desenvolupament cultural

Cultura, ciudadanía y desarrollo local

Tulio Hernández ׀ Diana López ׀ Cultura Chacao

Llibre que analitza el concepte de cultura ciutadana i com s’ha convertit en una estratègia molt estesa per millorar la convivència, el respecte a les normes i el reconeixement de la diversitat en moltes ciutats d’Amèrica Llatina. L’obra inclou textos teòrics i reflexions conceptuals, ètiques i polítiques, investigacions empíriques i experiències concretes desenvolupades a diverses ciutats veneçolanes. S’hi estudien també altres nocions, conceptes i estratègies incorporades posteriorment com el de ciutat creativa, ciutat educadora, ciutat inclusiva o ciutat sostenible.

Governança mundial de la cultura

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Apunts #25

De l’importance d’être compétitif dans un contexte de performance culturelle accrue. François Samson-Dunlop, Alexandre Fontaine Rousseau. mmeh, Ma mère était hipster

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

FOMECC Fomento de Empresas Culturales y Creativas

NOM:  FOMECC Fomento de Empresas Culturales y Creativas

ENTITAT:   Interarts

WEB: www.fomecc.org | www.interarts.net/ca/index.php

PRESENTACIÓ:  FOMECC Programa de Fomento de Empresas Culturales y Creativas

DESCRIPCIÓ: Fundada el 1995, Interarts és una agència privada amb projecció internacional dedicada a donar suport al disseny de polítiques culturals, contribuir als processos de desenvolupament des del sector cultural i facilitar la transferència de coneixements i informació en el camp de la cultura. Les principals àrees d'activitat d’Interarts són les polítiques culturals i la cooperació cultural. 

Ciutat Bella, la transformació creativa de la ciutat a través d'intervencions artístiques sobre mitgeres de gran format


CIUTAT BELLA - DESCRIPCIÓ

Una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

Les Polítiques Culturals al món occidental

Recomanem aquestes dues obres que us oferiran una panoràmica actual de la realitat de les polítiques culturals al món occidental.

La primera, 'Tendances et défis des polítiques culturelles: cas nationaux en prespective', presenta l’estat actual de les polítiques culturals a França, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Suècia, Quebec i País de Gal·les i Escòcia. Cada informe inclou un resum de les principals dades sociodemogràfiques, politicoeconòmiques i culturals del país, enumera les intervencions més destacades en matèria de cultura, i exposa els problemes, dèficits i reptes a superar. Elaboren els informes reconeguts especialistes europeus com Vincent Dubois (França) o Sara Selwood  (Anglaterra). L’encarregat de l’informe espanyol és Emmanuel Négrier, que assenyala com a reptes principals per a l’Estat: la gestió de la descentralització i la diversitat cultural, d’una banda, i garantir la democratització cultural dins el context polític i econòmic actual, de l’altra. S’hi inclou també un apartat dedicat a analitzar les accions i polítiques culturals desenvolupades per institucions internacionals com Unesco, el Consell d’Europa, la Unió Europea i l’Organització Internacional de la Francofonia.

Manifesto per la sostenibilità culturale

El 'Manifesto per la sostenibilitat cultural' és una iniciativa d’Armes Progetti, una associació italiana que treballa perquè la Unió Europea reconegui el concepte de sostenibilitat cultural com a pilar bàsic per al desenvolupament. Vol aconseguir un pacte europeu per a la sostenibilitat cultural i una directiva que obligui els estats membres a destinar l’1% del PIB a la cultura.

La música ens farà lliures!

L'empoderament social a través de la música. Desenvolupament comunitari mitjançant la pràctica musical. Fer extensius els drets culturals de la ciutadania i aprofitar el procés com a vehicle de cohesió social, formació educativa i de construcció de ciutadania. D'experiències i reflexions arreu del món n'hi ha moltes. Per fer-ne un tast, seguir coneixent i ampliar el ventall de referents de realitats possibles, us convidem a començar a estirar el fil sobre el tema a partir de l'article recentment publicat a Quaderns d'Acció Social i Ciutadania (Núm 10, octubre 2010), escrit per Núria Sempere "Educació artística per a la cohesió social des d'un servei municipal", on comparteix l'experiència endegada ara fa uns anys a l'Hospitalet del Llobregat.

Les noves tecnologies al servei del desenvolupament cultural per fer front el "zapping cultural"...

Bernard Stiegler ens ha parlat de participació activa de la ciutadania en la creació i la difusió de la cultura des de la perspectiva dels ciutadans com a protagonistes. Per Stiegler la relació entre la cultura participativa i els fenòmens d’aficionats 'amateurs', que avarquen una amplia gamma de propostes d’activitats artístiques, des de les més emergents a les més tradicionals. L’autor considera que en els darrers deu anys l’esgotament del model cultural consumista ha donat pas a un model econòmic basat en la contribució (dels recursos oberts), on les noves tecnologies han jugat i jugaran un paper estratègic alhora de dotar d’instruments el desenvolupament cultural i social. Aquesta és la tasca que des del Institut de Recherche et d’Innovation- IRI  desenvolupen al Centre George Pompidou.