despesa pública

ES:gasto público EN:public expenditure

La setmana a Facebook

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà 

L’estat de la cultura i de les arts a Catalunya: dades i reptes de futur

CoNCA

El CoNCA ha presentat l’informe «Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural» que, segons Carles Duarte, «ha d’ajudar-nos a adquirir perspectiva sobre la realitat quotidiana de la cultura». Després d’anys de retrocés dels indicadors, les dades mostren que hi ha una tendència a l’estabilització i fins i tot al creixement: el sector editorial ha augmentat un 5,3% la facturació i el cinema ha registrat un 8,2% d’increment del nombre d’espectadors a les sales. Malgrat tot, l’assistència i participació als museus catalans ha davallat un 6,1% i un 12,4% respectivament, i la música en viu també ha perdut al voltant del 4% de concerts programats i assistents.

La despesa en cultura dels ajuntaments de municipis petits de la província de Barcelona

Després de presentar-vos el marc legal de la cultura, que li dóna a aquesta una naturalesa concurrent, i de definir el que entenem per petit municipi (els de menys de 5.000 habitants), vam fer una mirada al mapa municipal català i barceloní per descobrir-hi una gran quantitat de municipis gestionant la majoria del territori, però en els quals hi viuen relativament pocs habitants.

La despesa en cultura de les administracions públiques a Catalunya

L’Estat espanyol té un sistema de política cultural que combina elements del model centralista francès amb els dels estats descentralitzats, però que és molt diferent en cada comunitat autònoma. El cas català, i el de la província de Barcelona, concretament, és encara més particular, ja que la incidència de l’Estat en termes d’inversió en la política cultural és molt limitada, i a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments se’ls suma un tercer gran actor: la Diputació de Barcelona.

L’ambigu i flexible marc normatiu de la cultura a l'Estat espanyol ha tingut com a efecte que totes les administracions públiques amb responsabilitat al territori destinessin part dels seus recursos a cultura. El 2014, per exemple, la Generalitat va destinar el 0,71% del seu pressupost a la cultura, mentre que els ens locals van invertir en temes culturals el 6,5% dels seus recursos.

Estadístiques culturals de Catalunya 2016: podem fer una crida a l'optimisme?

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2014, unes dades que no deixen de confirmar l’estat d’emergència permanent en el qual s’ha instaurat el sector cultural a Catalunya. Tot i que alguns indicadors apunten a un incipient canvi de tendència i en certs aspectes, les dades comencen a estabilitzar-se i remuntar lleugerament, però el panorama continua sent devastador: lleugera recuperació en els pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.

Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015

CoNCA

Com a compendi de les dades generades des del Departament de Cultura, algunes d’elles ja examinades de forma exhaustiva també en el nostre espai, en aquest informe es presenten les dades anuals de l'estat de la cultura i de les arts de Catalunya.

A continuació en destaquem les dades més rellevants:

Volum econòmic dels sectors culturals

El pes del sector cultural en l’economia catalana s’ha reduït en un 30,6 % entre 2008 i 2012. En quatre anys, el sector cultural ha perdut 1.653 milions de valor afegit brut (VAB) i una reducció del valor al global de l’economia en d’un 0,8% (passant del 2,8% al 2%).

Per grups d’activitats, els sectors més afectats per aquesta crisi imperant han estat el de l’arquitectura i l’audiovisual, amb reduccions d’un 52,5% i 42,1% respectivament. Només patrimoni, arxius i biblioteques han mantingut la seva aportació (amb una variació del VAB del -0,9% durant el període).

Pel que fa a l’aportació per grups d’activitat, els sectors que més contribueixen al VAB cultural són el sector del llibre i la premsa (24 %), seguit de la publicitat (16 %) i l’audiovisual i multimèdia (14 %).

Els efectes indirectes de la inversió pública en cultura i les indústries creatives

Tom Fleming,  Creative Consultancy (TFCC) | Cultural and Creative Spillovers

En aquest informe es troben els resultats de l’estudi preliminar sobre efectes indirectes de la inversió pública en cultura i les indústries creatives a nivell europeu, amb l’objectiu no només de contribuir al debat dels seus efectes i millorar la metodologia existent per la seva recol·lecció i mesura, si no també com a guia per tal que governs i responsables polítics puguin formular unes polítiques i una assignació de recursos més eficaces.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2015

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l''Anuari d'Estadístiques Culturals 2015' que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les principals dades observades a l’Anuari:

La cultura passa d’aportar 28.224 milions d’euros, un 2,7% al PIB espanyol en 2011 a 26.031 milions en 2012 un 2,5%, i un 3,4 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és igual al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%), i superior al de la indústria química (1%) i al de les telecomunicacions (1,7%).

Subvencions i inversions nominatives en cultura. Evolució de l’aportació de l’Estat a Catalunya, 2011-2016

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament:

Pressupost públic en cultura a Catalunya

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El treball Pressupost públic en cultura a Catalunya calcula el total de la despesa pública que es destina a l’àmbit de la cultura a Catalunya. Pel càlcul d’aquesta despesa que fa referència als pressupostos de les administracions públiques, s’identifiquen els diversos nivells de govern, es comptabilitza la part dels recursos que assignen a la cultura i s’eliminen les duplicitats que suposen les transferències entre administracions diferents.