democratització cultural

Democratització, democràcia i drets culturals

Fites, fonaments teòrics, històrics i contemporanis.

Réjane Sourisseau i Cécile Offroy | Fundación Daniel y Nina Carasso


 

El dret a descobrir, a tenir espais per a la reflexió, treballar des de l’experimentació i possibilitar l’emancipació a través de la participació són aspectes intrínsecs en qualsevol societat que s’autoanomeni democràtica. És per aquest motiu que respectar, reconèixer i reforçar la dignitat de cada persona, serà indispensable pel respecte dels drets humans, però també en paral·lel, dels drets culturals.

Diversitat de marcs per la cultura

Als nostres municipis s’hi solen sumar una bona colla de grups diversos de cultura popular, associacions pel foment de la literatura, la música o el teatre, entitats culturals i de lleure educatiu, col·lectius d’artistes grafiters i iniciatives privades o associatives que promouen programacions amb major o menor estabilitat. Entitats que poden ser segmentades o interseccionals, més homogènies o divereses. Sigui com sigui, hi ha una llarga tradició en l’associacionisme del nostre país que es fa evident en la cultura, segons l’Idescat (2018) trobem fins a 32.632 associacions culturals a Catalunya actualment. Però sovint el nombre no fa la cosa, la importància recau en el treball i la cooperació entre entitats privades, associacions, institucions públiques, que pot arribar a ser un batibull considerable. Com podem doncs, harmonitzar aquest context?

Els quatre genets de la participació

Lluís Bonet i Emmanuel Négrier | Poetics 66 (2018) 64-73

Què implica la participació en les polítiques culturals? A mitjans d’abril el grup de treball The OMC (Open Method of Coordination) de la Unió Europea publicava l’informe “Participatory governance of cultural heritage”, en què recollia bones pràctiques de gestió participativa del patrimoni (tangible, intangible i digital). L’estudi del Secretariat General d’Educació i Cultura  exemplifica que el concepte de participació ha calat en l’àmbit de les polítiques culturals. Amb l’objectiu d’analitzar el fenomen, Lluís Bonet i Emmanuel Négrier han escrit l’article “The participative turn in cultural policy: Paradigms, models, contexts”.

La Culture sans État : De Modiano à Google

K. Berger, M. Alduy, C. Le Moign

Aquest llibre reflexiona al voltant del rol de l’estat en la cultura i polítiques culturals enfront als poders econòmics de gegants de l’era digital com Amazon o Google. Un rol que els autors consideren haver-se esvaït com mai abans, on la cultura ha estat abandonada a les forces del mercat amb l’arribada del nou mil·lenni.

Com els guanys marginals poden fer augmentar els beneficis

Tim Baker | Arts Professional

La suma de petites millores incrementals poden donar com a resultat una millora global significant”. Partint d’aquest concepte de «guanys marginals», aquest article proposa el desenvolupament d’un sistema de preus divers, per assolir els objectius artístics i socials amb la maximització de vendes i el foment de l’accessibilitat.

Tuit de la setmana

En l'àmbit municipal encara avui estem amb allò de més serveis socials i menys cultura. Maniqueista i totalment mancat de riquesa política @quissir

Exemples de bones pràctiques i línies de treball per fomentar l’accés i participació culturals

Lionel Arnaud, Vincent Guillon, Cécile Martin | Observatoire des politiques culturelles (OPC)

En aquest estudi es realitza una anàlisi exploratòria d’una vintena d’iniciatives i experiències d’èxit en matèria d’accés i participació en l’art i la cultura de França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Noruega, Brasil i els Estats Units, amb l’objectiu d’aportar pistes cap a la creació d’unes polítiques en matèria de democratització cultural realment inclusives al territori.

Tuit de la setmana

@RubenMartinez

El debat sobre l’educació artística i cultural a França

En un moment de molta polèmica sobre la reforma educativa del govern espanyol, us presentem dos llibres de gran actualitat sobre les polítiques d’educació artística i cultural a França, país que es troba també immers en un intens debat sobre l’Educació nacional. Tots dos aporten elements clau per al debat i per a l’establiment de nous canals d’acció. Els autors, reconeguts especialistes en aquest àmbit, aposten per dissenyar un sistema públic d’educació artística i cultural sòlid i ambiciós i destaquen el paper de coordinació que hi haurien d’assumir els governs locals. Ambdues obres aporten tant arguments teòrics com instruments pràctics i fan un repàs ampli a la història institucional i associativa de l’educació artística a França. L’objectiu és oferir idees i instruments al servei dels projectes col·lectius per tal que els centres educatius, els docents, els artistes, els agents i serveis públics i les associacions culturals treballin de manera col·laborativa.   

Apunts #21

Els museus catalans i la crisi (1): personal i partides sota mínims. Martí Casa i Payàs. Embadalits