cultura digital

Tendencias culturales que ya están aquí (2016)

L'estraperlista

Una temporada más me gustaría proponer algunas de las tendencias más destacadas en el sector cultural de éstos últimos meses, orientaciones que he ido observando y que he intentado sintetizar sobre prácticas que se consolidan y que nos pueden ayudar en la innovación (tecnológica, y también social) de nuestros proyectos culturales.
 

SOBRE HÁBITOS SOCIALES Y CULTURALES

Somos cada vez más consumidores impredecibles, con pocas ganas de ser encasillados, necesitamos mantener nuestra genuinidad, por lo que la customización de los productos y los servicios va a ser el camino habitual,

Què significa habitar un món interconnectat on cada cop és més difícil ser-ne estranger?

Nestor García Canclini | Gedisa

Breu assaig que subverteix qualsevol categorització narrativa convencional, alternant diàleg fictici amb documentació empírica, l’autor realitza una radiografia de la institució acadèmica i l’impacte de l’eclosió de l’era digital en la societat contemporània.

Xarxes digitals, xarxes ciutadanes

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Virtuts i virtualitats en el món digital

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Noves fronteres entre espais físics i virtuals

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Cultura i joves

Antoni Laporte i Joaquina Bobes | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Repte digital. El territori virtual s’ha de pensar des de la mirada de l’accés universal a la cultura, de la connexió i la presència en l’esfera internacional de noves modalitats d’economia i de creació.

L’article elabora la seva reflexió al voltant de l’impacte i eclosió de noves tecnologies en la societat actual i com els efectes conjunturals de la crisi econòmica dominant, han modificat les pràctiques i els hàbits de consum cultural, sobretot atenent els efectes que ha tingut sobre la població més jove i la incidència del factor migratori en aquest grup d’edat.

El ineludible futuro digital de Europa y las oportunidades que su cultura puede encontrar en él

David Márquez Martín de la Leona |  Real Instituto Elcano | ARI 68/2015 

La aceleración tecnológica de los últimos años necesita de una rápida respuesta institucional que cambie el marco normativo en el que los europeos nos relacionamos y comerciamos digitalmente.

L’audiència i el rol de l’Arts Talks en l’era digital

Lynne Conner | Palgrave Macmillan

Lluny d’esdevenir guia de bones pràctiques per la creació d’audiències, amb ‘Audience Engagement and the role of arts talk in the digital era’ es busca aportar eines i idees per la reflexió per a treballadors culturals i de les arts vers el foment de les audiències, emfatitzant en el paper clau que hi juga l"'Arts Talk"; de com el plaer del públic està lligat amb la interpretació del significat i valor de l’obra d’art i que aquest plaer millora de forma significativa quan la interpretació es fa social.

Apunts sobre la virtualitat de la cultura

“El públic s’ha d’entendre com a matèria primera”, afirmava recentment Carles Guerra, nou director de la Fundació Tàpies. I afegia: “La producció d’idees és col·lectiva i (la institució) s’ha d’entendre com un plató, com una oportunitat de produir quelcom amb el públic”. En termes semblants s’expressava Ferran Barenblit, nou responsable del MACBA: “Pensar en la institució cultural com a generadora de productes per a consumidors és donar-nos per perduts (...). El ciutadà vindrà si se sent emocionalment lligat amb la institució. (Cal) crear microcomunitats. Si parles a tothom, no parles a ningú. Has de parlar a cada persona que entra i crear relacions afectives”.

El tercer espai de la cultura

L’artista multimèdia nord-americà Randall Packer va ser pioner en representar la fusió de l’espai físic (primer espai) amb el virtual (segon espai), en un mateix lloc que pot ser habitat en xarxa per usuaris remots, simultàniament o de forma asíncrona. En aquesta nova dimensió se l’anomena el tercer espai. El concepte d'hibridació dels espais físics i virtuals, es dóna a partir que els participants en el tercer espai, estan essencialment en espais físics remots, i fa referència a una dimensió social etèria, tecnològica i connectada: la comunitat compartida. Es tracta d’ un espai on es desdibuixa la noció d’allò que és real i allò que és virtual, segurament perquè la importància no és l’espai en si, sinó el contingut, o el fet d‘allò que està succeint en un moment concret.