desenvolupament territorial

“La cultura és identificar-se amb alguna cosa, i t’hi identifiques quan sents passió”

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

Llibre de receptes pel desenvolupament cultural.

Simona Cavallini, Rossella Soldi, Mihaela Alina Utma, Beatrice Errico | European Committee of the Regions
 

Què, on, com i per què. El títol d’aquest estudi és ben explicatiu. Què? Disseny d’estratègies de desenvolupament cultural. On? En àmbits locals i regionals. Com? Amb un recull de bones pràctiques. Per què? Per estimular les seves competències i habilitats i establir comparatives entre les diverses iniciatives. How to design cultural development strategies to boost local and regional competitiveness and comparative advantage: overview of good practices.

Singularitzant el turisme cultural

Amb Jordi de San Eugenio Vela


Imaginem-nos una parella que viu en un pis que no els acaba de convèncer i que, precisament per aquest motiu, no acostumen a tenir-hi convidats. Un dia uns amics els convencen per organitzar-hi un sopar i quan arriba el dia es veuen obligats a fer dissabte per intentar tenir-lo en condicions. Havent sopat, els amics els diuen que troben el pis ben acollidor i suggereixen de fer-hi trobades més sovint. La parella, incrèdula, mira al seu voltant i s’adona que, ara que està ben net i arreglat, el pis sembla un altre: ara s’hi senten més a gust, se’l senten una mica més seu i fins i tot sembla més bonic.  


El turisme cultural hauria de ser com aquests amics: una manera de fomentar l’ordenació i la posada en valor turístic del patrimoni, de promoure l’autoconeixement i l’autoestima col·lectiva i d’afavorir l’economia local de forma sostenible. Hauria de contribuir, en definitiva, a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, reforçant el sentit de pertinença del lloc on viuen.

La cultura a debat

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

Explicar-ho a l’àvia: museus i desenvolupament local

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula “Culture and Local Development: Maximising the impact”.

La clau d’accés a la cultura: despertar l’interès des de l’educació.

Magdalena Pasikowska-Schnass - Directorate-General for Parliamentary Research Services | European Parliament

Facilitar l’accessibilitat a la cultura, és un dels reptes més grans per les administracions públiques d’àmbit europeu, sobretot trobar els mètodes efectius que facilitin l’acostament i la dinamització cultural en diferents contextos i casuístiques. En aquest sentit, l’educació és la clau per facilitar l’interès cultural que obri les portes dels ciutadanas a tot tipus de manifestacions i propostes a través de les eines al seu abast.

Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat

Universitat de València

Aquesta obra recull una cinquantena de comunicacions, relacionades amb el desenvolupament local i el patrimoni natural i cultural, presentades per experts de diverses disciplines al primer congrés de «Turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat», organitzat per la Universitat de València i La Federació d’Instituts d'Estudis Comarcals del País Valencià.

El llibre presenta diverses experiències dutes a terme arreu del País Valencià en matèria de sostenibilitat local a través de l’explotació turística. Els seus continguts s’estructuren en tres blocs: el territori (arqueologia, arquitectura i paisatge), el patrimoni cultural (cultura i art), i la gestió local (administració pública i gestió).

Sostenibilitat cultural i desenvolupament regional: teories i pràctiques de territorialització

J. Dessein, E. Battaglini, L. Horlings (ed.) | Routledge

Aquest llibre s’endinsa en les relacions emergents entre cultura, sostenibilitat i desenvolupament regional, a través del concepte de «territorialització». Es tracta d’un recull d’estudis teòrics i d’anàlisi de casos de temàtiques interdisciplinars de diversa índole geogràfica i institucional, que analitzen la vessant més territorial del desenvolupament de polítiques i projectes culturals.

Art i territori: cap a una nova economia cultural sostenible?

M. Roy-Valex, G. Bellavance| Presses de l'Université Laval

 Aquest llibre justifica el desenvolupament de la nova economia cultural dels territoris com a motor del desenvolupament sostenible, conjugant perspectives pròpies de la lògica econòmica més instrumental amb les lògiques socials, mediambientals i ecològiques.

«Arts et territoires à l'ère du développement durable» explica la situació de les arts en relació amb les noves formes i estratègies de desenvolupament del territori a través de la cultura, i reuneix articles d’investigadors canadencs i europeus de l’àmbit de la sociologia, especialitzats en el paper que juguen les arts i la cultura com a elements fonamentals per a l’ordenació territorial.

Kult-ur. Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació

Revista Kult-ur | Universitat Jaume I

Aprofitem l’aparició de la darrera edició de la revista Kult-ur per presentar-vos aquesta publicació multidisciplinària que aplega estudis i assajos científics relacionats amb els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, i que promou l’intercanvi de reflexions i plantejaments en aquestes matèries.

El darrer número de Kult-ur presenta el monogràfic  «Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació», que se centra en la complexa relació dels sistemes educatius amb l’àmbit urbà de les ciutats. Els articles seleccionats parlen del diàleg entre la participació, l’experiència dels individus i la transformació social, així com de les problemàtiques derivades d’aquestes conjuncions.