creativitat

ES: creatividad; FR: créativité; EN: creativity Definició 1: Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Definició 2: Capacitat de produir nous productes i noves associacions entre idees i conceptes existents per resoldre problemes d'una manera nova. Nota: La creativitat està relacionada amb el pensament divergent. Font: Termcat

Com ho hauries fet si haguessis tingut més temps?

«Ho vull per demà» és una frase que forma part del dia a dia. Però, quant de temps demana la cultura, la creativitat, la innovació? S’hi inverteixen totes les hores i els diners que caldria? El vídeo ‘Deadlines’, una proposta de la revista hongaresa sobre màrqueting i comunicació Kreatív Magazine, ens fa reflexionar sobre la demanda de creativitat, el curt i el llarg termini, i els resultats; al cap i a la fi, sobre el valor de la cultura.

Richard Gerver: "Les habilitats que busquen les empreses les tenen els nens"

Entrevista de Laia Corbella publicat a Via Empresa el 8 de novembre del 2016.

 Fes clic aquí per veure l’article original

Convertit en un dels assessors més sol·licitats per governs i institucions, l'exprofessor britànic aposta per l'art i la cultura com a motor de transformació de les empreses

Richard Gerver (Londres, 1969), com Ken Robinson, és un gran orador. El seu gran èxit va ser convertir la Grange Primary School, un dels pitjors col·legis de la Gran Bretanya, en un dels centres més creatius i innovadors del món, fet que li va atorgar el títol de Millor Director en els British National Teaching Awards. Des de llavors, Gerver s'ha convertit en un dels pensadors educatius més sol·licitats per governs i institucions que aposten per un model on la creativitat i la innovació són el motor per sobreviure.

CulturalBase. Plataforma sobre Patrimoni i identitats Europees

Creada en el marc de treball de la UE Horizon 2020, la plataforma social CulturalBase presenta lloc web.

El seu treball, articulat al voltant dels eixos temàtics memòria, inclusió i creativitat culturals, busca aportar una millor comprensió i participar en l’anàlisi del paper de la cultura en un context com l’actual (de digitalització i globalització), de la transformació que ha significat tant a nivell professional del sector com per la mateixa ciutadania.

Impactes econòmics, culturals, socials i medi ambientals del patrimoni cultural europeu

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

El futuro de los centros culturales en la Europa Creativa

Ayuntamiento de Camargo | c2+i, culture+communication+innovation

Publicació que recull les aportacions fetes a les jornades i laboratori de reflexió sobre la situació actual dels centres culturals a l’Europa Creativa, celebrades amb motiu del 25è aniversari del Centro Cultural La Vidriera al municipi de Camargo, Els temes centrals dels debats van ser la relació dels centres culturals amb la cultura digital/P2P; amb l’arquitectura, els espais i la ciutat; amb els públics i les audiències; amb els models de gestió i de finançament, i amb la creativitat. Es va qüestionar si l’Europa actual és realment creativa i si la desitgem creativa. L’objectiu de la iniciativa era identificar els reptes de futur dels centres cultural a Europa i reorientar, dins d’aquest context, l’estratègia de futur del Centre Cultural de La Vidriera per als propers anys, així com reforçar el posicionament d’aquesta antiga fàbrica de bombetes, exemple de recuperació i transformació de patrimoni industrial en una fàbrica d’idees i projectes.

El cercle virtuós: per què la creativitat i l’educació cultural compta

John Sorrell, Paul Roberts, Darren Henley | Elliott&Thompson

Llibre que fa una aproximació renovada a l’educació cultural i creativa al Regne Unit. Segons els autors vivim en l’era de la creativitat ja que és part integral de tot el que fem i inspiradora d’innovació i de millora del nostre entorn, els nostres productes, les nostres empreses i la qualitat de les nostres vides. I en aquest context, consideren que tothom ha de tenir dret a una educació cultural de la màxima qualitat pel beneficis i avantatges que aporta tant als individus com a la col·lectivitat, i afirmen que les activitats culturals i una actitud creativa hauria de formar part del dia a dia dels joves pels seus beneficis acadèmics, físics, socials i emocionals.

Las Políticas culturales de proximidad en el Paradigma de la ciudad creativa: los centros cívicos en Barcelona

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

¿Es esto cultura?

Quiero invitarte a pensar, por eso te hago esta pregunta.