cultura

Blockchain i cultura. Crònica

Gairebé sense haver iniciat la xerrada, Manel Pons, politòleg especialitzat en participació ciutadana, treu un bitllet de cinc euros i li dona a la persona més propera.

- Oi que ha estat fàcil? -pregunta. Però què passaria si volgués enviar-lo a una persona al fons d'aquesta sala?

Llavors l’arruga fins a fer una mena de bola i el llança amb força. El bitllet es desvia i es queda a mig camí, lluny del destinatari triat.

Per què considerem que la ciència és cultura?. Crònica

“Quan obrim els diaris per la secció de cultura abunden les notícies de cinema, literatura o teatre, entre d'altres. La ciència normalment està en un altre lloc.  A mi tant me fa on estigui col·locada, sempre que acceptem que van unides “.  Aquesta flexibilitat, i alhora aquest mandat, es va convertir en la consigna principal que va transmetre durant la conferència inaugural d’Interacció17 Lluís Torner, físic i director de l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO).

Bruno Latour i la renovació de la intel·ligibilitat de la ciència

Bruno Latour

Des dels inicis dels anys 80, Bruno Latour, especialista en filosofia, antropologia i sociologia de la ciència, ha sigut un dels pensadors més influents de les ciències socials. Al llarg de la seva trajectòria com a col·laborador de diversos estudis sobre polítiques científiques, ha explorat les conseqüències de l’estudi de la ciència en diversos àmbits de les ciències socials.

Per això, i en el marc d’Interacció17, reprenem dues de les obres més destacades de Latour que cerquen la renovació de la intel·ligibilitat de la pràctica científica i la seva connexió amb la societat, a través d’estudi de casos i exemples provinents de diversos períodes i disciplines.

En primera persona

La J. és periodista i treballa en un mitjà de televisió local. Arriba a l’oficina després d’uns mesos sense treballar, que estava gaudint la seva baixa de maternitat. Deixa la bossa sobre la seva taula. Saluda als companys i companyes. Encén l’ordinador. Revisa els primers correus. Es pren un cafè. Fa la reunió de planificació, com de costum. Prepara l’escaleta amb la regidora.

Entre totes aquestes tasques habituals i molts benvinguda!, hi tenen lloc comentaris i preguntes sobre la criatura, sobre si tenia ganes de tornar a treballar. Enmig d’aquell espai on s’acaronen les esferes laborals i personals, un company se li apropa i li diu, entre riures, que ara és una MILF[i].

Lliurament del Pla d’usos del nou equipament sociocultural d’Alella

Properament Alella comptarà amb més de 2000m2 dedicats a la cultura gràcies al nou equipament que s'està construint i que constituirà un nou espai de referència cultural pel municipi. Aquest acollirà una sala polivalent amb capacitat per a unes 250 persones assegudes i entre 500 i 600 dretes per la difusió d’arts escèniques i musicals; dues sales destinades a l'escola de dansa, una sala de música, tres bucs d'assaigs i una altra sala polivalent, més petita, amb capacitat per a 60 o 70 persones per activitats de divulgació i espai de relació i de reunió pels agents culturals del municipi. Alhora, també albergarà la seu de l’històric Casal d’Alella -el qual ha cedit el solar per la construcció del nou equipament-, i un bar com a espai de relació i punt de trobada de les entitats i la ciutadania.

La setmana a Facebook: ciència, bones pràctiques, cultura digital, dones, cinema, democràcia i cultura, gentrificació, públics

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Elle, o cuando lo perturbador no es suficiente.

Existen en el cine al menos dos escenas de violación sexual más perturbadora e incómodas que la que presenciamos en el inicio de Elle. Me refiero a los filmes Baise moi, (Fóllame en España) de Virginie Despentes, 2000, e Irreversible, del director Gaspar Noé, 2002. Estas dos películas están en las antípodas de lo que pretende el director holandés Paul Verhoeven, autor entre otras películas de Basic instinct, 1992 o Showgirls, 1995.

Se apaga la luz en el cine y con el negro de la pantalla se escuchan gritos que no podemos identificar si son de una agresión o de un acto sexual salvaje. La oscuridad se ilumina y vemos el plano de un gato que mira fijamente al fuera de cuadro que evoca la todavía desconocida acción. El director coloca al espectador en posición de voyeur, buscando que nos identifiquemos con la curiosidad primaria de los felinos.

El hombre de las mil caras y el despertar de lo siniestro

Estamos en la época en el que las alturas eran para unos pocos y cuando los aviones aún no eran autobuses. Este es el comienzo sobrio pero inquietante y expectante de la película de uno de los directores españoles que están más en forma en la actualidad. No es habitual que el comienzo de un film prometa y te embriague tanto como lo hace El hombre de las mil caras. También es muy complicado encontrar la metáfora adecuada en el cine. Sobretodo que defina no solo las expectativas de la historia que se quiere relatar sino el deseo de casi un todo país, como sigue siendo, de conquistar las alturas de la manera más rápida posible y a cualquier precio. ¿Les suena?

El diagnóstico de la crisis de la cultura en España: del recorte público a la crisis sistémica

Arturo Rubio ArosteguiJoaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

Hàbits lectors: anàlisi quantitatiu

Victor Fernandez-Blanco, Juan Prieto-Rodriguez i Javier Suarez-Pandiello │ Association for Cultural Economics International (ACEI)

Finançat pel Programa de Cultura de la UE i amb el suport del govern espanyol, l’equip investigador autor d’aquest document presenta una anàlisi quantitativa dels hàbits lectors com a activitat d’oci i els factors que hi influeixen entre els lectors de l’estat espanyol, tot prenent com a base referencial les dades socioeconòmiques aportades per l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2010-2011.