crisi

Revista Galde nº15: Cultura y crisis. Paisajes tres la tormenta

Revista Galde

L’últim número de la revista Galde es fa ressò de la situació de la cultura «després de la tempesta» de la crisi en un monogràfic que estudia aspectes com la mercantilització de la cultura, de les desigualtats d’accés o les noves possibilitats que ofereix el món digital. Hi trobem una extensa entrevista amb l’expert Enrique Bustamante i articles de Jaron Rowan, Eduard Miralles, o María Ptqk, entre d’altres, que aborden aquestes qüestions.

Bustamante respon a qüestions clau per entendre la situació actual del sector i com es podria revertir. Assenyala al procés economicista dut a terme en les esferes autonòmiques i locals, a la mercantilització neoliberal de la cultura – que mesura el seu impacte en termes de facturació – i a una política clientelar i corrupta, del fet que no hi hagi hagut un clar suport ciutadà a la cultura (com sí hi ha hagut, per exemple, «marees» per la sanitat o l’ensenyament) i a que la cultura hagi perdut les «seves senyes d’identitat: la diversitat, igualtat en l’accés, el suport a la creació i la participació social».

El diagnóstico de la crisis de la cultura en España: del recorte público a la crisis sistémica

Arturo Rubio ArosteguiJoaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

Crowdfunding. Apuntes críticos en torno a la financiación alternativa de la cultura

David Ruiz | Economía y Cultura

La gestión cultural y las políticas culturales hoy en día no se entienden sin uno de sus capítulos centrales: la financiación de la cultura. Y la financiación torna más sustancial cuanto más difícil sea conseguirla. Los datos y la dificultad que manifiestan los agentes culturales para conseguir acceso a esa financiación nos hacen suponer un cambio de paradigma en el que:

  • O la actividad cultural y creativa ha perdido peso e importancia social por múltiples razones
  • O vivimos un cambio de paradigma económico
  • O ambas son ciertas y se retroalimentan.

Los recursos públicos no llegan o no existen y la financiación privada escasea en ciertos sectores aparentemente menos productivos y/o más pequeños. En este contexto y con más ánimo de supervivencia que de exploración de nuevos canales de financiación, la cultura intenta hacerlo a través del crowdfunding o la micro financiación colectiva.

Tuit de la setmana

La cultura mateixa és crisi, és la possibilitat de poder posar en crisi les formes de vida establertes @cccbdebats

Cultures de Qualsevol: la democratització cultural en la crisi neoliberal espanyola

Luis Moreno-Caballud | Modern Languages Open, 2015: July 8

En aquest llibre, de recomanable lectura per seguir juntament amb els articles sobre gestió comunitària d’Interacció 15, s’analitza el sorgiment de les cultures col·laboratives i no-jerarquitzades sorgides amb l’esclat de la crisi econòmica de l’estatal espanyol de 2008.

Des de les protestes contra l’anomenada Llei Sinde fins al moviment 15M, aquestes Cultures de Qualsevol, alimentades per moviments socials de base i de les xarxes socials digitals, desafien la cultura tradicional jeràrquica i neoliberal d’unes institucions que veuen els han portat a la precarització.

Nuevos escenarios para la cultura

Monogràfic de la revista 'Política y Sociedad', Vol 52, No 1 (2015) : Nuevos escenarios para la cultura. Crisis del sistema cultural, transición al digital y refundación de la política cultural

Interessant reflexió. Us recomanem llegir tots els articles

Crisis del sistema cultural, transición al digital y refundación de la política cultural

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1

«El mundo cultural vive un momento de creciente desconcierto. Las bases sobre las que se asentaban los pilares de sus sistemas parecen en crisis: una relativa autonomía del creador, unos mercados regulados por intermediarios, unas políticas públicas de sustento, democratización y apoyo a los creadores. A este desconcierto procura responder este monográfico con aportaciones que pretenden evaluar las causas de esta crisis sistémica, situándola en el marco de la inevitable transición al paradigma digital. Asimismo, se propone la necesidad de vislumbrar nuevos escenarios para la cultura y por consiguiente, se analizan algunos aspectos de la política cultural que apuntan a una apremiante refundación.

Cultura y políticas públicas después del diluvio. Las ciencias sociales y la refundación de la política cultural

Arturo Rubio Arostegui, Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1 p. 27-52.

Resumen:  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. Inicialmente, las ciencias sociales adoptaron un punto de vista crítico sobre los objetivos y los instrumentos de las actuaciones públicas en la esfera cultural. Una actitud que fueron perdiendo para acabar legitimando de forma acrítica los proyectos de desarrollo económico y urbano basados en la cultura. Este paradigma esta actualmente agotado a causa de, por una parte, los excesos de una visión instrumentalizadora de la cultura y, por otra parte, por un colapso general del sistema cultural debido a la crisis económica, la falta de planificación y evaluación y, la transición al paradigma digital.

L’adaptabilitat de l’ocupació en els sectors culturals i creatius durant la crisi

Giulio Stumpo, Robert Manchin | Direcció General d’Educació i Cultura (Comisió Europea) | European Expert Network on Culture (EENC)

Estudi que fa una primera aproximació a l’anàlisi del nivell de flexibilitat i adaptabilitat de l’ocupació en el sector de les indústries creatives i culturals (ICC) als 28 països membres de la Unió Europea. Elaborat a partir de diverses fonts estadístiques públiques com l’Eurostat, l’informe proporciona dades comparatives sobre l’estat de l’ocupació en aquest sector i fa especial incidència en el segment de població juvenil i en l’àmbit dels continguts digitals. La investigació – que té en compte les característiques específiques dels sectors culturals i creatius, els canvis en els estils de vida i les enquestes d’ocupació, mercats laborals i regulacions fiscals de cada país – assenyala que  la gran disparitat i diversitat de dades i situacions no permeten dibuixar una conclusió simple ni general. Segons els autors, dels resultats es pot extrapolar que als països amb un sector creatiu i cultural més consolidat i amb més trajectòria, els treballadors culturals i creatius s’han adaptat millor a la situació de crisi.

Anem cap a la desaparició de la classe creativa?

Scott Timberg | Yale University Press

Un estat democràtic necessita una classe mitjana sòlida i ben informada, així com una classe creativa robusta i saludable. Pintar un paisatge o tocar un solo de jazz no garanteix que un individu sigui més bona persona o més útil per als seus conciutadans, però una classe mitjana àmplia que visqui en contacte directe amb la cultura sí que garanteix una societat millor. Són afirmacions d’Scott Timberg, autor d’aquest llibre que reflexiona sobre la situació de la classe creativa i sobre la importància de preservar-la.