cultura popular

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

La dimensió educadora del tercer sector cultural


Fundació Bofill | Nicolás BarbieriOriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

La Fira Mediterrània impulsa l'Obrador d'arrel, un laboratori de creació per donar suport als artistes


A l'espera de com evoluciona la pandèmia, el certamen assegura que intentarà realitzar el màxim d'activitats presencials. A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció.
 

La Fira Mediterrània de Manresa comptarà aquest 2021 amb el seu primer Obrador d'arrel. Així ho ha anunciat el seu director artístic, Jordi Fosas, durant l'avançament de les novetats de la 24a edició, que se celebrarà del 14 al 17 d'octubre. L'Obrador d'arrel pretén ser una continuïtat a 'l'engròs' dels laboratoris de creació de la Fira, donant suport -amb la complicitat d'altres col·laboradors- als artistes que exploren nous camins a partir de l'arrel i la cultura popular.

Les entitats de cultura popular demanen un «tracte igualitari»


ACN Barcelona | 29 de març 2021 
 

Més d'un centenar d' entitats de cultura popular defensen l’ús intel·ligent de l’espai públic, com a espai segur, per al desenvolupament de les activitats i admeten haver-se sentit oblidades per les administracions.

Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira al futur


 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

Desenvolupament i tradició. Nous llibres sobre comunitat, turisme i cultura popular

Novetas bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.
 


La represa de la cultura popular

Plans de represa del sector cultural: La cultura popular i les associacions culturals.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va presentar un pla aprovat pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT el passat 17 de juliol de 2020, amb la voluntat d'analitzar els riscos i posar ordre en les mesures a prendre en cada acció de cultura popular. El pla, que s'ha tingut en compte pel desenvolupament de moltes activitats que s'han reprès ja durant aquest estiu, aporta una sèrie d'observacions dels riscos i de recomanacions sobre de quina manera s'haurien de dur a terme activitats com els castells o actes en ateneus, passant per les danses i el foc.

Idees i propostes per a la celebració de festes majors en període de desconfinament

Les festes majors commemoren un fet important de la història o tradició d'un municipi, esdevenen un dels esdeveniments més destacats de cada població, i són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.
 


 

En aquests moments, i com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus, ens trobem en un procés de desconfinament que afectarà de manera desigual en el temps al nostre territori. Tal i com s'està dissenyant aquesta desescalada, tot indica que aquest tipus de celebracions seran les últimes en ser autoritzades, i amb unes mesures estrictes que limitaran les concentracions de ciutadans. 

Davant aquestes restriccions, proposem buscar maneres alternatives de mantenir i potenciar aquest efecte socialitzador que representen les festes majors i seguir donant visibilitat a la diversitat cultural i associativa dels nostres municipis. Per això, en els propers dies us proposarem algunes idees per a poder programar activitats de festa compatibles amb les diferents fases de desescalada en que es trobi el vostre municipi. 

Cultura popular, fes el pas!

Núria Roca. «Les dones a la cultura popular: Aproximació al paper de la dona a la cultura popular catalana». Canemàs. Revista de pensament associatiu Núm. 18 (2019) p. 51-77

De l’actuació d’avui en depèn l’evolució de la colla. Si tot surt bé aquest serà el primer castell de gamma alta descarregat. Tothom pren posicions i la gent de la plaça s’afegeix a la pinya, contagiada per l’emoció continguda que es respira a l’ambient. El folre s’aixeca sense problemes, i la tensió va en augment a mesura que els terços, els quarts i els quints s’apropen al cel. Arriba el torn de la canalla; primer els dosos, seguits per l’acotxador. Damunt seu, l’enxaneta aixeca la mà al so de les gralles, que ressonen per tota la plaça. L’eufòria arriba uns segons més tard, quan el castell ja es dona per descarregat. Grans, joves, petits, homes, dones comparteixen la seva alegria. Totes i tots han estat partícips de l’èxit aconseguit.

Fonaments culturals per a la construcció nacional

Andreu Ramis Puig-gròs | Lleonard Muntaner Editor i Institut d’Estudis Baleàrics

Festa major amb danses i cançons populars, imatges de cartró o rituals de celebració, esdevenen referents comuns, ja siguin ancestrals o actuals. La cultura popular, pel fet precisament de ser popular, sempre ha anat molt lligada a un col·lectiu i a la seva gent, i per tant a uns sentiments de pertinença que han sigut durant molt de temps principals elements de cohesió. Durant més d'un segle, els estudiosos de la cultura popular han estat protagonistes de la recuperació de la identitat dels pobles, fins i tot quan els règims totalitaris ho han posat més difícil.