cultura popular

La cultura festiva: batalla per la igualtat, la fraternitat i la identitat.

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.

Un foc sostenible

Foc! Arreu del món, però especialment a les terres banyades per la Mediterrània, des de temps immemorials que el foc és essencial en moltíssimes de les festes i tradicions, que fan desaparèixer el vell, perquè arribi el nou i així marcar els canvis de cicle. La cremà de les falles és un dels punts àlgids d’una festa que fa només tres anys que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La vida és un CaVRnaval

Sí, la vida és un carnaval, ‘no hay que sufrir’, ‘no hay que llorar’, que diuen les cançons. Per evitar-ho, això del ‘sufrir y llorar’, ens vestim amb les millors (o les pitjors) gales i tot tipus d’atuells i màscares. Unes màscares que ens permetin per un dia, sortir a passejar, saltar i ballar, per ser qui no ens hem atrevit a ser la resta de l’any o el que és el mateix, tapar-nos per despullar-nos.

Muses musicals als museus

Us ha passat mai que contemplant les peces d’un museu us ha vingut una melodia al cap? No cal que siguem sinestèsics, pot ser que només sigui per una associació d’idees puntual o simplement perquè se’ns ha enganxat aquella maleïda cançó de moda que sona per tot arreu.

Tampa tampam, ara ve nadal!

Ja hi som de ple. Un any més ens preparem per les trobades al voltant d’una taula, per gaudir d'àpats copiosos i menjar dolços a tota hora a la llum d’espelmes i coloraines mentre cantem aquestes cançons que tornen cada any.

15 exercicis per fer culturisme d’estiu

El calidoscopi de la cultura popular

John Storey | Octaedro

A l’entrada del divendres 13 de juliol vam parlar de turisme cultural. Acostar-se a aquest concepte és tot un repte perquè no té una definició clara. Si "turisme" i "cultura", per si sols, són conceptes que se’ns escapen de les mans quan els volem acotar, "turisme cultural" és una categoria encara més problemàtica. Passa el mateix amb “cultura popular”. De què parlem realment quan fem servir aquestes paraules? Què entenem per “cultura” i per “popular”? Quina diferència presenta amb la cultura de masses, la cultura folklòrica o la baixa cultura? Per intentar respondre aquestes preguntes, John Storey va escriure a finals dels anys noranta «Teoría cultural y cultura popular».

Vint-i-tres (més un) conceptes santjoanencs


 
 
 
Per gaudir de Sant Joan us deixem un llistat de 23 elements (més un) imprescindibles per entendre la festa. 
 

Shakespeare és mainstream: la deconstrucció de l’alta i la baixa cultura

Lawrence W. Levine | La Découverte

Fem un exercici. Tenim dues capses. Cadascuna està identificada amb un cartell. A la de la dreta hi podem llegir “alta cultura” i a la de l’esquerra, “baixa cultura”. Doncs bé, hem d’omplir cada capsa amb les pràctiques culturals, productes o paraules que creiem que més s’adeqüen a cada categoria. Potser en la primera hi posarem l’òpera, la música clàssica o una exposició d’art contemporani. En la segona probablement hi aniran a parar les comèdies, els balls populars o el còmic. I mentre estiguem jugant a classificar ens adonarem que hem caigut a la trampa, la trampa de les etiquetes. Per repensar i problematitzar aquestes etiquetes, Lawrence W. Levine va escriure l’any 1988 “Culture d’en haut, culture d’en bas: L’émergence des hiérarchies culturelles aux États-unis”.

"Cultura" no sempre s’escriu amb majúscula

Stuart Hall i Miguel Mellino | Amorrortu

Deia Plató que la ciutat l’havien de governar els savis, és a dir els filòsofs, perquè només ells coneixen la idea de justícia. Encara que avui en dia posem aquesta afirmació en tela de judici, segueixen essent imprescindible escoltar els savis. En el camp de la cultura, Stuart Hall (1932-2014) des de mitjans dels anys cinquanta va esdevenir un dels intel·lectuals amb més impacte de la segona meitat del segle XX. Ho testimonien la fundació de la influent revista política 'New Left Review' i l’encunyació del terme “thatcherisme” abans de la victòria de la Dama de Ferro. ‘La cultura y el poder: Conversaciones sobre los cultural studies’ recull una conversa entre el teòric d’origen jamaicà i Miguel Mellino, etnoantropòleg, en què es reflexiona sobre l’estat actual dels estudis culturals (cultural studies).