els antecedents, l’evolució i la realitat actual del desenvolupament cultural comunitari (DCC). Analitza com s’integren els conceptes de ciutadania, participació i creativitat en els processos de treball comunitari, així como el paper que hi juguen els creadors. Explica també el marc metodològic i les fases de desenvolupament dels projectes DCC.